Rex Ingram

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb l'actor Rex Ingram
Infotaula de personaRex Ingram
Rexingram2.jpg
Biografia
Naixement Reginald Ingram Montgomery Hitchcock
15 de gener de 1892
Dublín (Irlanda)
Mort 21 de juliol de 1950(1950-07-21) (als 58 anys)
North Hollywood, Califòrnia (EUA)
Causa de mort Malaltia
Lloc d'enterrament Forest Lawn Memorial Park
Nacionalitat Irlanda Irlanda
Religió Islam
Educació Universitat de Yale
Activitat
Ocupació Actor, director de cinema, guionista, productor de cinema, escultor, muntador, escriptor i actor de cinema
Família
Cònjuge Doris Pawn (1917-1920)
Alice Terry (1921-1950)
Germans Francis Clere Hitchcock Tradueix

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0002271
Modifica les dades a Wikidata

Rex Ingram (Dublín, 15 de gener de 1892 − North Hollywood, 21 de juliol de 1950) va ser un director de cinema, productor, escriptor i actor irlandès. El cineasta Erich von Stroheim el va nomenar com "el director més gran del món"."[1]

Inicis[modifica]

Nat amb el nom Reginald Ingram Montgomery Hitchcock, a la ciutat de Dublín, Irlanda, era el fill d'un clergue.[2] Va ser educat al Saint Columba's College, prop de Rathfarnam, Comtat de Dublin.[2] Posteriorment, va viure la seua adolescència a l'Old Rectory, Kinnitty, Birr, Comtat d'Offaly, on son pare era rector per l'església irlandesa.[2] El 1911 emigra als Estats Units. Son germà, Francis Clere Hitchcock, va fer la carrera militar amb l'exèrcit britànic, tot servint durant la I Guerra Mundial; va aplegar al rang de coronel i va ser condecorat amb la Creu Militar.

Carrera[modifica]

Ingram va estudiar escultura a l'Escola d'Art de la Universitat Yale, però ben aviat va entrar al món del cinema. Comença cap al 1913, i a partir d'aleshores escriu, produeix i dirigeix. El seu primer treball com a cineasta és el 1916, amb el drama romàntic The Great Problem. Hi va romandre a diversos estudis: Edison Studios, Fox Film Corporation, Vitagraph Studios i MGM, on va rodar films d'acció o de temàtica sobrenatural.

El 1920 entra a treballar a la Metro, on està sota la supervisió de June Mathis. Mathis i Ingram filmaran conjuntament quatre pel·lícules: Hearts are Trump, The Four Horsemen of the Apocalypse, The Conquering Power i Turn to the Right. Es creu que ambdós hi van mantenir una relació sentimental, que es va acabar quan Ingram va fungir amb Alice Terry, el 1921. Abans ja s'havien distanciat a causa de l'aparició de Rodolfo Valentino, descobriment de Mathis que va eclipsar la fama d'Ingram.

Es va casar en dues ocasions, primer el 1917 amb l'actriu Doris Pawn, tot divorciant-se el 1920. L'any següent contrau matrimoni amb Alice Terry, amb qui roman fins a la seua mort. El 1925, el director i Fred Niblo duen a la pantalla la superproducció èpica Ben-Hur; en el seu rodatge s'hi treballen localitzacions a Itàlia, i la parella Ingram-Terry decideixen traslladar-se a la Riviera francesa. Van posar en marxa un xicotet estudi a Niça i van rodar diverses pel·lícules pel nord d'Àfrica, Espanya i Itàlia per a la MGM i altres companyies.[3]

Entre els col·laboradors de la MGM que van treballar amb Ingram a Niça hi havia el cineasta Michael Powell, que es va influenciar de l'estil de l'irlandès en la seua posterior filmografia, amb elements com la il·lusió, els somnis, la màgia i el surrealisme.[2] David Lean també va assenyalar que hi estava en deute amb Ingram, i el cap d'estudis de la MGM, Dore Schary el va apuntar com una de les persones més creatives de Hollywood, junt D. W. Griffith, Cecil B. DeMille i Erich von Stroheim.[2]

L'arribada del cinema sonor no va impressionar massa a Rex Ingram, qui només rodaria una pel·lícula parlada, Baroud, rodada al Marroc per a la Gaumont British Pictures. La pel·lícula no va tindre massa èxit i Ingram es va retirar del món del cinema, i va retornar a Los Angeles per exercir d'escriptor i escultor.

Els seus films han estat considerats com artístics i hàbils per nombrosos cineastes contemporanis, tot destacant el seu estil visual audaç i imaginatiu. El 1949, el Sindicat de Directors d'Amèrica el va nomenar membre honorari; i per la seua contribució a la indústria cinematogràfica va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood el 8 de febrer de 1960.

A més a més, hi va escriure dues novel·les: Mars in the House of Death i The Legion

Rex Ingram va morir d'una hemorràgia cerebral el 21 de juliol de 1950, als 58 anys.[4][5] Va ser enterrat al Forest Lawn Memorial Park Cemetery de Glendale, Califòrnia.[6]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Soares, André. Beyond Paradise: The Life of Ramon Novarro. New York: Macmillan, 2002, p. 27. ISBN 0-312-28231-1
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Soares, André. Beyond Paradise: The Life of Ramon Novarro. New York: Macmillan, 2002. ISBN 0-312-28231-1
  3. "New British Film Company; Alastair Mackintosh Leads London Firm--Rex Ingram Is Director." New York Times. May 8, 1928.
  4. Associated Press «Rex Ingram Dead, Film Director, 58. Screen Leader of Silent Era Credited With Discovery of Rudolph Valentino. Directed 'Four Horsemen' Handled Own Stories Scored Many Successes». New York Times. Associated Press, 23-07-1950 [Consulta: 17 novembre 2012]. «Rex Ingram, film director of the silent era, who was credited with the discovery of Rudolph Valentino, died last night of a cerebral hemorrhage after a brief illness. He was 58 years old. ...»
  5. «NNDB». NNDB. [Consulta: 28 desembre 2012].
  6. "Rex Ingram Dead." New York Times. .

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rex Ingram Modifica l'enllaç a Wikidata