Rick Fenn
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 maig 1953 (70 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Magdalen College School Dragon School Oxford |
| Activitat | |
| Ocupació | guitarrista |
| Membre de | |
| Instrument | Guitarra i baix |
     | |
Richard "Rick" Fenn (Oxford 23 de maig de 1953)[1] és un guitarrista de rock anglès. És més conegut per haver estat membre de la banda 10cc des de 1976.[2] També ha col·laborat amb Mike Oldfield, Rick Wakeman, el cantant de Hollies Peter Howarth i el bateria de Pink Floyd Nick Mason.
Història[modifica]
La carrera musical de Fenn va començar a Oxford on era líder de la banda escolar 'Bagshot Louie'. La banda va plegar amb el final de l'any escolar el 1971 i Fenn es va traslladar a Cambridge, per assistir a la Cambridge College of Arts & Technology.
Després de completar un curs d'estudis empresarials de grau HND, Fenn es va unir a una banda de Cambridge anomenada Hamilton Gray que es va traslladar a Manchester i es va convertir en la banda 'Gentlemen'. El seu debut televisiu en un espectacle anomenat "So It Goes" (juntament amb els Sex Pistols) va donar lloc a una complicitat amb Paul Burgess que, poc després, el va recomanar al grup 10CC al qual es va unir a finals de 1976 en el llançament de l'àlbum The Deceptive Bends i des de llavors n'ha estat membre.
A partir de 1979, també va realitzar gires i gravar amb Mike Oldfield. Amb ell va co-escriure la cançó "Family Man" que va arribar a ser un gran èxit.
El 1985 Fenn va escriure i va gravar el seu propi disc Profiles amb el bateria de The Pink Floyd, Nick Mason. El senzill de l'àlbum, "Lie for a Lie", cantat per David Gilmour i amb Maggie Reilly va ser un èxit a USA. També en la dècada de 1980 Fenn i Mason van formar Bamboo Music, una companyia que va produir música per a clients corporatius.[3]
Amb els anys ha fet gires amb artistes com Rick Wakeman,[4] Jack Bruce, Elkie Brooks i Wax (amb Andrew Gold i Graham Gouldman). Com a guitarrista, ha gravat amb nombrosos artistes, entre ells Cliff Richard, Peter Green, Agnetha (ABBA), Marilyn, Sniff 'n' the Tears, John Wetton i Justin Hayward.
A partir dels anys 80, Fenn va dedicar més temps a compondre i va escriure innombrables partitures per a documentals, drames i comèdies de T.V. i una sèrie de llargmetratges. Entre ells hi havia White of the Eye que va ser una altra col·laboració amb Nick Mason. Al llarg dels anys ha guanyat diversos premis per a peces comercials d'alt perfil.
Una banda sonora li va permetre guanyar un premi Gold Clio als Estats Units el 1989 per a la millor cançó, incloent Peter Howarth a la veu. Va formar una associació d'escriptura amb Howarth, ara el cantant principal dels Hollies, i el 1990 va escriure una òpera rock anomenada "Robin, Prince of Sherwood" que va recórrer el Regne Unit durant un any i va passar quatre mesos al West End. Fenn i Howarth tenen en marxa altres projectes. També munten periòdicament una companyia de músics destacats i actuen com els Feramones.
Fenn va recórrer recentment tota Alemanya com a part de 10cc fent concerts de Nokia Night of the Proms (2008)[5] on, a més de 10cc, va actuar amb Tears For Fears, Robin Gibb i Kim Wilde.
Quan no treballa amb 10CC, Fenn passa la major part del seu temps a casa seva a prop de Byron Bay, Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, amb la seva esposa i filla Heather i Ruby-Mae, on també ha col·laborat amb la llegenda australiana del rock Brian Cadd en diversos projectes.[6]
Discografia[modifica]
Mason + Fenn[modifica]
- Profiles – 1985
- Life Could Be a Dream – 1986 (film soundtrack)
- White of the Eye – 1987
- Body Contact – 1987
- Tank Malling – 1989
10cc[modifica]
- Live and Let Live – 1977
- Bloody Tourists – 1978
- Look Hear? – 1980
- Ten Out of 10 – 1981
- Windows in the Jungle – 1983
- Best of 10cc – 1980
- The Collection – 1987
- 10cc Alive – 1993
- Mirror Mirror – 1995
- Live in Concert – 1985 (Video)
- Changing Faces – 1998 (Video)
- Ultimate Collection – 2003
- Greatest Hits ... And More – 2006 DVD
- Clever Clogs DVD – 2008
Amb Eric Stewart[modifica]
- Girls – 1980
- Frooty Rooties – 1982
Amb Graham Gouldman[modifica]
- Animalympics (1980)
- And Another Thing... (2000)
- Love and Work (2012)
Amb Agnetha Fältskog[modifica]
- Eyes of a Woman – 1985
Amb Peter Howarth[modifica]
- Robin Prince of Sherwood – 1992
- Androcles and the Lion – 1995
- Circle of Four – 1995
Amb Mike Oldfield[modifica]
- QE2 – 1980
- Live at Montreux 1981 – 1981
- Five Miles Out – 1982
- Crises – 1983
- Islands – 1987
Amb Rick Wakeman[modifica]
- Crimes of Passion (soundtrack) – 1984
- Silent Nights – 1985
- Live at Hammersmith – 1985
Sniff 'n' the Tears[modifica]
- Love Action – 1981
Amb Michael Mantler[modifica]
- Live – 1987 – with Jack Bruce and Nick Mason
- Many Have No Speech – (Watt/ECM) — with Jack Bruce Marianne Faithfull, Robert Wyatt
- The Watt Works Family Album – : (WATT/ECM) —
- Folly Seeing All This – 1993: (ECM) —
Amb Peter Green[modifica]
- Blues for Dhyana – 1998
- The Clown – 2001
Amb Tanita Tikaram[modifica]
- The Cappucino Songs – 1998
Referències[modifica]
- ↑ «10cc - Rick Fenn Biography» (en anglès). 10 cc (Pàgina oficial). Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ Ankeny, Jason. «All Music - Rick Fenn biography» (en anglès). All Music. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ Schaffner, Nicholas. La odisea de Pink Floyd (en castellà). Barcelona: Ma Non Troppo - Robinbook, 2005, p. 273. ISBN 84-96222-28-4.
- ↑ «RWCC-Discography» (en anglès). Wakeman's Music Emporium. Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ «Rateyourmusic - Night of the proms 2008» (en anglès). Sonemic, Inc.. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ «Epic - Biography» (en anglès). Epic, the Band. [Consulta: 7 març 2018].