Ribes de Freser

Ribes de Freser
	;
Localització
	42° 18′ 22″ N, 2° 10′ 03″ E / 42.306169°N,2.167637°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Ripollès
Capital	Ribes de Freser
Població humana
Total	1.810 (2022)
• Densitat	43,2 hab./km²
Llars	85 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	41,9 km²
Altitud	912 m
Limita amb	Planoles ; Ogassa ; Campdevànol ; Pardines ; Queralbs ; Campelles
Organització política
• Alcaldessa	Mònica Sanjaume Colomer (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17534
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17145
Codi territorial IDESCAT	171450
Altres
Lloc web	ajribesdefreser.cat

Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental. També està situat al nord de la regió de l'Alt Ter. Limita al nord amb Queralbs, a l'oest amb Planoles i Campelles, al sud amb Campdevànol i Ogassa, i a l'est amb Pardines. Té dues estacions del Cremallera de Núria, en què a la de Ribes Vila es pot veure una exposició de Material Mòbil.^[1]

Història[modifica]

La vila de Ribes de Freser va néixer a l'empara del castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. A l'època medieval, va pertànyer al comtat de la Cerdanya, en què formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment, havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines fins a la darreria del segle xix, en què, amb la revolució industrial, s'hi van instal·lar les fàbriques de paper (Can Sau) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons).

La presència del tren té una gran importància en la vila. L'any 1919 hi arribà la línia del tren provinent de Ripoll, que el 1922 es completà fins a Puigcerdà. Per la seva banda, el cremallera de Ribes a Núria es va inaugurar el 1931.^[2] La crisi dels setanta del segle xx va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc per a l'estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s'havia iniciat a principis del segle.

Com a poble de muntanya, manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza per la seva condició de zona natural i també pel seu accés a la Cerdanya i a la vall de Núria. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribesaltes i Ventolà. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Ribes.^[3]

Ribes de Freser té un patrimoni artístic i arquitectònic important, el qual no està catalogat ni posat en valor per al seu reconeixement històric i cultural: un reflex d'una identitat medieval, industrial i d'altres èpoques que han marcat el desenvolupament social del municipi. Cal destacar-ne les esglésies i ermites (l'església parroquial de Santa Maria de Ribes és obra de l'arquitecte Josep Danés de 1940-45 i incorpora tres absis de l'anterior església romànica), el castell de St. Pere, els xalets modernistes, les fonts, els fortins i les masies; el llegat industrial de la colònia tèxtil Recolons i Saida, la central hidroelèctrica, les mines, els rius i el Granòfir, una roca volcànica en forma d'agulles que són les restes de la xemeneia d'un volcà molt característic del seu paisatge.

Geografia[modifica]

Llista de topònims de Ribes de Freser (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitat de població	Habitants
Armàncies	15
Batet	23
Bruguera	56
Ribes de Freser	1.771
Ribesaltes	39
el Solà i Ventolà	37

Símbols[modifica]

«	Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19, que no tenen l'escut oficialitzat per diversos motius (...) Els tràmits del de Molló i el de Ribes de Freser es van quedar a mig camí als anys 80 i 90.	»
— Armand de Fluvià, 16 de març de 2010^[4]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
71	60	85	813	1.015	1.445	1.404	1.466	1.699	2.129

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.510	2.965	2.812	3.564	3.042	3.133	2.810	2.560	2.310	2.310

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
2.156	2.125	2.096	2.064	2.040	2.017	2.006	1.930	1.914	1.859

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.785	1.766	1.760	1.810	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Ribetans il·lustres[modifica]

Alguns ribetans il·lustres, per data de naixement, son:

Llàtzer Escarceller i Sabaté (Ribes de Freser 1914 - Barcelona 2010), actor còmic
Joan Triadú i Font (Ribes de Freser 1921 - Barcelona 2010), escriptor, crític literari i pedagog
Núria Carrera i Comes (Ribes de Freser, 1948), política, treballadora social i gestora associativa
Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 1953), arqueòleg

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 99. ISBN 84-393-5437-1.
↑ «Ribes de Freser». Trenscat.cat, la web dels trens de Catalunya. [Consulta: 1r gener 2021].
↑ «Provincia de Gerona» (en castellà). Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].
↑ «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ribes de Freser

[1] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 99. ISBN 84-393-5437-1.

[2] «Ribes de Freser». Trenscat.cat, la web dels trens de Catalunya. [Consulta: 1r gener 2021].

[3] «Provincia de Gerona» (en castellà). Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].

[4] «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)