Revolta a Grècia de 2008
 Fotomuntatge amb la repressió dels disturbis de 2008 a Grècia | |
| Tipus | aldarull  |
|---|---|
| Data | desembre de 2008 |
| Escenari | Grècia |
| Lloc | Atenes (Grècia) |
| Estat | Grècia |
| Casus belli |
|
| Causa | Murder of Alexandros Grigoropulos (en)  i crisi financera global del 2007-2012 |
| Resultat |
|
.JPG)
La revolta a Grècia de 2008 va ser un conflicte civil iniciat obertament el dissabte 6 de desembre de 2008 arran de la mort, pel tret d'un policia, d'un adolescent de 15 anys anomenat Alexandros Grigorópulos (Αλέξανδρος Γρηγορόπουλος) a Exarkhia, un barri cèntric d'Atenes, però que està estretament vinculat a la preexistent situació de descontentament social i de reclams d'ordre econòmic, sumat a l'àmplia percepció de corrupció governamental, que havien provocat mobilitzacions prèvies. Des de l'última setmana de desembre la situació va anar calmant-se progressivament.[1]
Causes[modifica]
Descontent[modifica]
Els analistes van assenyalar que una situació de descontentament social i la falta d'expectatives de molts joves subjeien en l'esclat dels disturbis, instrumentalitzant l'incident per visibilitzar la seva disconformitat o les seves demandes. El grup inicial era un conglomerat de diferents grups de tendència anarquista[2][3][4][5] i d'esquerra anticapitalista que, segons alguns participants en la revolta, els primers dies ja van comptar amb la participació d'unes 20.000 persones arreu del país.[1] No obstant això, la reacció es va estendre ràpidament gràcies a les tensions acumulades en alguns sectors d'una societat on els joves pateixen, segons Eurostat, una taxa de desocupació del 22,9%, una de les més alta de la Unió Europea, i que en molts casos en aconseguir emprar-se obtenen salaris insuficients per sostenir una família, encara que hagin cursat durant anys estudis superiors amb excel·lents notes.
El rector de la Universitat d'Atenes, el prestigiós intel·lectual Khristos Kitas, que va presentar la seva dimissió al càrrec per raó de les protestes, va explicar:
| « | "Fa almenys dos anys, vaig dir a tot el que volgués sentir-me que hi ha un divorci absolut entre la joventut i el sistema, però ningú em va fer cas. Ara tots reparen en els joves. La seva ràbia ha tocat el cor de la Universitat, i això és el greu, perquè no només és un recinte on es fan classes, sinó un símbol de la societat (...) Clar que tenen raó per expressar el seu malestar, tota la raó del món (...) Els programes polítics els han oblidat, i el que jo demano ara als partits és que es posin d'acord d'una vegada per prendre mesures que permetin salvar l'educació i impedir que s'acumuli més ràbia. Vull creure que encara som a temps".[6] | » |
Els plans econòmics amb els quals el govern va procurar capejar les repercussions locals de la crisi financera internacional van ser molt criticats per les forces polítiques d'esquerra. Grècia té un índex de pobresa del 8,3% i un PIB de US$ 30.600 per capita que si bé va augmentar aquest any en el 3,2% s'espera que en 2009 ho faci solament en un 2,7%, cosa que incidirà en l'índex de desocupació.
Un altre factor fortament negatiu és la sensació de molts que hi ha un esgotament del sistema polític en el qual des de 1974 alternen en el poder els conservadors de Nova Democràcia i els socialistas del PASOK, i que veuen com una lluita entre dues dinasties familiars: Konstandinos Karamanlís i Andreas Papandreou en els anys 80 i Kostas Karamanlís (nebot) i Georgios Andreas Papandreu (fill) en l'actualitat. La secretària general del Partit Comunista de Grècia (KKE), Aleka Papariga, va declarar que «el nucli dels radicals encaputxats» que està darrere dels disturbis a diverses ciutats del país «ha brollat del si del poder estatal, durant els governs conservadors i socialistes». Les denúncies de corrupció estatal han corroït la confiança en els governants i els analistes assenyalen que Grècia depèn pràcticament de les subvencions que per milions d'euros arriben de la UE però que els seus principals beneficiats són els que tenen "connexions" amb alguns dels partits al govern.
