Revolta d'Orlov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La batalla Çeşme (1770), pel pintor Ivan Aivazovski

La Revolta d'Orlov de l'any 1770, –a Grècia coneguda com els Esdeveniments Orlov (en grec: Ορλωφικά (γεγονότα) –, va ser una precursora de la guerra d'independència de Grècia (1821), que va tenir un aixecament grec al Peloponès a instàncies del comte Orlov, comandant de les Forces Navals de Rússia de la guerra russoturca.[1]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Desitjant afeblir l'Imperi Otomà i establir un estat grec independent prorus, els emissaris russos van ser enviats a Mani a mitjan dècada de 1760, per fer un pacte amb els líders locals que representaven la força militar més important a Grècia en aquell moment. Altres emissaris russos també van establir contacte amb el magnat navilier Daskalogiannis a Creta. El 1769, durant la guerra russoturca, amb una flota de catorze vaixells de guerra al comandament del comte Alexei Orlov Grigoryevich va anar a través de la Mar Bàltica cap al Mediterrani. La flota va arribar a Mani al febrer de 1770, el que va produir l'aixecament dels seus habitants. Soldats russos van romandre per ajudar a lluitar a la guerra de terra, mentre que la flota va navegar per la mar Egea.

El progrés de la revolta[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit grec va tenir alguns èxits inicials, alliberant ràpidament gran part de Moràcia. La revolta tanmateix no va aconseguir estendre's de manera efectiva a la resta de Grècia -amb la notable excepció de Creta, sota la direcció de Ioannis Vlahos (conegut com a Daskalogiannis)–. Tanmateix, el suport promès pels emissaris russos mai no va arribar a Creta i va deixar a Daskalogiannis a la seva sort.

Amb l'assistència dels illencs grecs, la flota russa va ser capaç d'anotar una gran victòria contra la marina turca a la Batalla de Çeşme, però això no va ajudar l'exèrcit grec a Moràcia. A mesura que els russos no van ajudar amb les forces promeses, la revolta va ser ràpidament derrotada.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista rus, la missió del comte Orlov va ser un èxit, danyant la flota turca, dirigint als turcs cap al sud, i contribuint a la victòria que va portar la signatura del Tractat de Küçük Kaynarca.

Des del punt de vista grec, l'assumpte va ser un fracàs que va costar un enorme nombre de vides, tant a la batalla com a les represàlies turques que van seguir. Els grecs van ser oblidats en el Tractat de Küçük Kaynarca, i com a resultat, cada vegada van tenir més desconfiança amb els russos. Encara que les connexions gregues amb Rússia es van mantenir forts –a causa de la influència dels grecs prominents a Rússia–, molts per entre la següent generació de líders grecs (com Aléxandros Mavrokordatos) es girarien a Gran Bretanya i França per a les seves aliances.

També com a conseqüència de la frustrada revolta va succeir la defunció del conegut predicador i monjo (posteriorment canonitzat) Cosme d'Etòlia, que va ser detingut i executat el 1779 sota la sospita de ser un espia rus.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

El protagonista de la novel·la Hyperion de Friedrich Hölderlin, participa en 1770 en una revolta inspirada a la Revolta d'Orlov.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolta d'Orlov Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «historyorb.com Today in Grece History» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2014].
  2. Hölderlin, Freidrich; trans. Willard R. Trask. Hyperion. Nova York: Frederick Ungar Publishing Co., 1965, p. 106.