Ferradura grossa
Rhinolophus ferrumequinum  | |
|---|---|
_Hrdovicka.jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Esperança de vida | 3,5 anys |
| Hàbitat | matollar i bosc |
| Envergadura | 0,332 m |
| Cicle diürn | nocturn |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Rhinolophidae |
| Gènere | Rhinolophus |
| Espècie | Rhinolophus ferrumequinum (Schreber, 1774) Rhinolophus ferrumequinum |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Vespertilio ferrumequinum |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La ferradura grossa[1] (Rhinolophus ferrumequinum) és, tal com el seu nom indica, el ratpenat de ferradura més gros. Es diferencia de la resta de ratpenats de ferradura per la mida més grossa i per la morfologia de les excrescències nasals.
Morfologia
[modifica]És d'aspecte robust i ales curtes i amples. Les orelles, ben desenvolupades i doblegades endavant, sobrepassen en alguns mil·límetres l'extrem del musell.
El pelatge és marró grisenc pel dors, de vegades amb tonalitats vermelloses, i blanc grisenc o blanc groguenc pel ventre. Les orelles i el patagi són de color gris clar, de vegades amb un matís morat. Els individus joves mostren una coloració més clara i grisenc que els adults.
Dimensions corporals: cap + cos (50 - 75 mm), cua (30 - 43 mm), avantbraç (51 - 61 mm) i envergadura (350 - 400 mm).
Pes: 16 - 34 g.
Ecologia
[modifica]Es distribueix pel Japó, la Xina, l'Orient Mitjà i l'Orient Pròxim, els Balcans, Itàlia, França, Espanya, les illes Balears[2] i l'Atles. Habita boscos i zones cobertes, sempre que hi pugui trobar refugis adequats, com ara coves, mines i túnels. Eminentment cavernícola, no habita mai dins les grans poblacions, però de vegades es pot refugiar en edificis rurals foscos i tranquils.
Es desperta quan el sol ja s'ha post i roman actiu tota la nit, llevat que faci vent o plogui. El seu vol és a base de planatges curts i no sol superar els 3 m d'altura.
S'alimenta d'arnes, coleòpters, altres insectes i aranyes.
Sovint comparteix el refugi amb altres ratpenats de ferradura o d'altres gèneres.
Quan arriba l'hivern és un dels primers ratpenats a retirar-se; s'amaga en coves, avencs i mines abandonades, sol o en petits grups, i entra en letargia.
Taxonomia
[modifica]- Sinònims
- colchicus Satunin (1912).
- equinus Müller (1776).
- germanicus Koch (1865).
- hippocrepis Schank (1798).
- homodorensis, Daday (1887).
- homorodalmasiensis, Daday (1885).
- insulanus, Barrett i Hamilton (1910).
- italicus, Koch (1865).
- major, É.Geoffroy (1803).
- major, Kerr (1792:99).
- martinoi, Petrov (1940).
- obscurus, Cabrera (1904).
- perspicillatus, Blumenbach (1779).
- solea, Zimmermann (1777).
- typicus, K. Andersen (1905).
- ungula, Boddaert (1785).
- unihastatus, É.Geoffroy (1803).
- Subespècies
Referències
[modifica]- ↑ «ferradura grossa». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo i TERMCAT, 2023 i 2024. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ Alcover, 1988, p. 87.
Bibliografia
[modifica]
- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 60-61.
- Fordham et al. (2006). Rhinolophus ferrumequinum. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 desembre 2007 (en anglès).
