Revolució alemanya de març

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Revolució alemanya de març o Revolució alemanya de 1848-1849 va ser l'esdeveniment revolucionari que va tenir lloc entre el març del 1848 i finals del 1849 a la Confederació Germànica, sobretot a Àustria i a Prússia, i a les seves zones fora de la Confederació. El seu objectiu era acabar amb el règim de la noblesa, establir-hi un Parlament, la llibertat de premsa i d'opinió.

La interpretació que preval als esdeveniments revolucionaris alemanys de 1848 considera que els seus objectius no es van aconseguir.[1] Tot i això, les conseqüències i el desenvolupament posterior de la situació política alemanya són conseqüents amb molts dels seus objectius estructurals.

Context històric[modifica]

Mapa polític de la Confederació Germànica (1815–1866), amb 41 estats

El 1848 a Alemanya: el fracàs de la unitat i la llibertat[modifica]

Revoltes a les ciutats i al camp[modifica]

A la situació revolucionària també van descarregar-se tensions socials. La subclasse estàtica, assalariats, artesans i proletaris, havia patit molt als darrers anys pels problemes estructurals causats per la progressiva industrialització. Entre el 1845 i el 1846 la misèria generalitzada de les masses de les ciutats es va agreujar encara més per dues collites dolentes i per una depressió econòmica. A les zones rurals va haver-hi aixecaments violents: la població rural al centre i al sud d'Alemanya, així com a Silèsia, va unir-se contra els senyors i funcionaris del govern, atès que fins i tot després de l'Alliberament dels Camperols encara havien de fer treballs asfixiants i pagar uns imposts exorbitants. Les protestes socials van donar lloc a una revolució massiva. Tan aviat les exigències dels camperols van quedar satisfetes, aquests van desistir ràpidament de més procediments revolucionaris.[2]

Revolució al Regne de Saxònia[modifica]

A Dresden, la capital del Regne de Saxònia, el poble va sortir al carrer demanant al rei Frederic August II una reforma electoral i un increment de la justícia social. Tanmateix, el govern va decidir aixafar la revolta, raó per la qual molts líders de l'aixecament van veure's obligats a fugir, entre ells el músic Richard Wagner, qui va haver de deixar Dresden el 9 de maig per evitar ser detingut i es va exiliar a Suïssa. El 1849, molts altres van fer el mateix a l'altra banda de l'Atlàntic. Molts saxons, com Michael Machemehl, van exiliar-se a Texas, on van formar una comunitat germano-texana.

Revolució a Viena[modifica]

Impressionats pel vigor del moviment popular, els monarques a Viena i a Berlín van mostrar-hi poca resistència, àdhuc si aquesta va arribar a esdevenir una sanguinària col·lisió entre les tropes governamentals i els revolucionaris. A Viena, la multitud va irrompre a la Dieta el març del 1848, raó per la qual es coneix aquest esdeveniment com la Revolució de març. Quan, a la deliberació de l'Assemblea de Baixa Àustria els parlamentaris no van mostrar-s'hi d'acord immediatament amb les exigències del poble i els militars van tractar de dispersar la multitud, l'escalada de tensió i d'atacs va precipitar-se. Els soldats van disparar cegament contra el poble i van matar-ne cinc manifestants; tot seguit va haver-hi batalles sanguinàries als carrers. El Hofburg de Viena va decidir calmar la situació mitjançant concessions als manifestants. Klemens von Metternich, el repudiat representant del vell sistema, va ser assenyalat com a boc expiatori. Va ser obligat a abdicar i va haver de fugir. A Viena se celebra aquest esdeveniment com un triomf revolucionari.

El Príncep de Metternich (1773–1859).
Caricatura contemporània de la fugida de Metternich (març de 1848).

Bibliografia[modifica]

