Resolució Sharpe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Resolució Sharpe (R. v. Sharpe, [2001] 1 S.C.R. 45, 2001 SCC 2) és una resolució judicial adoptada el 2001 pel Tribunal Suprem del Canadà que ratifica les disposicions del Codi Penal del Canadà sobre possessió de pornografia infantil com una limitació vàlida del dret a la llibertat d'expressió.

Bases[modifica]

El 1995, l'escriptor John Robin Sharpe va ser detingut i acusat de dos càrrecs de possessió de pornografia infantil i de dos càrrecs de distribució de pornografia infantil, després que la policia escorcollés el seu domicili i hi trobés imatges pornogràfiques d'adolescents i manuscrits que descrivien relacions sexuals fictícies amb menors.[1] En la seva defensa, Sharpe va interposar un recurs d'inconstitucionalitat i va argüir davant els tribunals que «les lleis relatives a la possessió de pornografia infantil violaven el dret a la llibertat d'expressió i de pensament».[2][3] El Tribunal Suprem de Colúmbia Britànica va sentenciar a favor de Sharpe i al gener del 1999 va ser absolt dels càrrecs de possessió de pornografia infantil.[4]

Al maig del 1999 el Tribunal d'Apel·lacions va ratificar la sentència.[1] Tot plegat va donar lloc a una polèmica i a un recurs del govern canadenc. El 2001, el Tribunal Suprem va anul·lar el judici i va reafirmar la validesa de la llei canadenca sobre pornografia infantil, no reconeixent excepcions sinó per als textos produïts per a un ús estrictament personal i no difosos de cap manera per l'autor.[n. 1] El març del 2002, el Tribunal Suprem va dictaminar que Sharpe no era culpable de possessió de pornografia infantil en relació amb els seus escrits —va estimar que aquests no incitaven explícitament a la pederàstia, sinó que es limitaven a descriure'n els actes—, però sí de dos càrrecs de possessió de pornografia infantil per les fotografies.[4] Com a conseqüència, va ser condemnat a quatre mesos d'arrest domiciliari.[1]

Notes[modifica]

  1. Punts 129 i Punts 241 i 242 de les conclusions del tribunal:
    « I would uphold s. 163.1(4) on the basis that the definition of “child pornography” in s. 163.1 should be read as though it contained an exception for: (1) any written material or visual representation created by the accused alone, and held by the accused alone, exclusively for his or her own personal use; and (2) any visual recording, created by or depicting the accused, provided it does not depict unlawful sexual activity and is held by the accused exclusively for private use. »
    « Voldria defensar l'art. 163.1(4) sobre la base que la definició de “pornografia infantil” a l'art. 163.1 s'ha de llegir com si contingués una excepció per: (1) qualsevol material escrit o representació visual creats únicament per l'acusat, i únicament en possessió de l'acusat, exclusivament per al seu propi ús personal; i (2) que no representi una activitat sexual il·legal i estigui en possessió de l'acusat exclusivament per al seu ús privat. »
    « When children are depicted in pornographic representations, the camera captures their abuse and creates a permanent record of it. This constitutes an extreme violation of their privacy interests. By criminalizing the possession of such materials, Parliament has created an incentive to destroy those pornographic representations which already exist. In our view, this beneficial effect on the privacy interests of children is proportional to the detrimental effects on the privacy of those who possess child pornography. [...] When the effects of the provision are examined in their overall context, the benefits of the legislation far outweigh any harms to freedom of expression and the interests of privacy. The legislation hinders the self-fulfilment of a few, but this form of self-fulfilment is at a base and prurient level. Those who possess child pornography are self-fulfilled to the detriment of the rights of all children. The prohibition of the possession of such materials is thus consistent with our Charter values. It fosters and supports the dignity of children and sends the message that they are to be accorded equal respect with other members of the community. In our view, Parliament has enacted a law which is reasonable, and which is justified in a free and democratic society. »
    « Quan els infants són exhibits en les representacions pornogràfiques, la càmera capta el seu abús i en crea un enregistrament permanent. Això constitueix una violació extrema dels seus interessos de privacitat. En penalitzar la possessió d'aquest material, el Parlament ha creat un incentiu per destruir aquestes representacions que ja existeixen. En la nostra opinió, aquesta conseqüència beneficiosa sobre la privacitat dels infants és proporcional a les conseqüències perjudicials sobre la privacitat d'aquells qui posseeixen pornografia infantil. [...] Quan les conseqüències de la disposició s'examinen en llur context general, els beneficis de la legislació són molt superiors a qualsevol dany a la libertat d'expressió i els interessos de privacitat. La legislació impedeix la satisfacció dels desigs més íntims d'uns pocs, però aquesta forma de satisfacció es troba a un nivell bàsic i lasciu. Aquells qui posseeixen pornografia infantil satisfan els seus desigs en detriment dels drets de tots els infants. La prohibició de la possessió d'aquests materials és per tant compatible amb els valors de la nostra Constitució. Afavoreix i recolza la dignitat dels infants i envia el missatge que es concedeixi el mateix respecte als altres membres de la comunitat. En la nostra opinió, el Parlament ha aprovat una llei raonable i que està justificada en una societat lliure i democràtica. »
    R. v. Sharpe, Tribunal Suprem del Canadà

Referències[modifica]