Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaRetaule de Santa Anna i la Marededéu
Arnau Bassa e Ramon Destorrents - Santa Ana ensinando a Virgem a ler.jpg
Tipus quadre i retaule
Creador Ramon Destorrents
Creació 1344-1353
Mètode de fabricació Tremp sobre taula
Gènere art sacre
Moviment escola italo-gòtica
Dimensions 156 cm (Alçada) × 112 (Amplada) cm
Col·lecció Museu Nacional d'Art Antiga, Lisboa
Modifica les dades a Wikidata

El Retaule de Santa Anna i la Marededéu és una obra del gòtic català del segle XIV obra de Ramon Destorrents a la segona meitat del segle XIV. L'obra va ser encarregada pel rei Pere el Cerimoniós a Ferrer Bassa, qui probablement la va començar. A la mort de Bassa víctima de la pesta el 1348, va ser continuat pel seu deixeble i membre del seu taller, Ramon Destorrents. Es conserva la taula central dedicada a la santa sostenint als seus braços la Mare de Déu, que es troba al Museu Nacional d'Art Antic de Lisboa.[1]

Història[modifica]

El rei de la Corona d'Aragó, Pere el Cerimoniós, va encarregar el 1343 un seguit de retaules al seu pintor de referència, en Ferrer Bassa, per tal de decorar les capelles dels seus palaus reials: el castell de Lleida, la Capella de Santa Àgata a Barcelona, el castell de Perpinyà i pel palau reial de l'Almudaina de Mallorca, regne que acabava de conquerir aquell any.[2]

Simultàniament, el pintor havia rebut l'encàrrec de l'abadessa del monestir de Pedralbes, Francesca Saportella, neboda de la reina Elisenda de Montcada fundadora del monestir, per a pintar la cel·la de Sant Miquel, una obra que ha arribat quasi intacta fins a l'actualitat i ha esdevingut la millor pintura al fresc que es conserva del gòtic català del segle XIV.

Tot i que va començar per l'encàrrec reial, el 1346 va haver d'interrompre-ho per enllestir les pintures del monestir de Pedralbes, i així, el darrer retaule dels corresponents a les capelles reials de Pere III va ser el Retaule de Santa Anna i la Marededéu del palau reial de l'Almudaina, que va quedar inacabat i seria finalitzat pel seu deixeble Ramon Destorrents.[3]

La taula central va ser adquirida pel Museu Nacional d'Art Antic de Lisboa el 1921.


Referències[modifica]

  1. «Fitxa de la taula de Santa Anna i la Mare de Déu» (en potuguès). Museu Nacional d'Arte Antiga, 201. [Consulta: 8 agost 2013].
  2. Trens, 1936, p. 19-20.
  3. de Dalmases; José i Pitarch, 1984, p. 154-156.

Bibliografia[modifica]

  • Alcoy i Pedrós, Rosa. El retaule de Santa Anna del Castell Reial de Mallorca i els seus mestres : dels Bassa a Destorrents [1345-1358]. Palma Mallorca: José J. de Olañeta, 2000. ISBN 9788476517246 [Consulta: 8 agost 2013]. 
  • Alcoy i Pedrós, Rosa «El Mestre de Santa Maria de Rubió. Una personalitat enigmàtica del gòtic català» (PDF). Revista d'Igualada [Igualada], núm. 22, 2006 [Consulta: 8 agost 2013].
  • Diversos autors. Diccionari d'Art Oxford, des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62, 1996. ISBN 84-297-4227-1. 
  • Favà Monllau, Cèsar; Cornudella i Carré, Rafael «Els retaules de Tobed i la primera etapa dels Serra» (PDF). Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 11, 2010 [Consulta: 24 agost 2013]., pàg. 69
  • Trens, Manuel. Ferrer Bassa i les pintures de Pedralbes. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1936 [Consulta: 1r agost 2013].