Retrat de ballarina espanyola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Retrat d'una ballarina espanyola)
Infotaula d'obra artísticaRetrat de ballarina espanyola
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJoan Miró i Ferrà Modifica el valor a Wikidata
Creació1921
Mètode de fabricaciópintura a l'oli
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Mida53 (Alçada) × 66 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Picasso de París (Archives) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
2018-2019Miró, Grand Palais (catàleg: 10) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF1973-80 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Retrat de ballarina espanyola és una pintura a l'oli realitzada per Joan Miró el 1921 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Musée Picasso de París.

Història[modifica]

Retrat d'una ballarina espanyola és un llenç pintat per Joan Miró a Barcelona el gener de 1921. Aquest és l'últim treball de l'època en què va tractar d'"apropar-se a la forma mitjançant l'aplicació de la disciplina de cubisme".[1] Fet a partir d'un cromus, és una gran pintura amb un dibuix intens i precís. Miró va tractar en va d'arribar a una veritat objectiva, sense emoció, amb realisme. Forma part de la col·lecció de Picasso, venut per primera vegada al Museu del Louvre[2] i després al Museu Picasso de París.[3]

Descripció[modifica]

La ballarina espanyola (i no ballarina negre com moltes vegades s'ha anomenat degut al fons negre de l'obra), està representada per la línia del seu contorn, amb colors vius (vestit vermell, els cercles foscos al voltant dels ulls) amb gran precisió en un saló. Tot està molt elaborat a l'obra, des del pal llarg a les perles i les arracades amb tires de color vermell i negre que subjecten el cabell. La precisió i la intensitat amb què l'artista defineix els ulls i el nas de la ballarina connecten directament amb els rostres de les pintures medievals catalanes, i fan que aquestes pintures semblin veritables icones.[4] No obstant, amb la boca vermella sensual, una pinta de color taronja, i els molts arabescos emprats, aquesta pintura anuncia el futur tècnic de Miró.

Referències[modifica]

  1. Margit Rowell, p. 44 (lettres de Miró à Jacques Dupin)
  2. Camilo Jose Cela, p. 44
  3. Dupin, p. 81
  4. Dupin, 2009, p. 22.

Bibliografia[modifica]

  • Jacques Dupin, Miró, Paris, Flammarion, 1961 et 1993 (ISBN 2-08-011744-0)
  • Jean- Louis Prat, Miró, Martigny (Suisse), Fondation Pierre Gianadda, 1997 (ISBN 2-88443-042-3).
  • Jean- Louis Prat, Joan Miró, rétrospective de l'œuvre peint, Saint-Paul (Alpes-Maritimes), Fondation Maeght, 1990 (ISBN 2-900923-018).
  • Jacques Lassaigne, Miró, Lausanne, Albert Skira, février 1963
  • Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5. 
  • Dupin, Jacques. Joan Miró. Barcelona: Polígrafa, 2009. ISBN 978-84-343-1204-3.