Els sindicats, que abans de la mort del jove havien anunciat la vaga general de 24 hores en suport de les seves reivindicacions econòmiques que van dur a terme el dia 10 de desembre, van opinar que les protestes populars estan estretament vinculades a la situació econòmica i van augurar que el govern es preparava per llançar noves mesures econòmiques perjudicials per als treballadors.[7]
Mort d'Alexandros Grigoropoulos[modifica]
Els fets van tenir lloc al barri d'Exarkhia, barri atenès conegut per la gran força dels moviments anarquistes i pel rebuig a la presència policial que manifesta la majoria dels habitants d'aquest barri.[8] Segons la versió policial, el jove assassinat el dissabte 6 a hores de la nit integrava un grup d'uns trenta joves que llançava pedres i un còctel molotov contra un vehicle del cos armat, obligant un dels policies a llançar tres trets d'advertiment que van rebotar i van ferir el jove. No obstant això, diversos testimonis presencials van negar l'ús de la violència per part dels joves, afirmant que només va haver-hi una discussió i un intercanvi d'insults entre els joves i els policies, després de la qual un dels policies va disparar directament contra Alexandros,[9] a més, recentment ha aparegut un vídeo de molt baixa qualitat en el qual es poden sentir els trets efectuats per la policia i com tots dos policies s'allunyen després tranquil·lament. Actualment no es té certesa sobre el que va passar en realitat. Els agents i els seus oficials van ser suspesos i el policia Epaminondas Korkoneas va ser detingut acusat d'homicidi intencional.[10]
Per la seva banda el defensor de l'acusat va afirmar que es va tractar d'un tret d'intimidació realitzat a l'aire en situació de perill per al policia però que la bala va impactar primer amb un pal o un aparador abans de copejar el jove.[11] Aquesta versió va ser sostinguda també per l'acusat en prestar declaració el dimecres 10 i va afegir que no s'havia adonat que el jove havia estat ferit per una bala. No obstant això, la conclusió de l'autòpsia que la bala que va matar el jove va entrar de dalt cap avall desmonta la versió policial que es tractava d'un rebot i no d'un tret directe, segons va informar el diari Ta Nea.[12] Es va ordenar realitzar una perícia tècnica en la qual es comparen les substàncies trobades en la bala que va matar el jove Alexis amb materials preses de l'escena del crim i una versió sosté que l'estudi indica que el tret no va ser fet a l'aire sinó que va impactar una superfície a menys de 40 cm del sòl abans d'aconseguir el cos. En la reconstrucció del fet els oficials de la policia van retirar mostres en les quals podria haver-hi restes de diòxid de silici, un material usat en la fabricació de la bala. Això donaria força a la teoria que el policia no va disparar a l'aire, sinó que va apuntar directament cap al jove.[13]
Demandes i manifestants[modifica]
A causa de la composició ideològica i organitzativa heterogènia les manifestacions s'han organitzat moltes vegades entorn de demandes. Els estudiants, universitaris i els seus professors participants en les mobilitzacions, demanaven que l'educació es mantingui sota tutela estatal i de mesures en pro de l'Estat de benestar, oposant-se a les reformes educatives que estimen afectarien o privatitzarien la universitat pública. En aquest context la mort de l'estudiant va ser totalment inesperada dins de les protestes originals i on l'últim incident greu havia ocorregut el 1985 quan en un enfrontament entre policies i joves va morir un d'aquests per trets dels primers.[14] És llavors quan altres sectors se sumen a les demandes dels estudiants en forma de solidaritat, demanant a més que la justícia grega es pronunciï sobre la mort de l'adolescent.
