Ria d'Arousa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRia d'Arousa
Ría de arousa01.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusRia Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaprovíncia de la Corunya (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
 42° 30′ N, 8° 56′ O / 42.5°N,8.93°O / 42.5; -8.93Coord.: 42° 30′ N, 8° 56′ O / 42.5°N,8.93°O / 42.5; -8.93
Afluent
Río del Con (en) Tradueix, Río Barbanza (es) Tradueix, río Beluso (es) Tradueix, Te River (en) Tradueix, Umia, Río Pedras (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització de la ria d'Arousa

La Ria d'Arousa és la més gran de les ries de Galícia. Forma part de les Rías Baixas i està situada entre la ria de Muros i Noia i la ria de Pontevedra. Limita al nord amb la península d'A Barbanza (província de la Corunya) i al sud amb la península d'O Salnés (província de Pontevedra). És famosa per la seva riquesa marina i les seves platges.

Geografia[modifica]

Els llocs més destacats d'aquesta ria són l'Illa d'Arousa, amb el parc natural de Carreirón, les illes de Cortegada i Sálvora, que són part del Parc nacional de les Illes Atlàntiques i O Grove amb l'illa d'A Toxa.

Hi arriben els rius Ulla i Umia. Les poblacions més importants són Ribeira, A Pobra do Caramiñal, Boiro i Rianxo al nord i Vilagarcía, Vilanova, Cambados i O Grove al sud.

La fondària oscil·la entre els 70 m en la boca de la ria i els 20 metres a l'entrada a l'ancó (ensenada) de Vilagarcía. És la més profunda i més ampla de les ries gallegues, i només la ria de Vigo la supera en llargada.

La penetració de la ria és de 26 km i l'amplada és molt variable, oscil·lant des dels 15 km entre Ribeira i Cambados, i els 3 km entre la punta de Cabío i l'Illa d'Arousa.

La principal característica, a banda del seu litoral sinuós i retallat, és la infinitat d'illes, illotes i roques que sobresurten per tota la ria.

La ria i l'Apòstol Sant Jaume[modifica]

La ruta marítimo-fluvial per la ria d'Arousa i el riu Ulla commemora l'arribada a Galícia, per mar, segons la tradició, del cos de l'apòstol Sant Jaume el Major (Santiago), després del seu martiri a Jerusalem en l'any 44.

Les despulles de l'apòstol Sant Jaume haurien entrat a Galícia per la ria d'Arousa i remontaren el riu Ulla, arribant a la ciutat romana d'Iria Flavia (prop de Padrón). El text més conegut que narra aquest trasllat del cos (“Traslatio”) des de la ciutat palestina de Jaffa a Iria i des d'allí al seu lloc de sepultura a Compostel·la, és el cèlebre Còdex calixtí (del segle XII), en el seu llibre III, capítol 1.

La “Traslatio”, a través de la ruta marítima de l'apòstol Sant Jaume, segueix essent un esdeveniment viu que es rememora anualment a Arousa i Ulla. A finals de juliol o principi d'agost s'organitza una processó marítimo-fluvial que arriba a Pontecesures i Padrón on té lloc un acte religiós.

Galeria d'imatges[modifica]