Retrat de la senyora Cézanne (Paul Cézanne)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaRetrat de la senyora Cézanne
Francès:Portrait de Madame Cézanne
Paul Cézanne - Portrait of Madame Cézanne - Google Art Project.jpg
Tipus quadre
Creador Paul Cézanne
Creació circa 1885-1890
Mètode de fabricació oli sobre tela
Gènere artístic retrat
Dimensions 81 (Alçada) × 65 (Amplada) cm
Col·lecció Museu de l'Orangerie, París
Història
Data Historial d'exposicions
1993-1993Apollinaire critique d'art Tradueix, Pavillon des Arts Tradueix (catàleg:24)
2016-2016Apollinaire : le regard du poète, Musée de l'Orangerie (catàleg:sense valor)
Catalogació
Número d'inventari  RF 1960-9
Catàleg The Paintings, Watercolors and Drawings of Paul Cezanne: An Online Catalogue Raisonné Tradueix:(FWN 483)
The paintings of Paul Cézanne: a catalogue raisonné Tradueix:(684)
Cézanne: Son art, son œuvre Tradueix:(523)
Modifica les dades a Wikidata

Retrat de la senyora Cézanne (Portrait de Madame Cézanne) és un oli sobre tela de 81 x 65 cm pintat per Paul Cézanne vers els anys 1885-1890 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Context històric i artístic[modifica]

Cézanne abandona ací la perspectiva tradicional en el repartiment dels plans i dels volums, la qual cosa permet de situar aquesta obra entre el 1885 i el 1890.[1]

Descripció[modifica]

Entre els retrats de Marie Hortense Fiquet, aquesta versió (de pinzellades irregulars) ocupa un lloc intermedi entre els retrats familiars i els més elaborats.[2] Madame Cézanne apareix asseguda en una butaca senzilla, amb les mans descansant a la falda i en un posat molt hieràtic a causa de la simetria i la frontalitat adoptades.[2] El posat llunyà, completament inexpressiu i més aviat poc favorable, de la cara de la model no obeeix a explicacions d'ordre psicològic: és sabut que Cézanne caracteritzava menys els models com més en coneixia la cara, i que infligia a la seua dona, encara més que a altres persones, nombroses i inacabables sessions de posa.[1]

Cézanne empra una gran economia de mitjans ací: les àrees lluminoses no són conseqüència d'aplicar un bon gruix de pintura, sinó de deixar el llenç de suport al descobert (aquesta tècnica dóna llum i vida al vestit negre i senzill de Marie Hortense[2]). La vista frontal de la model és corregida subtilment per l'angle de la cadira, el qual introdueix un lleuger desequilibri en la composició.[2] El fons està tot just esbossat amb una simple taca de verds i blaus, només les variacions de les pinzellades li donen vida. Un cop més, com en altres pintures de Cézanne, aquest oli sobre tela es va deixar sense acabar.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 120-121.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)

Enllaços externs[modifica]