Actuació policial[modifica]
Respecte del desenvolupament dels incidents, la periodista d'El País, Sánchez Vallejo, afirmava el següent: "He estat una setmana sencera en un munt de manifestacions a Atenes i no he apreciat en cap moment que la policia ataqués els manifestants pacífics i deixés els violents fer de les seves. He vist a la policia repelir atacs de pedres, còctels molotov, i altres objectes procedents sempre d'un grup molt petit de manifestants situats sempre a primera línia. Pel que fa a la infiltració d'elements policials a les protestes, és cert que he rebut informació sobre actuacions encaminades a rebentar protestes, però no he pogut constatar-ho visualment.[14]
Si bé la majoria dels protestants eren estudiants d'institut i universitaris, els disturbis i manifestacions han tingut el suport de la majoria de la població grega,[15] fins al punt que molts ciutadans s'han enfrontat amb la policia quan anava a carregar contra manifestants que els insultaven.[16] Per altra banda, existeixen vídeos i testimonis oculars que sí que mostren atacs policials a manifestacions pacífiques.[17] Sobre la presència d'infiltrats policials actuant com a provocadors existeix un polèmic vídeo en el que un programa de televisió grec denúncia la presència de policies disfressats de manifestants que trencaren petits comerços.[18]
Possible influència en altres països[modifica]
La periodista Sánchez Vallejo va dir que hi havia possibilitats tant a favor com en contra que els successos de Grècia es repeteixin en altres països en els que els estudiants els prenguin com a exemple. Li consta que estudiants d'altres països segueixen de prop la situació. El cas grec, no obstant això, presenta particularitats com, per exemple, la tradició de resistència a la dictadura militar de 1967 així com l'escassa acceptació popular de les forces de l'ordre gregues, però va reconèixer que els factors causals dels disturbis que s'esmenten per a Grècia existeixen també en altres països. Hi ha també una vinculació amb les protestes anti procés de Bolonya i arguments utilitzats en elles figuren en pancartes dels actuals manifestants.[14]
Alguns analistes han equiparat la revolta grega amb el Maig francès.[19] En alguns països els sectors d'esquerra radical, de distintes ideologies, han estat atents l'esdevenir dels fets.[20][21][22]
Reacció del govern[modifica]
El govern grec ha enviat durant els dies de manifestacions equips antidisturbis a les protestes, sostenint que són per neutralitzar als violents, protegir els manifestants pacífics i als transeünts, vehicles i edificis. Per la seva banda el primer ministre grec, Kostas Karamanlís, va demanar el 10 de desembre la condemna unànime i l'aïllament per als causants dels disturbis violents, al mateix temps que va prometre justícia per la mort del jove a les mans de la policia. En les seves paraules "tot polític condemni de forma unànime i rotunda als responsables de les catàstrofes, a qui s'ha d'aïllar".[23]
"Ningú té dret a utilitzar aquest succés tràgic com una excusa per a les accions de violència contra ciutadans innocents, els seus béns, contra la policia i la democràcia", va dir Karamanlís a la premsa després de reunir-se a Atenes amb el president grec, Kàrolos Papúlias, per tractar sobre la tibant situació política al país a causa de la crisi econòmica i al descontentament que provoca en la població, a la tensió parlamentària entre els partits rivals, i a les mobilitzacions de diferents grups.[23]
Desenvolupament[modifica]
Els primers actes de protesta, des d'uns minuts després de l'assassinat d'Alexandros fins a alguns dies després, foren majoritàriament disturbis violents contra la policia, edificis públics, bancs i empreses.[1] Els protagonistes d'aquests actes violents van ser principalment anarquistes i altres elements d'esquerra anticapitalista, encara que posteriorment una gran part de la societat grega va acabar sumant-se als actes violents.[1] Més tard, les protestes van prendre un caire menys violent, en forma de manifestacions pacífiques i ocupacions d'edificis públics, encara que molts d'aquests actes van acabar en enfrontaments contra la policia.[1] Altres fonts, com la corresponsal del diari El País a Atenes, sostenen que el sector violent representa una porció minoritària dels manifestants; aquesta mateixa font afirma que no passen de 500 els manifestants violents a Atenes. En canvi, la majoria dels manifestants pacífics serien estudiants, universitaris i els seus professors.[14] No obstant això, la verificabilitat de les paraules de la reportera esmentada anteriorment ha estat posada en dubte per altres mitjans d'informació.[24]
Dissabte 6[modifica]
En conèixer-se la notícia, aquesta mateixa nit van esclatar disturbis de gran magnitud a la ciutat, especialment a Exarkhia, sobre Ermou i sobre Akadimias prop de la universitat (sis bancs, una vintena de comerços i una vintena d'actuacions van ser incendiats, sense comptar els kioskos i contenidors d'escombraries), Tessalònica prop de la universitat) cinc bancs i alguns comerços), Patras (200 manifestants), Komotini, Ioannina (50 manifestants), a Creta (Khanià i Iràklio) i a Corfú (ciutat).
