Restaurant Finisterre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióRestaurant Finisterre
(es) Finisterre, S.A. Modifica el valor a Wikidata
Local antic restaurant Finisterre av diagonal 469.jpg
local on es trobava l'antic restaurant Finisterre, a la avinguda Diagonal 469, cantonada carrer Villarroel (2016) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusrestaurant Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 agost 1943 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1994 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

El Restaurant Finisterre fou un dels restaurants de la ciutat de Barcelona més rellevants[1] de la segona meitat del segle XX, ubicat a la Avinguda Diagonal 469 cantonada amb Villarroel.

Història[modifica]

Es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l'industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover, que va incloure com a accionista Milagros Marín i va incorporar Joaquim Garcia Torrens, que provenia d'una marisqueria de la Via Laietana de la mateixa ciutat. El local es va decorar amb fusta guineana. A la planta baixa el terra era marbre i s'exposava marisc en una barra que oferia la seva degustació. A l'entresol hi havia el menjador amb una decoració marinera i s’hi pujava per unes escales amb baranes de vaixell.[2][3] El restaurant es va anomenar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions.[4] Disposava d'una gran terrassa semi coberta, que s'estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.[5]

El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps, que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa a causa del trànsit i el soroll. En morir Duran el va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.[2]

L'any 1981 Ferran Adrià va treballar un temps al Finisterre abans d'anar a El Bulli de Roses.[6]

El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d'empreses fins al seu tancament l'any 1994, com a conseqüència d'una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat del negoci. Va tancar amb un deute a la Seguretat Social de 73 milions de pessetes.[7] El grup Artemi Nolla va reobrir l'espai del Finisterre, mitjançant un traspàs, el 31 de juliol de 2001 amb un nou restaurant anomenat «Daps» i una inversió de 275 milions de pessetes.[8]

Referències[modifica]

  1. Permanyer, Lluís «Breu història de la Diagonal». Idea Diagonal. Ajuntament de Barcelona [Consulta: 15 novembre 2016].
  2. 2,0 2,1 Permanyer, Lluís. Biografia de la Diagonal. Edicions La Campana, abril 1996, p. 128-130. ISBN 84-88791-33-X. 
  3. «Finisterre S.A.». eInforma [Consulta: 16 novembre 2016].
  4. Savall, Cristina «La ciudad a vista d'ocell». El Periódico, 17-10-2011 [Consulta: 15 novembre 2016].
  5. Casas, Carmen «Finisterre: vigencia de un clásico». La Vanguardia, 22-09-1991 [Consulta: 15 novembre 2016].
  6. «Ferran Adrià. De lavaplatos a The New York Times». La Vanguardia, 29-01-2006 [Consulta: 15 novembre 2016].
  7. Wirth, Rafael «El nuevo mundo de Finisterre». La Vanguardia, 27-12-2000 [Consulta: 15 novembre 2016].
  8. «Artemi Nolla. Restaurante Daps revive el Finisterre». La Vanguardia, 31-07-2001, p. 71 [Consulta: 15 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]