  • Helmut Bleiber, Walter Schmidt, Sabine Schötz (Hrsg.): Akteure eines Umbruchs. Männer und Frauen der Revolution 1848. Fides, Berlin 2004. ISBN 3-931363-11-2
  • Dieter Dowe, Heinz-Gerhard Haupt, Dieter Langewiesche (Hrsg.): Europa 1848. Revolution und Reform. J.H.W. Dietz Nachfolger, Bonn 1998. ISBN 3-8012-4086-X
  • Friedrich Engels: Revolution und Konterrevolution in Deutschland. New York Daily Tribune, New York 1851/52, Nachdr. in: Karl Marx und Friedrich Engels. Werke. Band 8. Dietz, Berlin 1988. ISBN 3-320-00611-8
  • Sabine Freitag (Hrsg.): Die 48-er. Lebensbilder aus der deutschen Revolution 1848/49. Verlag C. H. Beck, München 1998. ISBN 3-406-42770-7
  • Alfred Georg Frey, Kurt Hochstuhl: Wegbereiter der Demokratie. Die badische Revolution 1848/49. Der Traum von der Freiheit. G. Braun, Karlsruhe 1997. ISBN 3-7650-8168-X
  • Rüdiger Hachtmann: Berlin 1848. Eine Politik- und Gesellschaftsgeschichte der Revolution. J.H.W. Dietz Nachfolger, Bonn 1997. ISBN 3-8012-4083-5
  • Rüdiger Hachtmann: Epochenschwelle zur Moderne. Einführung in die Revolution von 1848/49 – Reihe: Historische Einführungen 9; edition diskord, 2002, ISBN 3-89295-723-1 (online Rezension bei hsozkult)
  • Klaus Herdepe: Die Preußische Verfassungsfrage 1848. Deutsche Universitätsedition Bd. 22. ars et unitas, Neuried 2003. ISBN 3-936117-22-5
  • Wolfgang von Hippel: Revolution im deutschen Südwesten. Das Großherzogtum Baden 1848/49. Schriften zur politischen Landeskunde Baden-Württembergs. Bd. 26. Kohlhammer, Stuttgart 1998 (kostenlos zu beziehen über die Landeszentrale für politische Bildung Baden-Württemberg). ISBN 3-17-014039-6
  • Hans Jessen (Hrsg.): Die Deutsche Revolution 1848/49 in Augenzeugenberichten. Karl Rauch, Düsseldorf 1968, DTV, München 1978. ISBN 3-423-00927-6
  • Günter Mick: Die Paulskirche. Streiten für Recht und Gerechtigkeit. Kramer, Frankfurt Main 1988, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1997. ISBN 3-7829-0357-9
  • Wolfgang J. Mommsen: 1848 – Die ungewollte Revolution. Fischer Taschenbuch, Frankfurt Main 2000. ISBN 3-596-13899-X
  • Thomas Nipperdey: Deutsche Geschichte 1800–1866. Bürgerwelt und starker Staat. C. H. Beck, München 1993. ISBN 3-406-09354-X
  • Otto Rühle: 1848 – Revolution in Deutschland. Dresden, 1927. Nachdr. Unrast, Münster 1998. ISBN 3-928300-85-7
  • Wolfram Siemann: Die deutsche Revolution von 1848/49. Neue Historische Bibliothek Bd. 266. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1985. ISBN 3-518-11266-X (Standardwerk!)
  • Ulrich Speck: 1848. Chronik einer deutschen Revolution. Insel, Frankfurt am Main und Leipzig 1998. ISBN 3-458-33914-0
  • Veit Valentin: Geschichte der deutschen Revolution 1848–1849. 2 Bände. Beltz Quadriga, Weinheim–Berlin 1998 (Neudruck). ISBN 3-88679-301-X (ausführlichste Darstellung, Klassiker)
  • Heinz Rieder: Die Völker läuten Sturm – Die europäische Revolution 1848/49. Casimir Catz, Gernsbach 1997. ISBN 3-925825-45-2
  • Christian Jansen; Thomas Mergel (Hrsg.): Die Revolutionen von 1848/49. Erfahrung – Verarbeitung – Deutung. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1998. ISBN 3-525-01364-7
  • Horst Stuke; Wilfried Forstmann (Hrsg.): Die europäischen Revolutionen von 1848. Athenäum-Hain-Scriptor-Hanstein, Königstein/Ts. 1979 (Neue wiss. Bibl. 103: Geschichte). ISBN 3-445-01894-4 bzw. ISBN 3-445-11894-9 (europäische Perspektive)
  • Dieter Langewiesche (Hrsg.): Die deutsche Revolution von 1848/49. Wiss.Buchges., Darmstadt 1983 (Wege der Forschung; 164). ISBN 3-534-08404-7 (historiographisch bedeutsame Aufsätze)
  • Walter Grab (Hrsg.):Die Revolution von 1848/49. Eine Dokumentation. Nymphenburger, München 1980. Neuausgabe: Reclam, Stuttgart 1998 (Universal-Bibliothek; 9699). ISBN 3-15-009699-5

Referències[modifica]

  1. Gauzy, Florence. « L'exception allemande et l'identité européenne », en Cahiers d'histoire, vol. 19, # 1, otoño de 1999, pp. 17–25.
  2. Bender, Daniela et al. Geschichte und Gesehen: Klett, Leipzig, 2005.