Vés al contingut

Ferradura grossa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rhinolophus ferrumequinum)
Infotaula d'ésser viuFerradura grossa
Rhinolophus ferrumequinum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Esperança de vida3,5 anys Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatmatollar i bosc Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,332 m Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürnnocturn Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaRhinolophidae
GènereRhinolophus
EspècieRhinolophus ferrumequinum Modifica el valor a Wikidata
(Schreber, 1774) Rhinolophus ferrumequinum Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimVespertilio ferrumequinum Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

La ferradura grossa[1] (Rhinolophus ferrumequinum) és, tal com el seu nom indica, el ratpenat de ferradura més gros. Es diferencia de la resta de ratpenats de ferradura per la mida més grossa i per la morfologia de les excrescències nasals.

Morfologia

[modifica]

És d'aspecte robust i ales curtes i amples. Les orelles, ben desenvolupades i doblegades endavant, sobrepassen en alguns mil·límetres l'extrem del musell.

El pelatge és marró grisenc pel dors, de vegades amb tonalitats vermelloses, i blanc grisenc o blanc groguenc pel ventre. Les orelles i el patagi són de color gris clar, de vegades amb un matís morat. Els individus joves mostren una coloració més clara i grisenc que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (50 - 75 mm), cua (30 - 43 mm), avantbraç (51 - 61 mm) i envergadura (350 - 400 mm).

Pes: 16 - 34 g.

Ecologia

[modifica]

Es distribueix pel Japó, la Xina, l'Orient Mitjà i l'Orient Pròxim, els Balcans, Itàlia, França, Espanya, les illes Balears[2] i l'Atles. Habita boscos i zones cobertes, sempre que hi pugui trobar refugis adequats, com ara coves, mines i túnels. Eminentment cavernícola, no habita mai dins les grans poblacions, però de vegades es pot refugiar en edificis rurals foscos i tranquils.

Es desperta quan el sol ja s'ha post i roman actiu tota la nit, llevat que faci vent o plogui. El seu vol és a base de planatges curts i no sol superar els 3 m d'altura.

S'alimenta d'arnes, coleòpters, altres insectes i aranyes.

Sovint comparteix el refugi amb altres ratpenats de ferradura o d'altres gèneres.

Quan arriba l'hivern és un dels primers ratpenats a retirar-se; s'amaga en coves, avencs i mines abandonades, sol o en petits grups, i entra en letargia.

Taxonomia

[modifica]
Sinònims
  • colchicus Satunin (1912).
  • equinus Müller (1776).
  • germanicus Koch (1865).
  • hippocrepis Schank (1798).
  • homodorensis, Daday (1887).
  • homorodalmasiensis, Daday (1885).
  • insulanus, Barrett i Hamilton (1910).
  • italicus, Koch (1865).
  • major, É.Geoffroy (1803).
  • major, Kerr (1792:99).
  • martinoi, Petrov (1940).
  • obscurus, Cabrera (1904).
  • perspicillatus, Blumenbach (1779).
  • solea, Zimmermann (1777).
  • typicus, K. Andersen (1905).
  • ungula, Boddaert (1785).
  • unihastatus, É.Geoffroy (1803).
Subespècies
  • R. f. cretiam, Iliopoulou-Georgudaki i Ondrias (1985).
  • R. f. ferrumequinum, Schreber (1774).
  • R. f. irani, Cheesman (1921).
  • R. f. korai, Kuroda (1938).
  • R. f. proximus, Andersen (1905).
  • R. f. tragatus, Hodgson (1835).

Referències

[modifica]
  1. «ferradura grossa». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo i TERMCAT, 2023 i 2024. [Consulta: 5 febrer 2026].
  2. Alcover, 1988, p. 87.

Bibliografia

[modifica]