Revue française de science politique
| Abreviatura | RFSP  |
|---|---|
| Tipus | revista científica |
| Fitxa | |
| Llengua | francès |
| Estat | França |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | 2 mesos |
| Tema | ciències polítiques i sociologia política |
| Editorial | Presses de Sciences Po |
| Identificadors | |
| ISSN | 0035-2950 i 1950-6686 |
| OCLC | 185444438 |
| JSTOR | revufransciepoli i revfranscipoleng |
| Lloc web | afsp.msh-paris.fr… |
La Revue française de science politique (RFSP) (lit. ‘Revista francesa de ciència política’) és una revista científica especialitzada en ciències polítiques i sociologia política. Aquesta és la principal revista d'aquestes disciplines a França.[1] Es publiquen sis números a l'any.
Història
[modifica]La revista va ser creada el març de 1951 per la Fundació Nacional de Ciències Polítiques i l'Associació Francesa de Ciència Política.[2] Està publicada per Presses de Sciences Po.[3] i el primer número va aparèixer el juny de 1951. El primer comitè de direcció va ser presidit per André Siegfried, i va reunir a Raymond Aron, Jacques Chapsal, Jean-Jacques Chevallier, Maurice Duverger, François Goguel i Jean Stoetzel.[4] Els primers redactors van sorgir de les facultats de dret i dels instituts d'estudis polítics. Els primers anys de la revista es van caracteritzar per la publicació d'articles d'autors no investigadors, com ara polítics i alts funcionaris com Michel Debré.[4]
La línia editorial des dels anys 1950 fins als 1070 va tenir dos nuclis durs: articles de pensament polític, propers a la filosofia política, i articles vinculats al poder i les institucions, més aviat de caràcter legal. Tres autors van publicar articles sobre història política (Pierre Renouvin, Jean-Baptiste Duroselle i René Rémond). No va ser fins als anys 1960 que la sociologia electoral va trobar el seu lloc.[4] Després dels fets del Maig del 68, la revista va adquirir un consell científic i un consell de redacció. L'any 1991 es va limitar el mandat del director en el temps.[4]
El 2010, la revista va arribar al 60è volum.[5] La revista va decidir internacionalitzar-se el 2011, gràcies al suport de l'INSHS-CNRS, una àmplia selecció d'articles es van traduir a l'anglès, en versió digital a Cairn.info i JSTOR. Des del 2015, la traducció la fa Cadenza Academic Translations.[6]
Direcció
[modifica]Jean Meynaud va ser redactor en cap entre 1951 i 1955. Va ser substituït per Jean Touchard, que va romandre al càrrec fins a 1971. Després va cedir el seu lloc a Georges Lavau. El 1991 va ser substituït per Jean-Luc Parodi, que va dirigir la revista fins al desembre de 2008. Yves Déloye el va succeir a partir del 21 d'abril.
El consell editorial d'Yves Déloye reuneix tres investigadors de l'Institut d'Estudis Polítics de París, dos de la Universitat de París I Panteó-Sorbona, un de l'Institut d'Estudis Polítics de Bordeus, un de l'Institut d'Estudis Polítics de Grenoble, dos de la Universitat de Panteó-Assas, un de la Universitat Jean-Moulin-Lyon-III i un de la Universitat de Nanyang.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Revue Francaise de Science Politique» (en francès). Scimagojr.com. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Scot, Marie. Sciences Po, le roman vrai (en francès). Sciences Po, les presses, 2022. ISBN 978-2-7246-3915-5.
- ↑ Revue française de science politique (en francès). Presses universitaires de France., 2009.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Sciences Po Stories-L'histoire de Sciences Po: la frise, les récits, les portraits et la carte» (en francès). Sciences Po stories. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Revue française de science politique» (en francès). Associació Francesa de Ciència Política. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Revue française de science politique-Presses de Sciences Po» (en anglès). Pressesdesciencespo.fr. [Consulta: 5 desembre 2020].