Richard Sennett

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRichard Sennett
Richard Sennett 2010.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1 de gener de 1943 (74 anys)
Chicago
Alma mater Universitat Harvard
Activitat professional
Camp de treball Sociologia
Ocupació Sociòleg, historiador, escriptor, músic, catedràtic d'universitat i crític literari
Ocupador Universitat de Nova York
London School of Economics
Dades familiars
Cònjuge Saskia Sassen
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Richard Sennett (Chicago, 1 de gener de 1943) és un sociòleg i historiador estatunidenc, professor a la London School of Economics i a la Universitat de Nova York. Val col·laborar amb el Col·legi de Filosofia i ho fa regularment amb l'Institut d'Humanitats a Barcelona.[1]

Sennett és conegut principalment pels seus estudis sobre els lligams socials a les ciutats i els efectes de la vida urbana sobre els individus en el món modern. Els seus últims llibres són estudis sobre el capitalisme modern: The Culture of the New Capitalism (Yale, 2006), Respect in an Age of Inequality (Penguin, 2003) i The Corrosion of Character (Norton, 1998).

És membre de l'American Academy of Arts and Sciences, la Royal Society of Literature, la Royal Society of the Arts i l'Academia Europea. Està casat amb la sociòloga i economista Saskia Sassen. El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[2]

La cultura del Nou capitalisme[modifica]

A "La cultura del nuevo capitalismo" l'autor ens exposa una visió personal de l'organització actual del treball i de les societats en les economies desenvolupades. Aquest llibre és un seguit de conferències que Richard Sennett va pronunciar a la Universitat Yale i que s'organitzen en quatre apartats; La Burocràcia, El talent i el fantasma de la inutilitat, Política de consum i Capitalisme social del nostre temps. En elles l'autor exposa les repercussions que el sistema econòmic actual ha provocat sobre societat: analitza com era i com s'ha transformat el sistema capitalista, descrivint com actuaven i com actuen els integrants de les forces productives -treballadors, patrons, directius, inversors – i el canvi del paper que juga l'Estat en les empreses i en el sistema econòmic. En el primer apartat exposa com l'Estat i les empreses havien copiat –i millorat i polit- el model ordenat i jeràrquic de l'exèrcit per dotar d'ordre i sentit a tots els integrants; si s'estableix una jerarquia i unes responsabilitats, s'aconseguirà més rendibilitat. La forma d'organitzar-se, les normes, el que Sennett anomena burocràcia, -i Wiebe "recerca de l'ordre"- s'estén des de l'empresa al govern, a les institucions i a la societat civil. Mentre per a Weber la burocràcia a la "gàbia de ferro" es correspon en les estructures piramidals on cada un sap quin és el seu lloc i li permet planificar el seu futur, per a Sennett la gàbia de ferro són corporacions modernes que no ofereixen seguretat, ni confiança, ni estabilitat a llarg termini. En la situació que descriu Weber la cultura que predomina es basa en el sacrifici per a obtenir recompenses a mitjà i llarg termini: els inversors confien en els beneficis a llarg termini i els treballadors se sacrifiquen amb vista a aconseguir sanitat i ajudes econòmiques per a la jubilació.

A final del s. XX canvia el panorama econòmic perquè: el poder de les grans companyies passa de la direcció als accionistes que pressionen les empreses per a obtenir rendibilitat a curt termini. Una manera d'augmentar els beneficis a curt termini és atraient inversors nous –la llei de l'oferta i la demanda fa augmentar les cotitzacions-. Per atreure'ls és convenient projectar una imatge d'empresa dinàmica, adaptable i flexible internament-; s'imposa la flexibilització i simplificació de la burocràcia; l'entorn és inestable i canviant-. Aquest fet es trasllada a les corporacions i als treballadors que veuen com el futur ja no està garantit, que l'ordre establert no assegura res. La inestabilitat entre en l'escena de la vida: s'abandona l'esperit de sacrifici per instaurar la cultura de gaudir del present. Aquest canvi de prioritats i de mentalitat és possible gràcies als avenços en les tecnologies de la informació i fabricació que acceleren la flexibilitat i permeten la deslocalització massiva de la producció. La deslocalització té una influència doble en les persones; d'una banda econòmicament perquè es perd el lloc de feina i de l'altra psicològicament per una sensació d'abandonament que es pot traduir en culpabilitat i sentiment d'inutilitat. L'aparició de les TIC ha modificat les relacions laborals i personals; al mateix temps que s'ha estès el nombre d'interrelacions i ha augmentat la distància física entre els interlocutors, s'ha reduït dràsticament les comunicacions cara a cara, s'han despersonalitzat i deslocalitzat les interaccions. Els individus que només estan connectats a les organitzacions a través de l'ordinador, es marginen perquè deixen passar els contactes informals que, avui en dia, constitueixen la base per accedir als millors llocs de feina. Els estudis demostren que les persones amb amples xarxes de contactes i relacions tenen menys problemes per mantenir-se actives laboralment l[Cal aclariment] treballen es perd el sentiment de pertinença a un millorar o d'accedir al treball es dipositen en les i es produeix una marginació; les oportunitats d'A més apareixen nous requisits pels treballadors: més que el saber i el coneixement, el que importa és que desenvolupi habilitats d'adaptació als canvis.

