Revolta dels faïdits

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentRevolta dels faïdits
Modifica les dades a Wikidata

L'origen de la revolta dels faïdits, o senyors desposseïts dels seus béns, es remunta quan Simó de Montfort va prendre Carcassona, l'any 1209, essent Ramon Trencavell era un infant. El seu pare, capturat a traïció, el van deixar morir en una garjola del seu castell, i la seva mare, que es va quedar tota sola, va pactar amb el vencedor. Havent crescut a l'exili, a l'altra banda dels Pirineus, Ramon féu de la venjança l'objectiu de la seva vida. Torna a Carcassona durant la revolta del 1224, per ser-ne novament expulsat per la nova Croada.[1]

L'any 1240 reapareix i dirigeix la revolta dels faïdit[2] ("proscrits") occitans, atacà Carcassona però només es va poder apoderar del burg extern a les muralles. Derrotat, es va refugiar a Perapertusa, i des d'aquí tornà a marxar cap al seu últim exili a terres catalanes, sense que se’n sabés res més.

Amb ell va desaparèixer la família dels Trencavell, escombrada de la història com gran part de l'aristocràcia occitana. Aquesta fou substituïda pels nobles del Nord, vinguts per quedar-s'hi.

Referències[modifica]

  1. Josep Oriol Granés Cortey. Guia ràpida dels Castells Càtars (o no). Nummulit Edicions, 2016, p. 62. 
  2. «faïdit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.