Ricimer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRicimer
As Libius Severus-Ricimer MonogramRIC 2716.jpg
Monograma de Ricimer en una moneda encunyada per Libi Sever, un dels seus emperadors titella.
 Senador romà 

Dades biogràfiques
Naixement 405 (Gregorià)
Mort 18 d'agost de 472 (Gregorià) (66/67 anys)
Roma
Activitat professional
Ocupació Polític i oficial
Època Imperi romà
Rang General
Altres dades
Cònjuge Alypia
Pare Requila
Germans Requiari
Condemnes criminals Regicidi
Modifica dades a Wikidata

Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus) ( ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, nét del rei visigot Vàlia. Fou considerat el faedor de reis i el governant efectiu de l'imperi Romà d'Occident entre el 456 i el 472.[1] Va passar la joventut a la cort de Valentinià III. Va servir amb distinció amb el general Aeci i va arribar a la dignitat de comes.

El 456 va obtenir en aigües de Còrsega una decisiva victòria naval sobre els vàndals, i tot seguit va derrotar a les forces de terra del mateix poble prop d'Agrigent a Sicília. Aquestes victòries el van fer molt popular i li van permetre assolir el poder: va tornar a Itàlia i es va revoltar a Ravenna, i va obtenir el suport del senat (Avit havia perdut el suport popular); Avit que era a la Gàl·lia va marxar al seu encontre i es va lliurar la sagnant Batalla de Placentia (17 d'octubre del 456) en la que Avit va ser capturat i va perdre la corona, i fou de fet obligat a convertir-se en bisbe de Placentia i aviat Ricimer va aconseguir que el senat el condemnés a mort (va fugir i va morir poc després a l'Alvèrnia).

Marcià, emperador oriental (finals del 456), va agafar també el títol d'emperador d'Occident i el 457 ho va fer el seu successor Flavi Valeri Lleó, però només nominalment, ja que Ricimer tenia el control; el mateix va fer l'emperador Lleó i no es va proclamar emperador per respectar la llei de què un bàrbar no podia ser emperador romà, col·locant al tron a Majorià, i llavors va rebre l'aprovació de Lleó que li va donar a Ricimer el títol de patrici.

Majorià va actuar massa independent del seu mentor i el 2 d'agost del 461 fou obligat a abdicar i va morir poc després. Libi Sever fou posat al tron per Ricimer però Lleó I no el va reconèixer i a la Gàl·lia es va revoltar el general Egidi (a aquests territoris Ricimer mai havia aconseguit imposar la seva autoritat).

Libi Sever va morir el 465, potser enverinat per Ricimer, i durant 18 mesos no hi va haver emperador i el poder va estar plenament en mans de Ricimer fins a l'abril del 467 quan Antemi fou proclamat emperador a proposta de l'emperador bizantí, que fou acceptada pel senat i per Ricimer, que només va posar la condició que la filla del candidat li fos donada en matrimoni, cosa que fou concedida. Antemi i Ricimer van governar conjuntament inicialment amb bon acord, però després van començar a sorgir discrepàncies; Ricimer es va retirar a Milà on estava disposat a declarar la guerra al seu sogre però al final es van reconciliar per la intervenció de Sant Epifani, i va tornar l'harmonia fins al 472 quan fou coneguda la sort del patrici oriental Aspar, que tenia una situació a Orient en certa manera similar a la de Ricimer a Occident.

Llavors va decidir assolir tot el poder per mitjà d'un emperador totalment supeditat i va sortir de Milà, on es trobava, i va anar a assetjar Roma amb un exèrcit de fidels; ja abans de conquerir la ciutat va oferir la corona a Olibri, que Lleó havia enviat per negociar la pau entre els dos bàndols; Ricimer va ocupar la ciutat eterna i Antimi va morir (11 de juliol del 472); Olibri fou coronat, sota el control ferri de Ricimer, però al cap e 40 dies aquest va morir d'unes febres (8 d'agost del 472). Gundobald de Borgonya no va tardar a agafar el protectorat imperial i al morir Olibri als pocs mesos, de suposada mort natural, va col·locar al tron al seu candidat Gliceri.

Referències[modifica]

  1. Speake, Graham (ed.). Diccionari Akal de Historia del mundo antiguo (en castellà). Madrid: Ediciones Akal, 1999, p. 318.