Ricky Wilson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Ricky Helton Wilson 19 març 1953  Athens (Geòrgia) |
| Mort | 12 octubre 1985 (32 anys) Nova York |
| Causa de mort | Causes naturals (Mort per sida ) |
| Sepultura | Oconee Hill Cemetery (en)  Geòrgia |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Geòrgia Clarke Central High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, cantant, compositor |
| Activitat | 1973–1985 |
| Membre de | |
| Gènere | Rock, New wave, post-punk, pop |
| Instrument | Guitarra |
| Instrument destacat | Mosrite, Silvertone |
| Segell discogràfic | Warner Bros., Reprise, Island |
| Artistes relacionats | The B-52's, Black Narcissus, Loon, Tom Verlaine, The Zambo Flirts |
| Família | |
| Germans | Cindy Wilson |
| Lloc web | theb52s.com |
      | |
Ricky Helton Wilson (Athens, Geòrgia, 19 de març de 1953 - Nova York, 12 d'octubre de 1985)[1] fou un músic estatunidenc conegut per ser el guitarrista original i membre fundador del grup de rock the B-52's. Era nascut a Athens, Geòrgia, i era germà de la companya de grup Cindy Wilson. Els B-52's es van formar el 1977, quan Ricky, la seva germana Cindy, Kate Pierson, Keith Strickland i Fred Schneider es van partir un còctel tropical (Flaming Volcano) en un restaurant xinès i, després d'una sessió musical improvisada a casa del seu amic Owen Scott III, van tocar per primer cop en una festa de Sant Valentí per als amics.[2]
El 12 d'octubre de 1985, als 32 anys, Wilson va morir-se de SIDA després de la gravació del quart disc d'estudi del grup Bouncing off the Satellites. Segons Keith Strickland, el disc estava acabat i mesclat abans de la mort de Ricky, i l'únic que mancava era dissenyar la portada. Desfets, el grup va recloure's i no van fer cap gira per promocionar el disc, encara que van fer algunes sessions fotogràfiques i aparicions televisives, a part de filmar un vídeo per Girl From Ipanema Goes To Greenland.
A més de la seva feina amb els B-52's, Wilson va tocar la guitarra a la cançó "Breakin' In My Heart" de l'àlbum de debut de Tom Verlaine el 1979. És l'única col·laboració fora dels B-52's. També es pot veure en algunes pel·lícules, com One Trick Pony, i de forma pòstuma, a Athens, GA: Inside/Out, The B-52's 1979-1989, i The B-52's Time Capsule: Videos for a Future Generation 1979-1998 amb imatges d'arxiu.
Primers anys[modifica]
Wilson va néixer el 19 de març de 1953, fill d'un bomber ex-soldat de l'exèrcit dels Estats Units,[3] a Athens (Geòrgia). De ben petit, Wilson va desenvolupar el seu interès per la música, i va aprendre a tocar la guitarra folk amb una sèrie de la PBS.[4] A l'escola secundària, havia millorat la guitarra per una Silvertone, i es gravava amb una gravadora de cinta que s'havia comprat amb el que guanyava els estius treballant a l'abocador.[4]
A mitjans de 1969, Wilson va conèixer l'antic veí de Comer Keith Strickland en una botiga d'articles per a fumadors [de cànnabis] anomenada The Looking Glass.[5] Tots dos tenien interessos comuns en música i en la cultura del misticisme oriental, i es van fer amics ben aviat.[4]
Wilson li va explicar a Strickland que era gay quan tots dos encara eren adolescents, sent el primer del grup que ho va manifestar.[6]
Carrera musical[modifica]
1970–1976: Black Narcissus[modifica]
A mitjans de 1969, Wilson i Strickland componien i tocaven música junts; s'anomenaven Loon, i somiaven de fer actuacions en directe.[7][8]
Entre 1969 i 1971, Wilson i Strickland van col·laborar amb els seus amics de l'institut, Pete Love de Louisville i Owen Scott d'Athens mateix, i van tocar junts actuant com a Black Narcissus.[9]
Quan es van graduar de la Universitat de Geòrgia el 1976, Wilson va mantenir el contacte amb Strickland i van viatjar junts per Europa, tornant a Athens per treballar a l'estació d'autobusos on el pare de Strickland feia de director.[9]
1976–1983: The B-52's[modifica]
A finals de 1976, Strickland i Wilson van tornar a Athens per buscar feina.[9] Tots dos van passar als B-52's quan ells, la germana d'en Wilson, Cindy, i la Kate Pierson i en Fred Schneider del grup de cançó protesta local The Sun-Donuts,[9] van fundar el grup en una sessió musical improvisada després de partir-se un còctel Flaming Volcano en un restaurant xinès.[10][11] Van tocar el seu primer concert el 1977 en una festa del dia de Sant Valentí per als seus amics.[9][10][11] La seva versió peculiar del so new wave de l'època era una combinació de música de ball i surf que es diferenciava de la resta per les afinacions poc corrents que utilitzava Ricky Wilson.