El primer ministre Kostas Karamanlís va rebutjar la renúncia del Ministre de l'Interior Prokópis Pavlópoulos i almenys sis persones van ser arrestades per actes de pillatge en els comerços atacats.
Diumenge 7[modifica]
El diumenge 7 de desembre va haver-hi manifestacions pacífiques a Atenes prop del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes i a Tessalònica. Els docents de la universitat que ja havien decidit unir-se a la vaga general del dimecres 10 van començar una aturada de tres dies a partir del 8 de desembre.
Dilluns 8[modifica]
El dilluns 8 de desembre el balanç era de 14 policies i sis manifestants ferits. Els incidents van continuar i van aconseguir també a Trícala Els manifestants es van atrinxerar a les dues universitats ateneses, l'emblemàtica Universitat Politècnica Nacional i la Universitat de Tessalònica. Dues de les principals vies d'accés a la capital així com la xarxa de transport col·lectiu urbà van ser bloquejades pels manifestants. A Tessalònica tres-centes persones van xocar amb la policia.
El KKE va fer una crida als manifestants en la tarda del dilluns.
Dimarts 9[modifica]
El dimarts 9 de desembre la policia va afirmar haver arrestat 150 persones per actes de pillatge i segons l'agència Reuters, « més de 130 comerços han estat destruïts només a la capital».[25]
« El diumenge, dos policies van ser col·locats sota investigació, un per homicidi premeditat i un altre per complicitat, però això no ha estat suficient per apaivagar als manifestants » va precisar Le Monde.[26]
El dimarts 9 al migdia al final d'una marxa estudiantil es van produir xocs entre uns 300 manifestants i policies antidisturbis situats en les portes del Parlament grec a Atenes que van evitar arribessin a l'edifici.
En hores de la tarda prop del cementiri on més de 5.000 persones assistia a l'enterrament de l'estudiant mort va haver-hi noves manifestacions en les quals, segons la televisió grega, els manifestants van llançar pedres contra vehicles i vitrines de tendes, al que la policia va respondre llançant gasos lacrimògens. El saldo fins al moment després de tres dies de disturbis és d'almenys 176 detinguts, 40 cotxes cremats i una desena d'edificis incendiats, 12 policies i 20 manifestants ferits.
El primer ministre grec, el conservador Kostas Karamanlís, va rebutjar els actes de violència i va prometre justícia. Després de conferenciar amb el president Karolos Papulias va declarar que "Ningú té dret a utilitzar aquest succés tràgic com una excusa per a les accions de violència contra ciutadans innocents, els seus béns, contra la policia i la democràcia". El primer ministre s'ha reunit també amb els líders parlamentaris i segons el diari To Bima, estaria disposat fins i tot a declarar l'Estat d'excepció.
Per la seva banda el líder de l'oposició Georgios Andreas Papandreu va demanar la dimissió del govern i la convocatòria de noves eleccions. Per al dimecres els sindicats van convocar a una vaga general en protesta per la reforma de les pensions i per la situació econòmica general i van rebutjar una comanda de Karamanlís per suspendre-la. Està obert un debat en els mitjans de comunicació ocasionat en la desproporció de l'acció policial contra els estudiants, mostrada per la televisió.
Dimecres 10[modifica]
La vaga general de 24 hores va tenir un gran seguiment. Va haver-hi més xocs entre manifestants i policies i el cap opositor Georgios Andreas Papandreu va fer una crida a la calma en una Grècia paralitzada, gairebé sense transport públic, amb tots els vols cancel·lats i amb establiments d'ensenyament, bancs i comerços tancats. Els canals públics de televisió van posar a l'aire una programació d'emergència dirigit principalment als nens que no tenien classe.
