Ricardo Antonio Casas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRicardo Antonio Casas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1976 Modifica el valor a Wikidata –

Ricardo Antonio Casas Bagnoli (Montevideo, 20 d'abril de 1955) és un cineasta uruguaià, documentalista, director i productor de cinema.

Biografia[modifica]

Va cursar els seus estudis primer a l'escola pública, i després en un liceu privat catòlic, aconseguint habilitació per a iniciar estudis terciaris de medicina, la qual cosa no va concretar. Va començar a prendre classes de cinema en 1973 amb l'enginyer Miguel Castro. Va participar en els cursos de cinema de Cinemateca Uruguaiana, integrant el Departament de Producció fins a 1982.[1]

Va realitzar alguns curtmetratges en cinema i vídeo: Apenas una ilusión (1977), Liliana (1978), i alguns curts promocionals de Cinemateca Uruguaiana, bàsicament en les tasques de producció. En el llargmetratge de ficció Mataron a Venancio Flores, Uruguay 1982,l'Uruguai 1982, va fer tasques de suport.[1]

El seu primer documental va ser Donde había la pureza implacable del olvido, en 1998, sobre el músic uruguaià Eduardo Darnauchans.[2] El 2004 va estrenar Palabras verdaderas, sobre l'escriptor Mario Benedetti.[3][4]

El 2013 va estrenar al Festival de Cinema de Gramado el seu documental El padre de Gardel,[5] sobre el coronel Carlos Escayola.[6] Mentrestant va participar d'algunes produccions uruguaianes i d'altres països, com : 20 años, 20 poemas, 20 artistas – Argentina 1999, Las Melillas – Espanya 2006, El São Paulo – Brasil 2011 (producció local), Los sueños de Álvaro – Alemanya 2006 (que es va rodar a La Paz, Bolívia). El 2006va produir i dirigir un programa de televisió per nens anomenat La Banda, a Televisión Nacional de Uruguay.[1]

Va treballar durant 29 anys en Cinemateca Uruguaiana, com a integrant de la coordinació general de la institució, sent un dels seus tres directors executius entre 1980 i 1984, i creant l'Espai Uruguai en 1991, únic concurs nacional per a obres audiovisuals acabades del país. També va crear l'Escola de Cinematografia en 1995, al costat de Beatriz Flores. Des de 1992, dirigeix a més Divercine,[7] el Festival Internacional de Cinema per a Nens i Joves de l'Uruguai, únic festival del món que s'exporta a diversos països d'Amèrica Llatina. També ha participat de fòrums internacionals sobre cinema i TV per a nens, com CIFEJ (Centre Internacional de Cinema per a Nens i Joves), Prix Jeunesse Internacional, ALA, Summit International, creant CINIÑO en 2004, la Xarxa Llatinoamericana de Festivals de Cinema per a Nens.[1]

Actualment i des de 2007, programa i organitza Atlantidoc, el Festival Internacional de Cinema Documental de l'Uruguai. Participa també des de la seva creació d'ASOPROD (Associació de Productors i Realitzadors de Cinema i Vídeo).[1]

A més i des de fins de l'any 2015, és president de la Fundació Mario Benedetti.[8][9]

Va publicar el llibre Diez años de vídeo uruguayo, 1985-1995, i més recentment 20 años de Divercine, així com diverses notes per a premsa uruguaiana i estrangera des de 1983.[1] L'any 2013 va participar en l'edició del llibre De Carlos Escayola a Carlos Gardel,[10] on va elaborar el seu capítol final.

Ha estat jurat de diversos concursos i festivals, nacionals i internacionals, tant de cinema com televisió des de Berlín a Sichuan. Així mateix ha representat a l'Uruguai en diversos fòrums internacionals de cinema i TV, sent més de 90 festivals en els quals ha participat.[1]

Festivals[modifica]

  • DIVERCINE - Festival Internacional de Cinema per Nens i Joves:[7]

Pel·lícules[modifica]

  • Documental: El Padre de Gardel:[11][12][13]
  • Anunci de la pel·lícula El Padre de Gardel:[14]
  • Comentari sobre la pel·lícula El Niño y la Cometa:[15]

Premis[modifica]

  • Premi Morosoli de Plata 2013 a la Cultura Uruguaiana[16] otorgado por la Fundación Lolita Rubial,[17] en el rubro "Artes Escénicas / Imagen en Movimiento".[18][19]
  • Premi Morosoli de Bronze 2014 a la Cultura Uruguaiana otorgat per la Fundación Lolita Rubial, en la categoria "Artes Escénicas / Imagen en Movimiento".[20]
  • Premi al millor documental a la XI Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida[21]

Actividades recientes[modifica]

  • “Muestra-exposición de imágenes sobre la familia biológica de Carlos Gardel”, ael Centro de Fotografía[22] de la IMM, 7 de febrer – 5 de març de 2014.[23]

Fonts[modifica]

