Ribes de Freser

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaRibes de Freser
Escut de Ribes de Freser
RibesdeFresser2.jpg
Ribes de Freser vist des del Taga

Localització
Localització de Ribes de Freser respecte del Ripollès.svg
42° 18′ 22″ N, 2° 10′ 03″ E / 42.306169°N,2.167637°E / 42.306169; 2.167637
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Ripollès
Entitats de població 6
Població
Total 1.785 (2016)
• Densitat 42,6 hab/km²
Gentilici Ribetà, ribetana
Geografia
Superfície 41,9 km²
Altitud 912 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Marc Prat Arrey
Indicatius
Codi postal 17534
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17145
Codi IDESCAT 171450
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental. Limita al nord amb Queralbs, a l'oest amb Planoles i Campelles, al sud amb Campdevànol i Ogassa, i a l'est amb Pardines. Té dues estacions del Cremallera de Núria, en què a la de Ribes Vila es pot veure una exposició de Material Mòbil.[1]

Estació Ribes Vila del Cremallera de Núria

La vila de Ribes de Freser va néixer a l'empara del castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. A l'època medieval, va pertànyer al comtat de la Cerdanya, en què formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment, havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial, s'hi van instal·lar les fàbriques de paper (Can Sau) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons). La crisi dels setanta va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s'havia iniciat a principis del segle XX. Com a poble de muntanya, manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza també pels grans atractius de la zona i de la seva oferta turística. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribes Altes i Ventolà.

Ribes de Freser té un patrimoni artístic i arquitectònic important, el qual no està catalogat ni posat en valor per al seu reconeixement històric i cultural: un reflex d'una identitat medieval, industrial i d'altres èpoques que han marcat el desenvolupament social del municipi. Cal destacar-ne les esglésies i ermites (l'església parroquial de Santa Maria de Ribes és obra de l'arquitecte Josep Danés de 1940-45 i incorpora tres absis de l'anterior església romànica), el castell de St. Pere, els xalets modernistes, les fonts, els fortins i les masies; el llegat industrial de la colònia tèxtil Recolons i Saida, la central hidroelèctrica, les mines, els rius i el Granòfir, una roca volcànica en forma d'agulles que són les restes de la xemeneia d'un volcà molt característic del seu paisatge.

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Vista del poble de Batet
Entitat de població Habitants
Armàncies 15
Batet 23
Bruguera 56
Ribes de Freser 1.771
Ribes Altes 39
el Solà i Ventolà 37
Dades: 2011. Font: Idescat

Símbols[modifica | modifica el codi]

« Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19, que no tenen l'escut oficialitzat per diversos motius (...) Els tràmits del de Molló i el de Ribes de Freser es van quedar a mig camí als anys 80 i 90. »
Armand de Fluvià, 16 de març de 2010[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
71 60 85 813 1.015 1.445 1.404 1.466 1.699 2.129
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.510 2.965 2.812 3.564 3.042 3.133 2.810 2.560 2.310 2.258
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.156 2.125 2.096 2.064 2.040 2.017 2.006 1.930 1.914 1.859
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.785 - - - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 99. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ribes de Freser Modifica l'enllaç a Wikidata