Revolta de Sàsser
conquesta de Sardenya  | |||
|---|---|---|---|
  Revolta de Sàsser Guerra catalano-genovesa | |||
 | |||
| Tipus | rebel·lió | ||
| Data | 1325 – 1326 | ||
| Coordenades | 40° 44′ 00″ N, 8° 33′ 00″ E / 40.733333°N,8.55°E | ||
| Escenari | Sàsser | ||
| Lloc | Sàsser (Itàlia) | ||
| Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó | ||
| Campanya | conquesta aragonesa de Sardenya | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Conquesta (1323-1324) | |
Revoltes (1325-1326) | |
La revolta de Sàsser fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Antecedents[modifica]
Hug II d'Arborea, que reclamava un terç del Jutjat de Càller, que els pisans no estaven disposats a cedir, i va passar a l'acció, vencent als pisans en la batalla de San Gavino, que es van replegar a Esglésies i Càller, i va demanar ajut a la Corona d'Aragó per consolidar la posició,[1] mentre Sàsser va oferir voluntàriament la seva fidelitat a Jaume el Just.[2]
El 19 de juny de 1324, es signa la capitulació, segons la qual Pisa cedeix a Jaume el Just tots els drets sobre Sardenya tret de Càller.[3] El domini de l'illa fou precari, permanentment amenaçat pels genovesos, que van anar prenent el relleu dels pisans en la lluita i que van obtenir el suport d'una part dels sards. Al nord de l'illa, en 1325 la ciutat de Sàsser i les famílies Malaspina i Doria van revoltar-se.[4]
El setge[modifica]
Moguts pel mal govern dels oficials reials, que lesionava el seu esperit de municipi autònom, el 21 de juliol de 1325[5] els vilatans mataren el potestat Ramon de Sentmenat,[6] ocuparen els béns dels catalans i s'independitzaren[2] establint la República de Sàsser.[7] Un cop dominada la revolta, els rebels reberen un dur càstig[8] per part de Berenguer Carròs i Llòria.[9]
Conseqüències[modifica]
En juny de 1326 es va firmar la pau a instàncies d'Hug II d'Arborea, i Sàsser va passar a control directe de la Corona, s'hi va edificar un castell per controlar la població,[10] però tornà el govern opressiu i en 1329 hi hagué una nova revolta.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Hayward, Fernand. Sardaigne terre de lumiere (en francès). Nouvelles Editions Latines, 1956, p.40.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Revolta de Sàsser». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Simonde de Sismondi, 1851, p. 241.
- ↑ Abulafia, David. Italy in the Central Middle Ages (en anglès). Oxford University Press, 2004, p. 249. ISBN Oxford University Press.
- ↑ «Revolta de Sàsser». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Roca Traver, Francisco A. Alfonso II el Benigno, rey de Valencia (en castellà). Diputació de Valéncia, 2003, p. 82.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús. Diccionari d'Història de Catalunya. 6a edició. Edicions 62, 2004, p. 975. ISBN 8429735216.
- ↑ Cabestany, Joan Francesc; Bagué, Enric. Història de Catalunya. vol.3. Cupsa, 1979, p. 338. ISBN 8439001282.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús. Diccionari d'Història de Catalunya. 6a edició. Edicions 62, 2004, p. 201. ISBN 8429735216.
- ↑ Hinojosa Montalvo, José. Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón (en castellà). Editorial NEREA, 2006, p. 251.
Bibliografia[modifica]
- Simonde de Sismondi, Jean-Charles-Léonard. Storia delle repubbliche italiane del medio evo (en italià). vol.2. Tipogr., Libr. e Fonderia di caratteri Borroni e Scotti, 1851.