Richard Beymer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRichard Beymer
The Stripper trailer screenshot.jpg
Biografia
Naixement 20 febrer 1938 (81 anys)
Avoca
Activitat
Ocupació Actor, actor de televisió, actor de cinema, guionista, escriptor, productor de cinema, muntador i director de fotografia

IMDB: nm0000937 Musicbrainz: bffed3cc-fe67-4e7d-a5a1-1717e461ca45
Modifica les dades a Wikidata

Richard Beymer (Avoca, 20 de febrer de 1938) és un actor de cinema estatunidenc.

Un Romeu estatunidenc[modifica]

Fill d'un impressor, Richard s'instal·là a Los Angeles en la seva infància i allà també passà la seva joventut, debutant davant les càmeres quan nomes contava onze anys d'edat en el llargmetratge Sandy Dreams. Galà i co-protagonista de West Side Story, aquesta versió de Romeu i Julieta en clau musical rodada en els carrers d'un Nova York seixantè i en la que els secundaris eren més interessants que els principals, tant pel seu paper com pel seu desenvolupament en la part musical pròpiament dita de l'assumpte --no s'ha d'oblidar que parlem de la gran Rita Moreno, acompanyada per George Chakiris i Russ Tamblyn--, Richard Beymer té una dilatada carrera en el cinema i la TV tocada per l'allargada ombra d'aquest llargmetratge dirigida per Robert Wise i Jerome Robbins que és a més una de les grans campiones en el repartiment d'Oscar, sent nominada en onze categories, i en guanyà deu, en les categories de Millor Pel·lícula, Actor de Repartiment (Chakiris), Actriu de Repartiment (Moreno), Director, Fotografia en Color, Direcció Artística en Color, Disseny de Vestuari en Color, So, Muntatge i Música. No guanyà el premi al Millor Guio Adaptat, però igualment ha passat a la història a més per ser un dels films més taquillers, tant dintre com fora del cinema musical.

De tot aquest recorregut de premis i reconeixements, que també inclouen diversos Globus d'Or, el que va treure Richard Beymer a modus de consolació per la seva participació en el film-event, foren dos importants --però no consumats amb premis-- nominacions al Globus d'Or com a Millor Actor de Comèdia Musical i com a Millor Actor Promesa. Així que no degué assentar-li doblement malament anar-se'n a casa sense cap d'aquests guardons que anaren a parar a mans de Glenn Ford pel seu treball a Pocketful of Miracles el primer i pel seu company de repartiment a West Side Story, George Chakiris, el segon. West Side Story també li proporcionà a Beymer una nominació al Premi Grammy com a participant en el millor àlbum de l'any, junt a la resta dels seus companys. Però tindria d'esperar fins a mitjans dels anys setanta per aconseguir el seu primer premi en el Festival Internacional de Mannheim-Heidelberg de 1974 pel seu treball en el llargmetratge The Innerview, que a més va escriure i dirigí, centrant-se en una experiència psicodèlica i rodant en color en 16 mil·límetres, en una clau documental de cinema experimental.

És curiós que en el primer moment de pensar la pel·lícula l'elegit pel director per a interpretar aquest nou Romeu novaiorquès fos una estrella de la cançó: Elvis Presley. Òbviament això hauria donat un altre sentit i més empenta al duet protagonista amb la Maria interpretada per la Natalie Wood, que per altra banda tampoc va ser la primera elecció, perquè el duet en que havia somniat Robert Wise era Elvis i Audrey Hepburn. Sigui com sigui, entrar en el repartiment com a segona opció darrera el Rei del Rock fou un pes de responsabilitat sobre Breymer, que era en aquest moment relativament jove i pràcticament un desconegut per la majoria del públic, encara que a aquestes altures ja havia treballat en diverses sèries de TV i en alguna pel·lícula en petits rols, com Stazione Termini o The Diary of Anne Frank.En la segona havia estat a punt de coincidir amb Natalie Wood, a la que li oferiren el paper després que el refusessin Audrey Hepburn i abans que acabés interpretant-lo Millie Perkins. No obstant, mai s'avingué amb la seva companya de repartiment de West Side Story, segons ell mateix reconeixia quan rodaren el film, experimentava vers Natalie una fredor que dificultava qualsevol tipus de química entre ambdós i això restà reflectit en el seu rendiment com a parella en la pantalla. Aquest allunyament derivava del moment en què ambdós feren una prova anys enrere. Beymer restà a punt d'esser elegit per interpretar junt a la Wood el paper principal de Rebel Without a Cause, però finalment, a conseqüència d'aquesta prova fallida amb la Wood, el film l'acavà interpretant James Dean.

El seu treball com a Tony[modifica]

En quan el seu treball com a Tony, el mateix actor es mostrà sempre insatisfet, afirmant que el era partidari d'haver-li donat un aire més bronc i dur al personatge, però el director 'obligà a abandonar aquesta idea per oferir una versió més dulcificada --i poc creïble-- d'un xaval de barri que no encaixava en tot l'entorn dels pandillers que l'envoltaven i feien poc creïble les seves intervencions. A més, per el vist, a Beymer el feia riure --i no és rar-- en haver de deixar anar les frases romàntiques del seu diàleg, que no li semblaven creïbles en absolut per l'entorn en el qual es desenvolupaven els personatges. Estava tan en desacord amb aquest personatge que no obstant li serví com a plataforma de llançament professional de primer ordre, que decidí marxar a meitat de la projecció de la pel·lícula durant la sessió d'estrena a Londres, abans que la poguessin presentar a la reina Isabel II.

