Richard Nixon

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRichard Nixon
RNIXON.gif
Biografia
Naixement (en) Richard Milhous Nixon
9 gener 1913
Yorba Linda
Mort 22 abril 1994 (81 anys)
Manhattan
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament Richard Nixon Presidential Library and Museum Tradueix
Seal of the President of the United States.svg 37è President dels Estats Units 

20 gener 1969 – 9 agost 1974
← Lyndon Baines JohnsonGerald Ford →
Seal of the Vice President of the United States.svg 36è Vicepresident dels Estats Units 

20 gener 1953 – 20 gener 1961
← Alben W. BarkleyLyndon Baines Johnson →
 Senador dels Estats Units 

4 desembre 1950 – 1r gener 1953
← Sheridan Downey TradueixThomas Kuchel Tradueix →
Circumscripció electoral: Califòrnia

 Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

3 gener 1947 – 1r desembre 1950
← Jerry VoorhisPatrick J. Hillings →
Circumscripció electoral: California's 12th congressional district Tradueix
Religió Societat Religiosa d'Amics
Educació Whittier College Tradueix (–1934)
Duke University School of Law Tradueix (–1937)
Universitat Duke
escola primària
Alçària 1,8 m
Lateralitat Dretà
Color dels ulls Marró fosc
Color de cabell Marró fosc
Activitat
Ocupació Polític i estadista
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Branca militar Marina dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar tinent comandant (–1946)
Conflicte Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge Pat Nixon (1940–1993)
Fills Tricia Nixon Cox Tradueix
Julie Nixon Eisenhower Tradueix
Pares Francis A. Nixon TradueixHannah Milhous Nixon Tradueix
Germans Donald Nixon Tradueix i Edward Nixon Tradueix
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0633271
Modifica les dades a Wikidata

Richard Milhous Nixon (Yorba Linda, Califòrnia, 9 de gener de 1913 - Nova York, 22 d'abril de 1994) fou el 37è president dels Estats Units des de 1968 a 1974 i vicepresident entre 1953 i 1961. Va renunciar a la presidència el 8 d'agost de 1974 amb motiu de l'escàndol de l'espionatge polític a l'hotel Watergate.[1]

Biografia[modifica]

Nixon marxant de la Casa Blanca el 9 d'agost de 1974

El 1968, el republicà Richard Nixon va guanyar les eleccions presidencials,[2] i d'aquesta manera culminava el seu camí cap al poder, que havia iniciat amb la derrota davant John Fitzgerald Kennedy, vuit anys enrere. Aparentment, el nou president era un polític de línia dura. El pla de Nixon recolzava en dues línies d'actuació:

  • "Vietnamitzar la guerra del Vietnam." És a dir, "retornar" als vietnamites del Sud la "seva" guerra, retirant els soldats americans i deixant en poder del govern de Saigon l'avançat material militar que aquests havien utilitzat en la contesa.
  • Pactar amb el govern del Vietnam del Nord una sortida negociada del conflicte. Per a això, Nixon i el seu secretari d'estat, Henry Kissinger, van dissenyar un doble acostament a les dues superpotències de l'Est, que en aquell moment estaven enfrontades: la Xina i l'URSS.

La maniobra pretenia provocar l'aproximació soviètica a partir de l'interès americà per la Xina. Henry Kissinger va viatjar secretament a Pequín el 1971, Washington va reconèixer diplomàticament el règim comunista xinès i l'any següent va ser Nixon mateix qui es va entrevistar amb Mao, al febrer. El mes de maig, el president nord-americà es va traslladar a Moscou i va signar els primers acords SALT, el SALT I, per a la limitació de l'armament estratègic nuclear.

Com a resultat d'aquestes maniobres, la tardor de 1972 els nord-americans van aconseguir arribar a acords sòlids amb el règim de Vietnam del Nord, que van permetre abandonar la guerra amb un mínim de dignitat; al començament de 1973 ja no quedaven tropes regulars de combat americanes a Vietnam del Sud. Però, sobretot, en un temps breu s'havien aconseguit posar les bases de la détente, o distensió, un intent per reconduir la guerra freda cap a camins diplomàtics i allunyar el fantasma d'una contesa generalitzada.

Aquests èxits van assegurar a Nixon la seva reelecció el 1972.[3] Però durant la campanya electoral es va descobrir fortuïtament un episodi d'espionatge polític al quarter general del Partit Demòcrata dels Estats Units (l'edifici Watergate); dos reporters del diari The Washington Post el van fer esclatar i es va desencadenar un escàndol polític quan es va descobrir que homes de l'entorn directe del president estaven implicats en l'afer. L'acumulació de pistes apuntava cada vegada més a Nixon mateix, que, a punt de ser processat, va dimitir l'agost de 1974, un fet sense precedents en la història nord-americana. El cop va ser terrible i la confiança dels nord-americans en les seves institucions va caure clarament.[4]

Bibliografia[modifica]

  • Loftus, John; Aarons, Mark. St. Martin's Griffin. The Secret War Against the Jews: How Western Espionage Betrayed the Jewish People, 1997. ISBN 031209535X. 
  • Public Papers of the Presidents of the United States, Richard Nixon. 5 vols. Washington, D.C.: U.S. Government Printing Office, 1970-1975.
  • The Nixon Presidential Press Conferences. New York: Coleman Enterprises, 1978.
  • Nixon, Richard M. The Memoirs of Richard Nixon. Nueva York: Grosset and Dunlap, 1978. 
  • Nixon, Richard M. In the Arena: A Memoir of Victory, Defeat and Renewal. New York: Simon and Schuster, 1990.
  • Thompson, Kenneth W., ed. The Nixon Presidency: Twenty-Two Intimate Perspectives of Richard Nixon. Lanham, MD: University Press of America, 1987.
  • Mitchell, Greg. Tricky Dick and the Pink Lady: Richard Nixon vs. Helen Gahagan Douglas--Sexual Politics and the Red Scare, 1950. New York: Random House, 1998.
  • Gellman, Irwin. The Contender: Richard Nixon; The Congress Years, 1946-1952. New York: Free Press, 1999.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Lyndon B. Johnson (D)
President dels Estats Units
Escut dels Estats Units d'Amèrica

20 de gener de 1969 - 9 d'agost de 1974
Succeït per:
Gerald Ford (R)
Precedit per:
Alben W. Barkley (D)
Vicepresident dels Estats Units
Segell del Vicepresident dels Estats Units

20 de gener de 1953 - 20 de gener de 1961
Succeït per:
Lyndon B. Johnson (D)