Ricardo de la Cierva y de Hoces

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRicardo de la Cierva y de Hoces
(de la Cierva) Adolfo Suárez ofrece una rueda de prensa junto al ministro de Trabajo en el Congreso de los Diputados (cropped).jpg
Nom original (es) Ricardo de la Cierva y Hoces
Biografia
Naixement 9 de novembre de 1926
Madrid, Espanya
Mort 19 de novembre de 2015(2015-11-19) (als 89 anys)
Madrid, Espanya
Escudo de España (1977-1981).svg  Ministre de Cultura i Benestar[1]
17 de gener de 1980 – 9 de setembre de 1980
Educació Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Historiador i professor universitari
Ocupador Universitat de Granada
Universitat d'Alcalá
Universitat Complutense de Madrid
Partit polític Unió de Centre Democràtic
Interessat en Guerra Civil Espanyola, història contemporània d'Espanya i francmaçoneria
Família
Pare Ricardo de la Cierva y Codorníu
Germans Juan de la Cierva y Hoces
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Ricardo de la Cierva y de Hoces (Madrid, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 19 de novembre de 2015)[2] fou un polític, historiador i professor universitari espanyol, que fou breument ministre de Cultura i Benestar espanyol l'any 1980.

Biografia[modifica]

Va néixer el 9 de novembre de 1926 a la ciutat de Madrid, sent nét del ministre Juan de la Cierva y Peñafiel, nebot de l'enginyer Juan de la Cierva y Codorníu i germà de Juan de la Cierva y Hoces. Va estudiar ciències químiques i filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, especialitzant-se en l'edat moderna i contemporània d'Espanya. Interessat per la docència fou catedràtic d'aquestes matèries a la Universitat de Granada i catedràtic de geografia i d'història d'Espanya a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat política[modifica]

Nomenat cap del Gabinet d'Estudis sobre Història depenent del Ministeri d'Informació i Turisme durant el règim franquista, en les eleccions generals de 1977 fou escollit senador al Senat espanyol com a independent dins de les llistes de la Unió de Centre Democràtic (UCD) per la província de Múrcia. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés també per Múrcia en representació de la UCD, sent nomenat Ministre de Cultura i Benestar en una de les remodelacions del govern realitzades per Adolfo Suárez.

Ideologia[modifica]

Definit personalment com "un clar anticomunista, antimarxista i antimasó, i per descomptat perquè sóc catòlic, espanyol i tradicional en el sentit correcte del terme". "Jo sempre he defensat al General Franco, i el seu règim i els principis del 18 de juliol, però també era capaç de veure els errors que havia dintre i de dir-los-hi al mateix Franco".

Activitat literària[modifica]

Ha publicat nombrosos llibres de temàtica històrica. La seva tasca ha estat premiada amb els premis periodístics Víctor de la Serna concedit per l'Associació de la Premsa de Madrid i el premi Mariano de Cavia concedit pel diari ABC.

L'any 1988 fou finalista del Premi Planeta amb la seva obra El triángulo. Alumna de la libertad.

Obra publicada (selecció)[modifica]

  • 1968: Bibliografía general sobre la guerra de España
  • 1969: Historia de la Guerra Civil Española
  • 1973: Francisco Franco, un siglo de España
  • 1985: Misterios de la Historia
  • 1988: El triángulo. Alumna de la libertad
  • 1989: 1939, agonía y victoria (El protocolo 277) Premi Espejo de España
  • 1994: Carrillo miente
  • 1997: Historia total de España
  • 1999: Los signos del anticristo
  • 1999: Vida y amores de Isabel II
  • 1999: La palabra perdida: Constituciones y rituales de la masonería
  • 2000: El 18 de Julio no fue un golpe militar fascista
  • 2000: La otra vida de Alfonso XII
  • 2000: La otra vida de Alfonso XIII
  • 2002: Media Nación no se resigna a morir: Los documentos perdidos del Frente Popular
  • 2003: Secretos de la historia
  • 2003: Historia actualizada de la segunda república y la guerra de España 1931-1939
  • 2004: Hijos de la Gloria y la Mentira (T.I): Los vascos entre España y la Antiespaña
  • 2005: Hijos de la Gloria y la Mentira (T.II): Euskadi en el siglo XX
  • 2005:Hijos de la Gloria y la Mentira (T.III): El Clerical- nacionalismo

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Clavero Arévalo
Ministre de Cultura i Benestar
Escudo de España (1977-1981).svg

1980
Succeït per:
Íñigo Cavero Lataillade
Premis i fites
Precedit per:
Agustín Sánchez Vidal
Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin
Premi Espejo de España
1989
Succeït per:
Víctor Márquez Reviriego
El desembarco andaluz.