  • Ricardo Casas, Palabras verdaderas: Sinopsis.[24]
  • Divercine: Festival Internacional de Cine para Niños y Jóvenes.[25]
  • ATLANTIDOC: Festival Internacional de Cine Documental de Uruguay.[26]
  • Reseña biográfica de Ricardo Casas, 'Portal del Cine y el Audiovisual Latinoamericano y Caribeño'.[27]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Ricardo Casas: Cronología, lloc digital 'Misterios de nuestro mundo y del universo', 22 de gener de 2016.
  2. ↑ Donde había la pureza implacable del olvido (1998), IMDb'.
  3. ↑ Palabras Verdaderas Arxivat 2021-02-23 a Wayback Machine. (consultar sinopsis Arxivat 2021-02-23 a Wayback Machine., créditos, director, prensa Arxivat 2016-01-28 a Wayback Machine.).
  4. ↑ Palabras verdaderas : Un documental de Ricardo Casas sobre Mario Benedetti (detalles de la obra), sitio digital 'Sistema de Bibliotecas de Universidad ORT Uruguay'.
  5. ↑ El Padre de Gardel, trailer con subtítulos en portugués, y sin subtítulos.
  6. ↑ Gonzalo Palermo, Una historia que estuvo escondida por 100 años Arxivat 2016-01-27 a Wayback Machine., 'El País', 27 d'abril de 2014.
  7. ↑ 7,0 7,1 Acerca de... DIVERCINE Arxivat 2022-01-01 a Wayback Machine., sitio digital oficial de 'Divercine'.
  8. ↑ Fundación Mario Benedetti, sitio digital oficial (consultar página: Miembros del Consejo Administrativo de la Fundación).
  9. ↑ Carlos Reyes, Ayer quedó inaugurada la sede de la Fundación Benedetti / Un sueño de Benedetti convertido en realidad, sitio digital 'El País', 28 de novembre de 2015.
  10. ↑ Gonzalo Vázquez Gabor, De Carlos Escayola a Carlos Gardel (2012), ISBN 9974833396 y 9789974833395.
  11. ↑ Documental: El Padre de Gardel, sitio digital 'Carlos Gardel y Escayola el Coronel', 17 de maig de 2011 (información asociada: 1, 2, 3, 4 Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine.).
  12. ↑ El documental filmado por el uruguayo Ricardo Casas, podrá verse durante el Día Del Patrimonio: “El Padre De Gardel”, Indaga Sobre La Vida Del Coronel Carlos Escayola, sitio digital 'DiarioUruguay', 4 d'octubre de 2013.
  13. ↑ Nota "Casas explica el contenido de "El padre de Gardel", su última película documental" (periodista: Nelson Caula; entrevistado: Ricardo Antonio Casas), programa "El Tungue Lé", Radio Uruguay 1050 AM, emissió 3 d'octubre de 2013 hora 17 (15px audio Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine.).
  14. ↑ El Padre de Gardel - La Película, sitio digital 'Carlos Gardel y Escayola el Coronel', 11 d'agost de 2013.
  15. ↑ Diario de Atlántida, blog de Andrés Di Tella, 13 de desembre de 2011.
  16. ↑ Premio Morosoli a la Cultura Uruguaya, sitio digital 'Fundación Lolita Rubial'.
  17. ↑ Fundación Lolita Rubial, sitio web oficial.
  18. ↑ XIX Entrega de los Premios de la Cultura Uruguaya MOROSOLI 2013: Premiados, sitio digital 'Espectador', 30 de novembre de 2013.
  19. ↑ XIX Edición de los Premios Morosoli, sitio digital 'Culturactiva', 3 de desembre de 2013, archivo: 'Premios Morosoli en años anteriores'.
  20. ↑ Notas del columnista: Ricardo Casas Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine., sitio digital 'Arte / El País', 14 de febrer de 2014.
  21. ↑ Argentina se impone en la Mostra Arxivat 2021-12-27 a Wayback Machine., Noti Cine, 13 d'abril de 2005
  22. ↑ Centro de Fotografía (CDF) de la Intendencia de Montevideo, sitio digital oficial.
  23. ↑ Histórico: Este viernes comienza la muestra "El padre de Gardel" (Muestra “Exposición de imágenes sobre la familia biológica de Carlos Gardel” en el Centro de Fotografía de la IMM, 7 febrer – 5 març 2014), sitio digital 'UNoticias', 7 de febrer de 2014.
  24. ↑ Ricardo Casas, Palabras verdaderas: Sinopsis Arxivat 2021-02-23 a Wayback Machine..
  25. ↑ Divercine: Festival Internacional de Cine para Niños y Jóvenes, sitio digital 'Divercine'.
  26. ↑ ATLANTIDOC: Festival Internacional de Cine Documental de Uruguay, sitio digital 'Atlantidoc'.
  27. ↑ Reseña biográfica de Ricardo Casas en español e inglés, 'Portal del Cine y el Audiovisual Latinoamericano y Caribeño'.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricardo Antonio Casas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ricardo_Antonio_Casas&oldid=33115912»