Ribera de Sant Amanç

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRibera de Sant Amanç
TipusCurs d'aigua
Ubicació
Cota inicial260 m
Entitat territorial administrativaCalmella (Rosselló), Queixàs (Rosselló) i Montoriol (França) modifica
LocalitzacióUnió de la Ribera d'Oms amb el Còrrec del Romegós, en terme de Calmella
Cota final194,9 m
LocalitzacióLa Cantarana, al límit de Castellnou dels Aspres, Queixàs i Montoriol
42° 34′ 12″ N, 2° 41′ 48″ E / 42.57°N,2.6967°E / 42.57; 2.6967
42° 35′ 43″ N, 2° 42′ 46″ E / 42.5953°N,2.7128°E / 42.5953; 2.7128
Dades i xifres
Dimensions12 km  default (Llargada
CreuaCalmella, Queixàs i Montoriol (Els Aspres, Rosselló, Catalunya del Nord)

La Ribera de Sant Amanç és un curs d'aigua de la Catalunya del Nord, als Aspres (Rosselló), en els termes comunals de Calmella, Queixàs i Montoriol.

Es forma per la unió de la Ribera d'Oms, amb el Còrrec del Romegós, al nord-est del terme de Calmella i discorre[1] i de seguida comença a fer de termenal entre comunes, primer entre les de Calmella i Queixàs, i de seguida entre les de Queixàs i Montoriol, paper que ja no abandona fins al moment d'unir-se amb la Ribera de Fontcoberta per tal de formar la Cantarana.

Al llarg del seu recorregut deixa a la dreta, en terme de Montoriol, la capella de Sant Amanç de la Ribera i el veïnat dels Hostalets, el Mas de la Ferriola i el Mas de la Llinassa, i a l'esquerra, en terme de Queixàs, el Mas Palmada, el Mas d'en Vila, la Cava d'en Pla, el Mas d'en Ferriol i Can Faig. Només rep afluents importants per l'esquerra, procedents de Calmella i de Queixàs: el Còrrec del Serrat del Roire Cremat, a Calmella, el Còrrec de l'Apallador, al límit entre aquest terme i el de Queixàs, que hi aporta els còrrecs de Roca Gelera, del Roc de la Serp i del Veïnat d'en Joan Pere, el Còrrec de la Taula, el d'en Simó i el de Can Banot, que és el de recorregut més llarg, i que aporta els còrrecs dels Forns, de Can Roca, de la Gairetera, de la Piotxa, dels Caners, de l'Apoticari i de Bruguera.[cal citació]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «25 - Calmella». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan. «95 - Montoriol i 128 - Queixàs». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Calmella, Montoriol i Queixàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 

Referències[modifica]