Vés al contingut

Richard Montague

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRichard Montague
Biografia
Naixement20 setembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Stockton (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1971 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEstrangulació Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAlfred Tarski Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, filòsof, lingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHans Kamp, Nino B. Cocchiarella, Nino B. Cocchiarella (en) Tradueix i Rudolf Grewe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Richard Montague (Stockton, 20 de setembre de 1930 - Los Angeles, 7 de març de 1971) fou un matemàtic i filòsof estatunidenc.

Biografia[modifica]

Montague estudià a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on obtingué el 1950 un B.A. en Filosofia, el 1953 un M.A. en Matemàtiques, i el 1957 es doctorà en Filosofia, sota la direcció del matemàtic i lògic Alfred Tarski. Montague fou un dels seus alumnes americans més reixits. Emprà la major part del seu temps fent docència al Departament de Filosofia de l'UCLA, on va supervisar, entre d'altres, les dissertacions de Nino Cocchiarella, Rudolf Grewe i Hans Kamp.

Montague va escriure sobre els fonaments de la Lògica i la Teoria de conjunts, tal com pertocaria a un alumne avantatjat de Tarski. La seva tesi doctoral duia per títol Contributions to the axiomatic foundations of set theory. [1] En ella es conté la primera prova referent a que totes les axiomatitzacions possibles de la Teoria de conjunts estàndard ZFC han de contenir infinits axiomes. En altres paraules, ZFC no pot ser axiomatitzada finitament.

Va iniciar una aproximació lògica a la semàntica del llenguatge natural que esdevindria coneguda com la gramàtica de Montague. Aquesta aproximació al llenguatge ha estat especialment influent entre certs lingüistes computacionals. Potser més que entre filòsofs del llenguatge més tradicionals. En particular, la influència de Montague persisteix per una banda en les aproximacions a la gramàtica com poden ser les gramàtiques categorials, com són la Gramàtica categorial unificada, la Gramàtica associativa-esquerra o la Gramàtica categorial combinatòria, les quals intenten un derivació de la representació sintàctica i semàntica. I per altra banda en la semàntica dels quantificadors, de l'abast i del discurs. Hans Kamp, alumne de Montague, per exemple, ha desenvolupat en forma col·laborativa la Teoria de la representació del discurs.[2]

Montague va ser també un organista consumat i un inversor immobiliari exitós. La seva mort en forma violenta a casa seva és avui dia encara un cas pendent de resoldre, era el 1971 i tenia només 40 anys.[3][4]

Bibliografia[modifica]

  • Montague, Richard. On the nature of certain philosophical entities. The Monist. 1960, 353:159-194. (Reprinted in Thomason (ed.) 1974)
  • Montague, Richard. Logical necessity, physical necessity, ethics, and quantifiers Inquiry. 1960; 3(1-4):259-269
  • Kalish, Donald; Montague, Richard. Logic: Techniques of Formal Reasoning. Harcourt, Brace, and Jovanovich. 1964
  • Montague, Richard. Pragmatics. Dins: R. Klibansky (ed). Contemporary philosophy, a survey. Glorence : La Nuova Italia Editrice. 1968, p. 102-112.
  • Montague, Richard. English as a formal language, Dins: B. Visentini et al. (eds.), Linguaggi nella Societa et nella Technica, Milan: Edizioni di Communita, 1970. 188–221. (Reprinted in Thomason (ed.) 1974, pp. 188–221)
  • Montague, Richard. Pragmatics and intensional logic, Synthese, 1970; 22: 68–94. (Reprinted in Thomason (ed.) 1974, pp. 119–147).
  • Montague, Richard. Universal grammar Arxivat 2015-11-19 a Wayback Machine.. Theoria, 1970; 36: 373–398. (Reprinted in Thomason (ed.) 1974, pp. 7–27.)
  • Montague, Richard. The Proper treatment of quantification in ordinary English. Dins: K. J. J. Hintikka, J. M. E. Moravcsik, and P. Suppes (eds.), Approaches to Natural Language (Synthese Library 49), Dordrecht: Reidel, 1973. 221–242. (Reprinted in Portner and Partee (eds.) 2002, pp. 17–35).
  • Montague, Richard. Formal philosophy : selected papers of Richard Montague / ed. and with an introd. by Richmond H. Thomason. New Haven: Yale Univ. Press. 1974. (1979 printing: ISBN 0-300-01527-5)

Bibliografia addicional[modifica]

Referències[modifica]

  1. Montague, Richard. Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory. Berkeley: University of California, 1957. (Ph. D.). 
  2. Partee, Barbara. «Richard Montague (1930–1971)». A: Brown, Keith (ed.). Encyclopedia of language and linguistics ((Versió preliminar: http://people.umass.edu/partee/docs/Richard_Montague_by_%20Partee_05.pdf)). 2nd ed. Elsevier, 2006, p. 255-257. ISBN 978-0-08-044854-1. 
  3. Feferman, Anita Burdman; Feferman, Solomon. Alfred Traski : life and logic. Cambridge University Press, 2004. ISBN 0521802407. 
  4. «Gay great - Richard Montague». Fynetimes, Núm: Feb 13, 2013. Arxivat de l'original el 2015-11-19 [Consulta: 19 novembre 2015].