Reykjanesviti
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | Reykjanesviti | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Far  | |||
| Arquitecte | Ágústi Pálsson | |||
| Construcció | 1878 - | |||
| Ús | GPS diferencial | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | torre blanca de formigó rodona. | |||
| Material | formigó | |||
| Mesura | 31 ( ) m | |||
| Abast del far | 22 mn | |||
| Altura focal | 69 m | |||
| Il·luminació característica d'un far | Fl(2) W 30s | |||
| Sector de visibilitat | 288°-280°30′ | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reykjanesbær (Islàndia) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Utilització | 1929 – | |||
Reykjanesviti, construït originàriament el 1878, és el far més antic d'Islàndia. Està situat a la vora sud-oest de la península de Reykjanes, per la qual cosa serveix com a llum de terra per a Reykjavík i Keflavík.
Està regulat per l'Autoritat Islandesa del Transport (Samgöngustofa), que també manté i opera les principals llums costaneres. mentre que les autoritats portuàries locals operen les llums portuàries.[1]
Característiques[modifica]
Es tracta d'una torre blanca de formigó rodona de 31 metres d'altura amb llanterna vermella i galeria. El far està situat al cim d'un turó (un con volcànic inactiu) a la vora sud-oest de la península de Reykjanes, a uns 16 km a l'oest de Grindavík i a 20 km al sud-oest de Keflavík.[2] La llum característica és "Fl (2) W 30 s", és a dir, un grup de dues llums intermitents cada 30 segons i el seu nombre internacional és L4466.[3] Al terrat hi ha muntada una antena per a la transmissió de senyals DGPS en el rang d'ones llargues. El pla focal queda situat a 73 m sobre el nivell del mar i el rang de llum arriba a les 22 milles. També hi ha una residència de dos pisos, construïda a la zona moderna, per allotjar el vigilant resident.
Història[modifica]
El primer far en aquest lloc va entrar en funcionament l'1 de desembre de 1878, però vuit anys més tard fou destruït per un terratrèmol. Feia 6,2 m d'alt i una alçada de foc de 54 m. El 1957 es va electrificar i el 2005 es va automatitzar.
Referències[modifica]
- ↑ «Lighthouses of Western Iceland» (en anglès). Russ Rowlett and the University of North Carolina at Chapel Hill.. Arxivat de l'original el 6 de desembre 2012. [Consulta: 31 agost 2017].
- ↑ «Lighthouse Reykjanes» (en anglès). Lighthouse pages from Anke and Jens. [Consulta: 31 agost 2017].
- ↑ «Vitaskrá (List of lights) p10.». Icelandic Coast Guard. Arxivat de l'original el 31 d’agost 2017. [Consulta: 31 agost 2017].