Segons la Unió de Comerciants d'Atenes, que representa a 6.000 tendes, ja s'han perdut més de 200 milions d'euros per danys per vandalisme. La televisió va mostrar com en el port de Patras grups de manifestants van ser agredits per ciutadans enfuriats per la destrucció de les seves tendes.
A la nit va haver-hi menys actes de violència que en dies anteriors. Es va assenyalar especialment en els mitjans locals que durant tota la nit es van enfrontar prop de 200 joves, que s'havien refugiat a l'Escola Politècnica d'Atenes, amb les forces de l'ordre que vigilaven el lloc des de fora. Un jove va resultar ferit i altres tres persones van ser detingudes.
Dijous 11[modifica]
Per la matinada a la rodalia de la Politècnica va haver-hi atacs d'individus encaputxats que van llançar bombes incendiàries i pedres contra la policia, que va respondre amb gasos lacrimògens. Al matí, no obstant això, el trànsit fluid i l'obertura dels comerços donaven la sensació que estava retornant la calma. Els col·legis continuen tancats i, en alguns casos, ocupats per alumnes. En apropar-se la nit va haver-hi un rebrot de violència manifestada, especialment, amb atacs puntuals i desorganitzats en diferents comissaries d'Atenes.[27]
Divendres 12[modifica]
El divendres, col·lectius d'estudiants, anarquistes i uns altres esquerrans van ocupar mitjans de comunicació, com l'emissora de ràdio Flash FM o la televisió Super B, utilitzant-los per difondre les causes de les protestes i la situació d'aquell moment, així com per animar a la gent a unir-se a la revolta. També es van realitzar assemblees i manifestacions a l'Ajuntament ocupat d'Áyios Dimítrios així com manifestacions a Atenes.[28]
Dissabte 14[modifica]
Si bé als carrers les activitats continuen normalment, al voltant de 400 centres educatius en tot el país estan ocupats per professors i estudiants. El rector de la Universitat d'Atenes, el prestigiós intel·lectual Khristos Kitas, va presentar la seva dimissió al càrrec, però el president del país, Karolos Papulias, li ha demanat que continuï ara com ara al capdavant d'un comitè de crisi. Aquest dissabte a última hora va haver-hi nous enfrontaments a la plaça del Parlament entre agents i manifestants.[6]
Dilluns 15[modifica]
Va haver-hi nous xocs entre joves i policies quan els primers van llançar farina i altres objectes enfront de l'edifici central de la policia en l'avinguda Alexandras, que va ser respost amb granades de gas lacrimogen. No es van registrar lesionats però va haver-hi dos detinguts. També va haver-hi xocs a Kallithea, al sud d'Atenes i disturbis menors al Pireu i enfront dels tribunals. Alexis Kougias, l'advocat defensor dels dos oficials acusats va demanar que se'ls concedeixi la llibertat provisional. [29]
Dimarts 16[modifica]
En moments que la segona cadena de televisió estatal grega (NET, Nea Elliniki Tileórasi) transmetia en el telenotícies una nota sobre la compareixença al Parlament del primer ministre, el conservador Kostas Karamanlís, uns vint joves van arribar pacíficament als Estudis per protestar per la mort del jove Alexis Grigorópulos, per la qual cosa el canal va interrompre la nota i va fondre la imatge del mandatari amb la dels manifestants, que romanien en silenci, portant pancartes on es podia llegir: "Deixeu de mirar i sortiu tots als carrers", o "Llibertat per a tots".[30]
Dimecres 17[modifica]
Sengles pancartes van ser col·locades als peus del Partenó a l'Acròpoli d'Atenes. En una d'elles es llegia «Resistència» en els idiomes grec, anglès, espanyol i alemany. En una altra es va fer una crida a una manifestació en tota Europa per al dijous 18.[31] A la nit un adolescent va ser ferit en una mà per una bala mentre estava assegut amb amics en un parc d'Atenes. Els perits van indicar que el tret va provenir d'una pistola de 38mm probablement des d'una distància de 80 metres i la policia investiga el fet ansiosa per dissipar els rumors que l'autor va ser un policia encobert o fora de servei.[32]
