Richard Nixon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRichard Nixon
RNIXON.gif
Seal of the President of the United States.svg 37è President dels Estats Units 

20 gener 1969 - 9 agost 1974
Lyndon Baines Johnson - Gerald Ford
Seal of the Vice President of the United States.svg 36è Vicepresident dels Estats Units 

20 gener 1953 - 20 gener 1961
Alben W. Barkley - Lyndon Baines Johnson
 Senador dels Estats Units 

4 desembre 1950 - 1 gener 1953
Sheridan Downey - Thomas Kuchel
Circumscripció: Califòrnia

 Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

3 gener 1947 - 1 desembre 1950
Jerry Voorhis - Patrick J. Hillings
Dades biogràfiques
Naixement Richard Milhous Nixon
9 de gener de 1913
Yorba Linda
Mort 22 d'abril de 1994 (81 anys)
Manhattan
Causa de mort Accident vascular cerebral
Sepultura Richard Nixon Presidential Library and Museum
Religió Societat Religiosa d'Amics
Alma mater Whittier College (–1934)
Duke University School of Law (–1937)
Universitat Duke
escola primària
Lateralitat Dretà
Activitat professional
Ocupació Polític, oficial, advocat i autobiògraf
Arma/servei Marina dels Estats Units d'Amèrica
Rang lieutenant commander (–1946)
Batalles/guerres Segona Guerra Mundial
Altres dades
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Cònjuge Pat Nixon (1940–1993)
Fills
Pares Francis A. NixonHannah Milhous Nixon
Germans
Premis i reconeixements
Signatura

IMDB: nm0633271
Modifica dades a Wikidata

Richard Milhous Nixon (Yorba Linda, Califòrnia, 9 de gener de 1913 - Nova York, 22 d'abril de 1994) fou el 37è president dels Estats Units des de 1968 a 1974 i vicepresident entre 1953 i 1961. Va renunciar a la presidència el 8 d'agost de 1974 amb motiu de l'escàndol de l'espionatge polític a l'hotel Watergate.[1]

Biografia[modifica]

El 1968, el republicà Richard Nixon va guanyar les eleccions presidencials, i d'aquesta manera culminava el seu camí cap al poder, que havia iniciat amb la derrota davant John Fitzgerald Kennedy, vuit anys enrere. Aparentment, el nou president era un polític de línia dura. El pla de Nixon recolzava en dues línies d'actuació:

  • "Vietnamitzar la guerra del Vietnam." És a dir, "retornar" als vietnamites del Sud la "seva" guerra, retirant els soldats americans i deixant en poder del govern de Saigon l'avançat material militar que aquests havien utilitzat en la contesa.
  • Pactar amb el govern del Vietnam del Nord una sortida negociada del conflicte. Per a això, Nixon i el seu secretari d'estat, Henry Kissinger, van dissenyar un doble acostament a les dues superpotències de l'Est, que en aquell moment estaven enfrontades: la Xina i l'URSS.

La maniobra pretenia provocar l'aproximació soviètica a partir de l'interès americà per la Xina. Henry Kissinger va viatjar secretament a Pequín el 1971, Washington va reconèixer diplomàticament el règim comunista xinès i l'any següent va ser Nixon mateix qui es va entrevistar amb Mao, al febrer. El mes de maig, el president nord-americà es va traslladar a Moscou i va signar els primers acords SALT, el SALT I, per a la limitació de l'armament estratègic nuclear.

Com a resultat d'aquestes maniobres, la tardor de 1972 els nord-americans van aconseguir arribar a acords sòlids amb el règim de Vietnam del Nord, que van permetre abandonar la guerra amb un mínim de dignitat; al començament de 1973 ja no quedaven tropes regulars de combat americanes a Vietnam del Sud. Però, sobretot, en un temps breu s'havien aconseguit posar les bases de la détente, o distensió, un intent per reconduir la guerra freda cap a camins diplomàtics i allunyar el fantasma d'una contesa generalitzada.

Aquests èxits van assegurar a Nixon la seva reelecció el 1972. Però durant la campanya electoral es va descobrir fortuïtament un episodi d'espionatge polític al quarter general del Partit Demòcrata dels Estats Units (l'edifici Watergate); dos reporters del diari The Washington Post el van fer esclatar i es va desencadenar un escàndol polític quan es va descobrir que homes de l'entorn directe del president estaven implicats en l'afer. L'acumulació de pistes apuntava cada vegada més a Nixon mateix, que, a punt de ser processat, va dimitir l'agost de 1974, un fet sense precedents en la història nord-americana. El cop va ser terrible i la confiança dels nord-americans en les seves institucions va caure clarament.

Vegeu també[modifica]

Nixon marxant de la Casa Blanca el 9 d'agost de 1974

Referències[modifica]

  1. «Richard Nixon». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Lyndon B. Johnson (D)
President dels Estats Units
Escut dels Estats Units d'Amèrica

20 de gener de 1969 - 9 d'agost de 1974
Succeït per:
Gerald Ford (R)
Precedit per:
Alben W. Barkley (D)
Vicepresident dels Estats Units
Segell del Vicepresident dels Estats Units

20 de gener de 1953 - 20 de gener de 1961
Succeït per:
Lyndon B. Johnson (D)