Richard Burns
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 gener 1971  Reading (Anglaterra) | ||
| Mort | 25 novembre 2005 (34 anys) Londres | ||
| Causa de mort | càncer de cervell | ||
| Formació | The Henley College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pilot de ral·lis | ||
| Nacionalitat esportiva | Regne Unit | ||
| Esport | ral·li | ||
| Copilot | Robert Reid | ||
  | |||
Richard Burns (Reading, 17 de gener de 1971 - Londres, 25 de novembre de 2005) Richard Alexander Burns, va ser un pilot de ral·lis anglès, que va guanyar el Campionat Mundial de Ral·lis del 2001.[1] Morí als 34 anys d'un tumor cerebral, després d'estar quatre dies en coma.[2]
Biografia
[modifica]Richard Burns va néixer a Reading, Berkshire, i va créixer a Checkendon, Oxfordshire. Als vuit anys va començar a conduir el vell Triumph 2000 del seu pare en un camp a prop de casa seva. Als onze anys, Burns es va unir al Club de Cotxes Sub-17, on va esdevenir pilot de l'any el 1984. Només dos anys més tard, el seu pare va organitzar un viatge a l'Escola de Ral·lis del Bosc Gal·lès de Jan Churchill, a prop de Newtown, Powys, on Burns va conduir un Ford Escort durant un dia, i des d'aquell moment va saber què volia fer. Richard va assetjar el seu pare perquè el deixés unir-se al Craven Motor Club, a la seva ciutat natal de Reading, on el seu talent va ser ràpidament detectat per David Williams, un entusiasta dels ral·lis que tindria un paper important en els inicis de la carrera de Burns. El 1988 va participar en els seus primers ral·lis amb el seu propi Talbot Sunbeam, però el cotxe era massa bàsic i lent per causar gaire impressió, així que el 1989 va demanar prestades màquines d'altres competidors per progressar. Amb aquesta finalitat, va participar en les etapes de Panaround, Bagshot, Mid-Wales, Millbrook, Severn Valley, Kayel Graphics i el Cambrian Rally,[3] ja que tots aquests eren ral·lis que incloïen etapes utilitzades en esdeveniments més prestigiosos.[4]
El 1990 es va unir al Peugeot Challenge després que David Williams comprés a Burns un Peugeot 205 GTI. Després de guanyar aquella sèrie, el premi de Richard va ser l'oportunitat de conduir una prova del Campionat Mundial de Ral·lis a Gran Bretanya aquell mateix any. Després, el 1991, Burns va conèixer Robert Reid, l'home que es convertiria en el seu copilot durant la resta de la seva carrera, acabant 16è en el seu primer ral·li del WRC junts. El 1992, Williams va comprar un Subaru Legacy del Grup N per a Burns; amb el suport de Prodrive, van guanyar el Campionat Nacional. Aquest any també Burns va ajudar a Colin McRae amb les seves notes de grava[5] ja que Prodrive veia Richard com un talent prometedor per al futur. Burns va guanyar el Ral·li de la Vall de Severn d'aquell any tot i estar en un cotxe més lent.[6]
Pre- WRC (Precampionat Mundial de Ral·lis
[modifica]Va començar a conduir amb un vell Triumph 2000 quan tenia 8 anys en un camp proper a la seva casa. Quan tenia 11 anys es va unir al club automòbilistic Under 17 Car Club, on va ser conductor de l'any 1984.
El 1990 es va unir a l'equip Peugeot Challenge després que en David Williams li comprés un Peugeot 205 GTI i va tenir la primera experiència en el Campionat Mundial de Ral·lis al Ral·li RAC. El 1991 va conèixer a Robert Reid, l'home que seria el seu copilot durant els següents 12 anys.
El 1993 es va unir a l'equip Subaru Rally Team per al Campionat Britànic de Ral·lis juntament amb Alister McRae en un altre Subaru Legacy i va guanyar-lo. Aquell any va guanyar quatre rondes al Vauxhall Sport, Pirelli, Scottish i Manx International per convertir-se en el campió més jove del BRC.[7] A finals de 1995, Burns va aconseguir un impressionant tercer lloc al Ral·li RAC darrere dels seus companys d'equip Subaru que lluitaven pel campionat general, amb Carlos Sainz (ja doble campió del món) acabant segon i Colin McRae guanyant el seu primer i únic títol del WRC.[7]
Campionat Mundial de Ral·lis
[modifica]1996-1998: Mitsubishi
[modifica]El 1996 va fitxar per Mitsubishi i això va suposar disputar proves a nivell internacional. Aquell mateix any va guanyar el Ral·li de Nova Zelanda. El 1998 va guanyar el Ral·li Safari amb un Mitsubishi Carisma GT.
El 1998, va guanyar la seva primera prova del Campionat Mundial de Ral·lis al Safari, que era conegut com el ral·li més desafiant i difícil. Després va afegir una segona victòria de la seva carrera en la seva sortida espectacular per a Mitsubishi al Ral·li GB d'aquell any,[8] la prova on Carlos Sainz de Toyota va tenir una retirada tardana dramàtica des de la quarta posició que va assegurar el títol de pilots per al seu company d'equip, Tommi Mäkinen (que es va retirar aviat en la prova), a més de confirmar el reconeixement de constructors per a Mitsubishi.