Dijous 18[modifica]
En la tretzena jornada consecutiva de conflicte els aturs disposats pels sindicats en el sector aeri van obligar a cancel·lar 32 vols i reprogramar uns altres 61. D'altra banda una marxa de protesta contra la política econòmica del govern que, segons els organitzadors, va convocar 7.000 manifestants i va finalitzar amb diverses desenes de participants atacant la rodalia del Parlament amb pedres i bombes incendiàries a la policia que, al seu torn, va respondre amb gasos lacrimògens. En el centre de la ciutat de Khanià a l'illa de Creta va haver-hi una concentració pacífica d'estudiants secundaris i professors, en tant continua el tancament o ocupació de més de 700 col·legis secundaris.[33]
Divendres 19[modifica]
Un grup d'uns 30 emmascarats que va penetrar per la força al voltant de les 11:30 del matí en l'Institut Francès situat al barri *Kolonaki d'Atenes, va trencar vidres, va llançar una bomba molotov i es va retirar abans de l'arribada de la policia. En les parets properes van escriure "Espurna a Atenes. Foc a París. La insurrecció està arribant" i "França, Grècia, revolta a tot arreu" en el que es va jutjar un intent de lligar els disturbis de Grècia amb les protestes estudiantils registrades a França.[32]
Dissabte 20[modifica]
Aquest dia va haver-hi, des de l'assemblea de l'ocupació de l'escola Politècnica d'Atenes una crida internacional per mostrar la solidaritat amb els detinguts i els assassinats per l'estat tant a Grècia com en altres llocs d'Europa. En la manifestació de Barcelona, a la qual van assistir unes 200 persones, va haver-hi una càrrega policial, sense existir violència prèvia per part dels manifestants. Deixant un saldo de 30 ferits, tres detinguts i cinc denunciats entre aquests.[34][35]
També a Hamburg, Alemanya al voltant de 1000 persones es van manifestar pel centre de la ciutat. Va haver-hi enfrontaments entre policia i manifestants.[36]
A Atenes va haver-hi diversos enfrontaments entre joves i la policia antidisturbis al barri d'Exarkhia, on va ser assassinat Alexandros. Prop de la facultat de dret uns desconeguts van atacar l'arxiu de deutes de ciutadans a l'estat. Al barri de Kipselis van ser atacats un banc, una oficina d'ocupació i van cremar sis cotxes al barri de Filadèlfia. D'altra banda, els policies que custodien l'arbre de nadal situat enfront del Parlament van atacar amb gasos lacrimògens una vintena de persones que els llançaven escombraries.[37]
Dimarts 23[modifica]
La policia va informar que un òmnibus de transport de la policia antidisturbis replet d'efectius va rebre en la matinada dos trets quan estava en una semàfor proper al campus universitari al barri de Gudi, que van aconseguir un pneumàtic i el motor situat en la part posterior sense provocar ferits.[38] Les investigacions policials consideren probable que l'atac el dugués a terme un grup armat, ja existent o nou, i no per un grup anti-sistema.[39]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Grecia: Cómo organizar una insurrección (Traducció al castellà de l'entrevista original)
- ↑ Quince días al borde del abismo. Las revueltas siguen en Grecia, cuya población es la más pesimista de la eurozona. El País
- ↑ Funeral Leads to More Greece Mayhem. New York Times
- ↑ Violence Brings Issues Plaguing Greece to the Surface. New York Times
- ↑ Potent Mix of Radicals at University in Athens. New York Times
- ↑ 6,0 6,1 M. A. Sánchez Vallejo: La hoguera griega sigue encendida a El País de Madrid accés el 16-10-2008
- ↑ Una explosión de descontento social a La Nación de Buenos Aires, edició del 10 de desembre de 2008
- ↑ Españoles en el mundo: Atenas (TVE) (Minut 16:14)
- ↑ Violencia en Grecia tras la muerte de un joven por un disparo policial Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine. a Clarín.com
- ↑ El asesinato de un joven sume a Grecia en el caos Arxivat 2008-12-10 a Wayback Machine. a Público.