Wilson reconeixia diferents discos infantils, The Mamas and The Papas, i The Voola d'Esquerita com a fonts d'inspiració en la seva carrera musical.[12] Va tocar la guitarra a la cançó "Breakin' In My Heart" al disc de debut de Tom Verlaine.
Malaltia i mort[modifica]
El 1983, durant les sessions de gravació de Whammy!, el tercer disc del grup,[9] Wilson va saber que havia agafat la Sida.[13][14] El 1985, durant la gravació del disc Bouncing off the Satellites, la malaltia es va agreujar; no obstant, va mantenir la malaltia en secret dels altres membres del grup.[14][15] En una entrevista, Pierson va explicar que Wilson ho va fer perquè "no volia que ningú es preocupés ni fes soroll per ell".[15]
El 12 d'octubre de 1985,[9] al Memorial Sloan–Kettering Cancer Center, Wilson va morir-se de la malaltia, als 32 anys.[14] El van enterrar a Athens.[16] Desfets, el grup va fer poca promoció i va cancel·lar la gira del disc.[17] L'epitafi de la seva tomba diu: "The breeze of grace is always blowing; set your sail to catch that breeze." ("La brisa de la gràcia sempre bufa; para la teva vela per aprofitar-la").
En una entrevista amb The Age, s'afirmava que la seva germana Cindy fou la que va rebre un "cop més dur" per la seva mort.
Strickland i Wilson eren molt amics. Poc després de la mort de Wilson, Strickland, que fins llavors era el bateria del grup, va passar a tocar la guitarra.
Referències[modifica]
- ↑ Sexton, 2002, p. 75.
- ↑ Chau, Cathy. 52's still rockin' at 25, 5 febrer 2002 [Consulta: 8 març 2007].
- ↑ Bobby Jack Wilson
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sexton, 2002, p. 28.
- ↑ Sexton, 2002, p. 29.
- ↑ Return to the love shack: the B-52s, the world's greatest party band, comes out (in more ways than one) with its first new album in 16 years.
- ↑ Sexton, 2002, p. 30.
- ↑ Schoemer, Karen «Beehives & Ballyhoo». Spin, març 1990, p. 41-44; 86–87.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Simmonds, Jeremy. «Ricky Wilson». A: The Encyclopedia of Dead Rock Stars: Heroin, Handguns, and Ham Sandwiches. Chicago Review Press, 1 maig 2008, p. 205. ISBN 978-1-55652-754-8.
- ↑ 10,0 10,1 Azerrad, Michael «The B-52's». Rolling Stone, 574, 22-03-1990, pàg. 46.
- ↑ 11,0 11,1 «Rolling Stone Biography for The B-52s». Arxivat de l'original el 2010-04-16. [Consulta: 11 juliol 2015].
- ↑ «Record Company Fact Sheet, 1983». Arxivat de l'original el 22 de juliol 2012. [Consulta: 11 juliol 2015].
- ↑ Wener, Ben «The B-52s party on!: Nearly 20 years after turning the pop world on its ear, the group is gaining in popularity». The Spectator, 11-08-1998, p. D-10 [Consulta: 11 juliol 2015]. Arxivat 26 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-26. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Roberts, Jo «Bouffant bombshell». The Age, 27-11-2009, p. 2.
- ↑ 15,0 15,1
EMP: Experience Music Project: Kate Pierson talking about Ricky Wilson a YouTube
- ↑ Shearer, Lee «Oconee Hill: Under every stone, a story». Athens Banner-Herald, 5 abril 2009; updated 4 abril 2009.
- ↑ «Allmusic Guide Biography for The B-52s».
Bibliografia[modifica]
- Sexton, Mats. The B-52's Universe: The Essential Guide to the World's Greatest Party Band. Minneapolis: Plan-B Books, 2002. ISBN 978-0-9652745-9-3.