Arribats a aquest punt, és interessant destacar que en general la aportació de Beymer al cinema en la seva faceta com a director de documentals és més interessant que la de la seva més coneguda i popular faceta com a actor. Conta en el seu treball com a realitzador amb vuit documents, alguns llargs i altres curtmetratges, marcats sempre per una curiositat en l'esguard i un desig d'explorar sensacions des de l'objectiu de la càmera que ha distingit a aquest cineasta com un interessant deixeble de les tècniques del cinema-ull desenvolupades en la Unió Soviètica per Dziga Vertov. Junt a The Innerview, Beymer signà en els anys seixanta diversos capítols de la sèrie de televisió Insight, antologia dedicada a abordar temes relacionats amb el credo catòlic. A això s'ha d'afegir A Regular Bouquet: Mississipi Summer, curtmetratge rodat el 1964 amb escenes d'animació de 29 minuts de durada amb Robert Ryan com a narrador; The Passing of a Saint, producció de 2010 interessada per la disciplina dels ioguis hindús; It's a Beautiful World, que rodà el 2014 en torn a la figura del director David Lynch, per al que treballà en la sèrie Twin Peaks Richard Beymer's Before... the Big Bang, un documental de 150 minuts de durada que rodà el 2016; i dos curtmetratges; I'Had Bad Milk in Dehradun i Behind the Red Curtain, ambdós amb Sheryl Lee, David Lynch i Kyle MacLachlan.

Els drets civils i Sharon Tate[modifica]

El seu desafecte per la idealitzada visió dels pandillers en el film que li donà la fama i el seu interès pel documental i la exploració de la veritat a través del cinema en els seus treballs com a director encaixen amb l'important paper que tingué en el desenvolupament de la seva vida professional la seva empenta en interrompre la seva formació amb l'Actor's Studio de Nova York per anar-se'n a lluitar pels moviments dels drets civils per als afroamericans al sud dels Estats Units, participant en la campanya de registre de votants de color en aquesta zona i rodant a més un documental sobre un assumpte, el citat A Regular Bouquet; Mississipi Summer, que filmà amb una càmera Bolex, donant com a resultat imatges que havien de ser utilitzades després en nombrosos documentals més d'altres directors dedicats al tema de la lluita pels drets civils en el que s'anomenà l'Estiu de la Llibertat.

En l'apartat d'anècdotes, se l'atorga un paper destacat en el <descobriment> de Sharon Tate, l'actriu que posteriorment seria la companya sentimental de Roman Polanski i que morí en la massacre perpetrada pels membres de la banda de Charles Manson, que és l'epicentre de la nova pel·lícula que Quentin Tarantino. Baymer estava rodant a Roma Hemingway's Adventures of a Young Man i restà enamorat per la figura d'una jove Tate que exercia com a figurant en el llargmetratge Barrabás, de manera que la va convèncer perquè perseveres en el seu intent de ser actriu i l'ajudà en les seves primeres passes per Hollywood, el que els portà a entaular una duradora amistat fins a la mort de l'actriu.

Filmografia[modifica]

  • Sandy Dreams, sèrie TV (1949);
  • Fourteen Hours (1951);
  • Stazione Termini (1953);
  • So Big (1953);
  • Cavalcade of America, sèrie (1954);
  • Johnny Tremain (1957);
  • 26 Men (1957);
  • Dead Man in Tucson, sèrie (1957);
  • Zane Grey Theater, sèrie (1957);
  • Make Room for Daddy (1957);
  • The Gray Ghost, sèrie (1957);
  • Navy Log (1958);
  • Whirlybirds (1958);
  • The Brothers, sèrie (1958);
  • Sky King, sèrie (1958);
  • Jane Wyman Presents The Fireside Theatre (1958);
  • Schlitz Playhouse of Stars (1959);
  • The Diary of Anne Frank (1959);
  • Playhouse 90 (1959);
  • High Time (1960);
  • West Side Story (1961);
  • Bachelor Flat (1961);
  • Five Finger Exercise (1962);
  • Hemingway's Adventures of a Young Man (1962);
  • The Longest Day (1962);
  • The Stripper (1963);
  • Kraft Suspense Theatre: The Easter Breach, sèrie (1965);
  • The Virginian, sèrie (1965),
  • Bob Hope Presents the Chrysler Theatre, sèrie (1966);
  • The Man from U.N.C.L.E, sèrie (1966);
  • Doctor Kildare, sèrie (1966);
  • Scream Free! (1969);
  • The Innerview (1973);
  • Insight, sèrie (1975);
  • Cross Country, en català, Camp a través (1983);
  • Paper Dolls, sèrie (1984);
  • Generation, film per la TV (1985);
  • Moonlighting, sèrie (1985);
  • Dallas: Bedtime Stories, sèrie (1987);
  • Buck James, sèrie (1987);
  • The Bronx Zoo (1988);
  • Silent Night, Deadly Night 3: Better Watch Out! (1989);
  • Twin Peaks, sèrie (1990);
  • Blackbelt (1992);
  • Star Trek: Deep Space Nine, sèrie (1993);
  • Under Investigation (1993);
  • My Girl 2, TV (1994);
  • The Disappearance of Kevin Johnson (1996);
  • A Face to Die For TV (1996);
  • The Little Death (1996);
  • Flipper (1996);
  • Foxfire (1996);
  • Expediente X (1996);
  • Elvis Meets Nixon (1997);
  • Vengeance Unlimited (1998);
  • Playing Patti (1998);
  • Profiler, sèrie (1997);
  • Home the Horror Story (2000);
  • Family Law, sèrie (2001);
  • Sadie's Waltz, curmetratge (2008);
  • Twin Peaks, sèrie (2017).

Referències[modifica]

  • Revista de cinema, ACCIÖN, del mes d'agost de 2018. (ISSN: 2172-0517)