Retrat de Sir Walter Scott

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaRetrat de Sir Walter Scott
Sir Walter Scott, 1771 - 1832. Novelist and poet
Sir Henry Raeburn - Portrait of Sir Walter Scott.jpg
Tipusquadre
CreadorHenry Raeburn
Creació1823
Mètode de fabricaciópintura a l'oli sobre llenç
Gènereretrat
Dimensions76 (Alçada) × 63,5 (Amplada) cm
Col·leccióScottish National Portrait Gallery, Edimburg
Catalogació
Número d'inventari PG 1286
Modifica les dades a Wikidata

El Retrat de sir Walter Scott és una pintura a l'oli sobre llenç, feta per Henry Raeburn. De 76 × 63,5 cm, és exposada a l'Scottish National Portrait Gallery d'Edimburg.

De formació autodidacta, el pintor escocès sir Henry Raeburn (1756-1823) començà sent aprenent d'orfebre, però les seves noces amb una vídua amb posició acomodada el 1780 li van permetre dedicar-se a la seva carrera artística. A finals d'aquesta mateixa època, Raeburn ja era considerat el primer retratista del país, responsable d'haver pintat algunes de les figures més influents d'Escòcia en aquest període.

El 1819, rebé l'encàrrec de retratar l'escriptor i heroi nacional sir Walter Scott. Aquest mostrà certa reticència inicial, perquè havia posat per a l'artista el 1808 i, malgrat les crítiques favorables que havia recollit aquesta obra primerenca i la seva influència en l'evolució del retrat romàntic, l'escriptor havia manifestat el seu descontentament per l'aspecte excessivament greu que presentava la seva persona.

Raeburn començà a treballar en el nou retrat de Scott a principis de la dècada de 1820. El pintor, que emprà colors foscos i contrastats i recorregué a les seves agosarades i característiques pinzellades, representà un home en el cim de la seva carrera i de la seva influència. Pocs dies després d'haver completat el quadre, Raeburn morí. El seu retrat de Scott seria, doncs, una de les seves últimes obres, i també una de les millors.

En elegir quedar-se en la seva terra natal, Raeburn sacrificà les oportunitats que gaudiren altres artistes londinencs. Però, tanmateix, la seva decisió li va permetre desenvolupar un estil més individual i encapçalar la florent escola escocesa de l'època.

El 1814, fou elegit president de la Societat d'Artistes d'Edimburg, i la seva significativa influència fou premiada en concedir-li Jordi IV el títol de cavaller un any abans de la seva mort.

Bibliografia[modifica]