Richard Bergh

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRichard Bergh
Swedish painter Richard Bergh.jpg
Richard Berg, photograph from 1904
Nom original Johan Edvard Bergh
Dades biogràfiques
Naixement Sven Richard Bergh
28 de desembre de 1858
Estocolm, Suècia
Mort 29 de gener de 1919(1919-01-29) (als 60 anys)
Stockholm, Sweden
Sepultura Tyresö
Nacionalitat Sueca
Educació Reial Acadèmia Sueca de les Arts, Estocolm
Alma mater Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts
Académie Colarossi
Activitat professional
Ocupació Q10547731 i pintor
Ocupador Nationalmuseum
Gènere pintura
Moviment paisatgista, retratista
Mestres Edvard Perséus i Jean-Paul Laurens
Obra
Obres destacades The Poet Gustav Fröding
The Dying Day
Ellen. The Artist's Daughter
Dades familiars
Fills Q23989351
Pares Johan Edvard BerghAmanda Helander
Modifica dades a Wikidata

Sven Richard Bergh[1] (28 de desembre de 1858 – 29 de gener de 1919) va ser un conegut pintor suec d'Estocolm. Les seves pintures sovint representen paisatges suecs i retrats.[2] El 1915, Bergh va esdevenir director del Museu Nacional suec.

Carrera[modifica]

Després d'estudiar a la Reial Acadèmia Sueca de les Arts d'Estocolm, va viatjar a França on freqüentment visitava la colònia d'artistes de Grez-sur-Loing.[3] Bergh es va interessar per la psicologia i la va incorporar al seu art, com s'evidencia a la seva obra Sessió Hipnòtica "amb la seva evocació de l'interès contemporani estès de la suggestió i la histèria".[3] Aviat es va establir com a pintor de retrat a Suècia, tot i que les seves pintures de paisatge van jugar una funció important en el desenvolupament del nacionalisme romàntic suec. Bergh va produir diverses pintures de paisatge a Varberg entre 1893 i 1896. El seu pare també hi havia estat un pintor de paisatge.[3]

Els retrats dels seus amics han esdevingut les seves pintures més perdurables. Un d'ells, Vespre d'estiu nòrdic (1889–1900), és el seva obra més freqüentment reproduïda. Va pintar retrats d'Ellen Clau, August Strindberg, Gustaf Fröding, Hjalmar Branting, i altres.[3] El seu Retrat d'August Strindberg, de 1905, és una de les seves pintures més famoses.[4][5][6] Bergh descrivia Strindberg com "el model més interessant que mai he tingut. Vaig llegir en la seva cara, amb les seves moltes línies de destí, com en un meravellós llibre."[6] Bergh Va conèixer Strindberg per primer cop el 1889 i aviat es van associar. Strindberg va enviar Bergh un total de vuitanta-una cartes durant la seva amistat que han estat trobades recentment.[3]

La dècada de 1890, Bergh va establir una escola d'art al seu taller a Estocolm. Va ser el director del Museu Nacional Suec el 1915.[3]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Farthing, Stephen. 1001 Paintings You Must See Before You Die. Universe, 2007, p. 484. ISBN 978-0-7893-1524-3. 
  2. Center for Great Plains Studies. Great Plains Quarterly. 5-6. University of Nebraska–Lincoln, 1985. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Robinson, Michael. Strindberg's Letters. 1. Continuum International Publishing Group, 1992. ISBN 978-0-485-11410-2. 
  4. Bosse, Harriet; Strindberg, August. Letters of Strindberg to Harriet Bosse. T. Nelson, 1959, p. 183. 
  5. Steene, Birgitta. The Greatest Fire: A Study of August Strindberg. Southern Illinois University Press, 1973. 
  6. 6,0 6,1 Strindberg, August; Törnqvist, Egil; Steene, Birgitta. Strindberg on Drama and Theatre. Amsterdam University Press, 2007, p. 85. ISBN 978-90-5356-020-4. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Richard Bergh Modifica l'enllaç a Wikidata