1999-2001: Subaru
[modifica]El 1999 va passar a Subaru i va conduir un Subaru Impreza WRC. El 1999 va culminar un gran any i va quedar subcampió per darrere de Tommi Mäkinen. Durant aquell any va guanyar el Ral·li d'Austràlia, el RAC Ral·li i el Ral·li d'Acròpolis. El 2000 va tornar a ser subcampió del mundial per darrere de Marcus Grönholm. En aquella ocasió va guanyar el Ral·li Safari, el Ral·li de Portugal, el Ral·li de l'Argentina i el RAC Ral·li.
Al Ral·li de l'Argentina d'aquell any, va ser eclipsat per la victòria a causa d'una confusió a l'ordre d'equip del seu veterà company d'equip Kankkunen. Burns va tornar a acabar segon darrere de Kankkunen al Ral·li dels 1000 Llacs, que es va considerar impressionant, ja que només era la seva segona sortida en un ral·li conegut per afavorir els pilots experimentats.[9]
El 2001 per altra banda va guanyar el Campionat Mundial de Ral·lis. Tot i només guanyar el Ral·li de Nova Zelanda va aconseguir emportar-se el campionat després de sumar més punts que no victòries a Colin McRae, Tommi Mäkinen i Marcus Grönholm.
2002-2003: Peugeot
[modifica]El 2002 va passar a Peugeot i va conduir un Peugeot 206 WRC. Tot i no guanyar cap ral·li durant el 2002, va quedar segon al Ral·li de Catalunya, al Ral·li de Xipre, al Ral·li d'Alemanya i al Ral·li de Finlàndia. El 2003 se li va detectar un tumor cerebral.
Mort
[modifica]El 25 de novembre del 2005, quatre anys després d'haver guanyar el Campionat Mundial de Ral·lis, va morir a l'edat de 34 anys després d'haver estat en coma els últims dies. Va morir a causa d'un tumor cerebral que se li havia diagnosticat l'any 2003 mentre corria el mundial de ral·lis. Tot i la quimioteràpia, la radioteràpia i les diverses intervencions quirúrgiques no es va poder fer res per curar-li la malaltia.
Subaru li va retre tribut al castell de Combe el 2006 quan es van reunir més de 60 Subaru WRX, entre ells el que hauria hagut de conduir al Campionat Mundial de Ral·lis del 2006.
Subaru va anunciar que creava una edició especial del Subaru Impreza WRX STI pel 2007 en memòria de Richard Burns.[10] A més a més col·laborarà en la fundació Richard Burns que ajuda a persones malaltes.
Victòries al WRC
[modifica]| Núm. vic. | Ral·li | Anys |
|---|---|---|
| 3 |  Ral·li de la Gran Bretanya
|
1998, 1999, 2000 |
| 2 |  Ral·li Safari
|
1998, 2000 |
| 1 |  Ral·li Acròpolis
|
1999 |
| 1 |  Ral·li d'Austràlia
|
1999 |
| 1 |  Ral·li de Portugal
|
2000 |
| 1 |  Ral·li de l'Argentina
|
2000 |
| 1 |  Ral·li de Nova Zelanda
|
2001 |
Referències
[modifica]- ↑ «Richard Burns, the rally champion who came from nowhere». The Racing Spot. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ «BBC Sports» (en anglès), 05-10-2025.
- ↑ Burns, R: Driving Ambition, page 201. Hodder and Stoughton, 2002.
- ↑ Burns, R: Driving Ambition, page 53. Hodder and Stoughton, 2002.
- ↑ Burns, R: Driving Ambition, page 72. Hodder and Stoughton, 2002.
- ↑ Evans, David «Ranking lost WRC legend Richard Burns' 10 best rallies». Autosport, 25-11-2021.
- ↑ 7,0 7,1 Evans, David «Ranking lost WRC legend Richard Burns' 10 best rallies». Autosport, 25-11-2021.
- ↑ Evans, David «Ranking lost WRC legend Richard Burns' 10 best rallies». Autosport, 25-11-2021.
- ↑ Evans, David «Ranking lost WRC legend Richard Burns' 10 best rallies». Autosport, 25-11-2021.
- ↑ «Subaru Impreza RB5». Arxivat de l'original el 23 December 2005. [Consulta: 10 maig 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Video tribut (anglès)
Campions del Campionat Mundial de Ral·lis | |
|---|---|
1977: Sandro Munari (FIA Cup) · 1978: Markku Alén (FIA Cup) · 1979: Björn Waldegård · 1980: Walter Röhrl · 1981: Ari Vatanen · 1982: Walter Röhrl · 1983: Hannu Mikkola · 1984: Stig Blomqvist · 1985: Timo Salonen · 1986 -1987: Juha Kankkunen · 1988 -1989: Massimo Biasion · 1990: Carlos Sainz · 1991: Juha Kankkunen · 1992: Carlos Sainz · 1993: Juha Kankkunen · 1994: Didier Auriol · 1995: Colin McRae · 1996-1999: Tommi Mäkinen · 2000: Marcus Grönholm · 2001: Richard Burns · 2002: Marcus Grönholm · 2003: Petter Solberg · 2004 - 2012: Sébastien Loeb · 2013 - 2018: Sébastien Ogier · 2019: Ott Tänak · 2020 - 2021: Sébastien Ogier |