Si abans l'important era saber fer una tasca i millorar en ella, ara es valora més la immediatesa dels resultats. Els treballadors s'han de reciclar constantment; la idea de "construir" un itinerari professional ha quedat obsoleta. Cal que contínuament l'individu redefineixi i s'adapti a les necessitats de l'empresa i l'entorn, es recicli i fins i tot canviï d'activitat. El concepte d'artesania –fer alguna cosa pel simple plaer de fer-la bé- s'ha vist desplaçat pel de mediocritat. Amb paraules de Sennett "l'experiència perd valor a mesura que s'incrementa" Un treballador al llarg de la vida laboral s'ha d'actualitzar però a les organitzacions els pot resultar més barat i rendible substituir-lo per un jove amb talent que no serà tan crític amb l'organització. Un dels altres canvis que s'ha produït en les organitzacions és l'arquitectura institucional: s'ha passat de la construcció piramidal – i la figura protectora i paternalista de l'empresari- a una estructura descentralitzada i alhora controlada per una unitat "central", com si es tractés d'un servidor en una xarxa informàtica d'una organització. Les tasques/responsabilitats es fragmenten, se simplifiquen i no cal tanta formació. També es pot deslocalitzar; moltes tasques no depenen del lloc físic on es realitzen. Tot plegat afavoreix més la precarietat de l'ocupació perquè aquestes noves estructures simplifiquen els organigrames i també provoquen que les unitats perifèriques desconeguin qui ostenta el poder, l'autoritat. A la darrera part del llibre l'autor exposa que els ciutadans han perdut la confiança en els seus representants polítics. Les institucions polítiques no han sabut resoldre els problemes que les modificacions en les relacions laborals han provocat sobre la ciutadania. Cada vegada que s'ha produït un canvi econòmic els treballadors han patit por de ser desplaçats per la maquinària. Davant l'evidència que és imprescindible deixar pas a la tecnologia i que és inevitable l'eliminació de llocs de feina, els governs no han sabut crear noves fórmules per a contrarestar-ho. Theodore Kheel va proposar que l'únic remei per contrarestar l'eliminació d'aquests oficis era "crear llocs de treball remuneratos a partir del treball, fins aleshores no pagat, com ara la cua de nens o el servei comunitari". Ans al contrari, els governs han llençat la tovallola i s'han rendit a la globalització. Els ciutadans se senten cada cop més allunyats de la classe política que no ha sabut adaptar les institucions, garantir l'estabilitat i assegurar serveis com la sanitat o l'educació.