- ↑ M. A. Sánchez Vallejo: El policía que mató al joven griego asegura que lo hizo en defensa propia a El País
- ↑ Nota d'El País
- ↑ Tests point to direct shot by policeman en l'edició (en anglès) del periódic grec Kathimerini del 23-12-2008 accés 23-12-2008.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Reportatge a M. Antonia Sánchez Vallejo, El País consultat el 18-12-08
- ↑ Padres orgullosos se suman a las protestas de sus hijos a El Periódico
- ↑ «Ciutadans grecs s'enfronten als antidisturbis». Arxivat de l'original el 2009-11-20. [Consulta: 22 agost 2012].
- ↑ Witnesses tell of Greek police 'brutality' BBC News. Consultat el 28/12/2008
- ↑ Vídeo en el que es denuncia la presència d'infiltrats policials a les manifestacions
- ↑ La chispa griega o un nuevo Mayo del 68 El País. Consultat el 23/12/2008
- ↑ Especial a La Haine: Revolta popular a Grècia després de l'assassinat policial d'Alexandros
- ↑ Insurrección popular tras la muerte de Alexandros Grigoropoulos (Seguiment a Nodo50)
- ↑ Revolución en Grecia, seguiment de les manifestacions i opinió partidària a Kaosenlared, web d'esquerra revolucionària espanyola.
- ↑ 23,0 23,1 La situación de Atenas se agrava en la cuarta jornada de protestas a La Verdad de Múrcia
- ↑ Crónica del entierro de Alexandros (lo que El País no contó) a alasbarricadas.org
- ↑ « Le Premier ministre grec cherche une solution aux émeutes », Le Monde, 9 de desembre de 2008
- ↑ « Funérailles sous tension en Grèce », Le Monde, 9 de desembre de 2008.
- ↑ M. A. Sánchez-Vallejo: Brotes esporádicos de violencia en comisarías de Atenas
- ↑ Nuevos choques en Atenas[Enllaç no actiu] (RadioTrece)
- ↑ Police face youth ire for second week en l'edició (en anglès) del periòdic grec Kathimerini del 16-12-2008 accés 16-12-2008.
- ↑ Un grupo de estudiantes interrumpe la emisión de la televisión estatal griega a El País de Madrid accés el 16-12-2008.
- ↑ Los jóvenes griegos ponen una pancarta gigante en la Acrópolis a El País de Madrid accés el 18-12-2008.
- ↑ 32,0 32,1 Laban-Mattei, Olivier: Fresh attack, protests keep Athens on edge publicat Kathimerini d'Atenes del 20-12-2008 (en anglès)
- ↑ Una nueva manifestación en Atenas termina en violencia, a El País consultat el 18-12-08
- ↑ Los mossos cargan contra una marcha en apoyo al joven griego en Barcelona Arxivat 2009-12-22 a Wayback Machine. La Vanguardia. Consultat el 22/12/2008
- ↑ BCN20 desembre, manifestacions en solidaritat per la revolta a Grecia. Arxivat 2009-02-02 a Wayback Machine. Vídeo visionat el 22/12/2008
- ↑ Riots in Hamburg after Greek solidarity display Arxivat 2008-12-21 a Wayback Machine. The Local. Consultat el 23/12/2008
- ↑ Atenas vive una nueva noche de violentos enfrentamientos entre jóvenes y policías Arxivat 2009-01-27 a Wayback Machine. a Público. Consultat el 23/12/2008
- ↑ Se agrava la situación en Grecia por la creciente ola de violencia a La Nación de Buenos Aires. Accés 23-12-2008
- ↑ Tests suggest terrorist link Diari Ekathimerini. Consultat el 28/12/2008
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolta a Grècia de 2008 |
- Moltes fotografies d'aficionats dels edificis cremats o destruïts, botigues els dies vinents de desembre de 2008 els disturbis a Atenes. La majoria d'aquestes botigues per aprofitar hi ha actualment.
- Grecia sumida en el caos tras tres noches de disturbios a Youtube, de Libertad Digital
- Fotoreportatge dels disturbis griegos de 2008, Boston Globe "The Big Picture"
- recopilació de tots els actes esdevinguts en la revolta durant el mes de desembre, en el portal de traducció de notícies Grecia libertaria.