Ribera de Sant Andreu
 |
Aquest article pot no complir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. Data: maig de 2016 |
| Tipus | Curs d'aigua | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 25,4 m | |||
| Localització | Confluència de la Ribera de Sureda i del Milossà, a Sant Andreu de Sureda | |||
| Final | ||||
| Cota final | 0 m | |||
| Localització | La Mar Mediterrània | |||
| Desguassos | Mar Mediterrània | |||
|
| ||||
| Característiques | ||||
| Longitud | 22,1 km | |||
| Creua | Sant Andreu de Sureda, Palau del Vidre i Argelers (Rosselló, Catalunya del Nord) | |||
 | ||||
La Ribera de Sant Andreu, també anomenada la Ribereta, sobretot en el seu tram final, és un curs d'aigua de la Catalunya del Nord, a la comarca del Rosselló. Discorre pels termes comunals de Sant Andreu de Sureda, Palau del Vidre i Argelers. Antigament s'anomenava Ribera de Tatzó.
Contingut
Etimologia[modifica]
Segons Joan Coromines, el corònim Ribera prové[1] de Riu, abreujat en re-, ri- o ru-, segons el context. La segona part del topònim prové del terme i antic monestir de Sant Andreu de Sureda.
Termes de Sant Andreu de Sureda i de Palau del Vidre[modifica]
Es forma per la confluència de la Ribera de Sureda i del Milossà, 315 metres al nord de la població de Sant Andreu de Sureda, des d'on davalla cap al nord, passa pel costat nord-oest del Cementiri Municipal de Sant Andreu de Sureda, fins a arribar a fer de límit entre Sant Andreu de Sureda i Palau del Vidre uns 200 metres. Tot aeguit torna a entrar del tot dins del terme de Sant Andreu de Sureda.
Termes de Sant Andreu de Sureda i d'Argelers[modifica]
Després d'un breu tram dins del terme comunal de Sant Andreu de Sureda, comença a fer de límit comunal altre cop entre aquesta darrera comuna i la d'Argelers durant un quilòmetre. Tot seguit entra ja del tot dins del terme d'Argelers.
Terme d'Argelers[modifica]
Finalment, entra del tot en terme d'Argelers, on discorre[2] fins a abocar-se en la Mar Mediterrània. El tram dins d'Argelers discorre de ponent a llevant. En tot aquest tram passa paral·lel a prop pel sud del Tec.
Desemboca en la Mar Mediterrània en el Grau de la Ribereta, després de travessar un tram de territori ocupat per diversos càmpings.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «7 - Argelers». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan. «111 - Palau del Vidre i 141 - Sant Andreu de Sureda». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Palau del Vidre». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Coromines, Joan. «Re-, ri-, ru-». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O - Sai). ISBN 84-7256-852-0..