El ciutadà defuig la dependència – no confia ni en l'empresa ni en l'Estat- i cada vegada és més passiu en política. Sennett atribueix cinc raons per explicar el divorci entre ciutadania i política; Els partits polítics semblem diferents però, una vegada en el poder, actuen d'igual forma i, com en les organitzacions empresarials, el poder està separat de l'autoritat: l'organització de l'Estat –burocràcia- centralitza el poder però no es responsabilitza dels ciutadans. –sensació de què és indiferent escollir uns o altres-. Endemés la natura humana de mai tenir-ne prou, la convicció què res és suficient, la sensació que les necessitats/exigències dels ciutadans són il·limitades s'exporta del camp econòmic al polític. El ciutadà actua com a consumidor golafre i deixa de fixar-se en els detalls; importa la quantitat, no la qualitat. Per contra les TIC afavoreixen la invasió massiva d'informació – que cal no confondre amb coneixement – i provoca desinterès per processar-la; els ciutadans es desvinculen i s'allunyen. I la manca de confiança en la classe política creix a causa dels continus canvis de trajectòria i a les modificacions de les polítiques que s'apliquen que els ciutadans interpreten com a manca de compromís. La realitat actual del treball és que el capitalisme força la individualització dels individus: en la recerca dels beneficis les tasques s'han fragmentat i dividit, i els individus s'hi especialitzen però són conscients que la tasca no durarà molt i que pot desaparèixer o modificar-se. Aquesta atomització elimina categories socials, elimina jerarquies al mateix temps que creixen les diferències entre l'elit reduïda i la base massificada: alguns individus han sortit guanyant però la majoria hi han perdut. Aquesta competència salvatge per destacar –millor dit primer per sobreviure i, si pot ser, també per destacar-, ja inculcada pel sistema educatiu, familiar i de relacions, fa que els ciutadans siguin més individualistes, més independents –defugen la dependència com a símptoma de debilitat -. El sistema de comunicació a través d'internet afavoreix l'anonimat en les relacions i la pèrdua de compromís mutu així com la manca de confiança i lleialtat. Ens trobem davant unes ciutats cada vegada més homogènies; malgrat la composició dels habitants sigui més heterogènia que mai perquè els avenços en els mitjans de transport faciliten les migracions i les ciutats actuals són una mescla multicultural, malgrat això la cultura resultant de les noves necessitats econòmiques és més homogènia. Ja no es fa servir el de "tots per un i un per tots", ara s'imposa el "campi qui pugui". El que m'ha fascinat del llibre ha estat la claredat en l'exposició de la transformació del treball per mor de la revolució tecnològica i la globalització de l'economia i com aquests canvis han influït en els individus i, evidentment, en la societat. El fet d'exposar els canvis en les relacions de treball expliquen també els canvis en les relacions personals: La immediatesa, el curt termini –o el que és el mateix, el rebuig al llarg termini- ha fet que els ciutadans traslladin el comportament a l'àmbit familiar; la manca de compromís amb la família, parella, etc., la superficialitat de les relacions i el canvi constant, el fet de no enfrontar-se amb les dificultats o simplement eludir-les, el desinterès per cooperar o involucrar-se. Els valors sobre els quals se sustentava la família han canviat; Per començar hi ha conflicte per a conciliar la vida familiar amb la laboral que no troben prou temps per a dedicar a la família, les relacions són més superficials i eviten els enfrontaments. El que ocorre en les relacions laborals - l'absència de compromís i autoritat -també és present en el si de les famílies que no imposen autoritat als fills, per la qual cosa se senten desorientats, a la deriva, perduts i, en pocs anys, es convertiran en la mà d'obra que ja vindrà "programada" amb aquests ideals. L'individu del s. XXI se sent sol, sense la protecció de l'Estat –crisi i reformulació de l'estat del benestar-, desconfiant també de l'empresa que només li ofereix el present, tenint la sensació que només pot confiar en ell mateix, que només ha de confiar en ell perquè la resta d'institucions no li han demostrat lleialtat. Sembla que el nou capitalisme té capacitat per corrompre les bases sobre les quals es recolzaven les relacions humanes; el sentiment de pertinença a un grup, la confiança, la lleialtat, el compromís amb el grup i els projectes, la disposició al sacrifici immediat per a una recompensa futura, etc. Tot això és incompatible amb les exigències del nou capitalisme on la màxima és el rendiment ràpid i no deixar res al llarg termini. La flexibilitat que s'exigeix provoca ansietat i inseguretat en la persona, pèrdua d’autoestima, augment del risc de perdre el que es té -en l'àmbit familiar i personal, i la feina en l'àmbit laboral. L'amenaçadora mobilitat laboral fa que s'estableixin relacions superficials que evitin els enfrontaments, Les persones han d'estar preparades per a redissenyar-se totes les vegades que el sistema –econòmic i personal- li exigeixi, canviar professionalment sempre que sigui necessari i demostrar la seva validesa en un entorn on l'experiència no té valor. A mesura que canvia el decorat, els actors han de canviar de registre, de vestuari, de mentalitat. Això és el que ocorre en la societat; de la mateixa manera que canviem de roba si fa fred o calor, el sistema laboral modern basat en el capitalisme condiciona la manera d'actuar, pensar i sentir dels individus. I no només en la "pel·lícula" laboral si no en totes les facetes de la vida perquè no és fàcil canviar de registre –manera de ser- cada pic que un surt i entra de la feina. La manera de ser farà que siguem més rendibles o més adequats per ocupar llocs de feina més valorats i, com que l'obtenció de recursos passa per les relacions econòmiques capitalistes, ens hi esmarerem per ser els millors. Com la Teoria de Darwin, el sistema premia els millors mentre que els altres poden desapareixen o són imprescindibles. Així que cada generació "evoluciona" per adaptar-se i sobreviure.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]