Riera de Barrina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRiera de Barrina
Mapa Barrina-Carboneres-Mascaró.jpg
TipusRiu modifica
Ubicació
Cota inicial760[1]
Entitat territorial administrativala Molsosa (Solsonès) modifica
LocalitzacióLa Molsosa i Sant Mateu de Bages.
Cota final633[1]
 41° 48′ 17″ N, 1° 35′ 41″ E / 41.80461°N,1.59486°E / 41.80461; 1.59486
Afluent
4 (3xD i 1xE)[1]
Dades i xifres
Dimensions2.389 m[2]  default (Llargada
Superfície413,1[2]
Pendent5,4 %
Desnivell128

La Riera de Barrina[3] és un afluent per la dreta de la Rasa, al Solsonès i al Bages.

Termes municipals que travessa[modifica]

Des del seu naixement, la Riera de Barrina passa successivament pels següents termes municipals.


M u n i c i p i s[1]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de la Molsosa 490 20,51%
Per l'interior del municipi de Sant Mateu de Bages 1.894 79,28%

Xarxa hidrogràfica[modifica]

Xarxa hidrogràfica de la Riera de Barrina

La xarxa hidrogràfica de la Riera de Barrina està constituïda per 18 cursos fluvials que sumen una longitud total de 17.619 m.

Distribució municipal[modifica]

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Barrina transcorre pels següents termes municipals:


Distribució per municipis de la xarxa[4]
Municipi Nombre de
cursos o trams
Longitud que hi transcorre
la Molsosa 9 5.130 m.
Sant Mateu de Bages 15 12.743 m.

Principals afluents[modifica]

Rasa del Clot de les Carboneres
Rasa de Mascaró

Territori PEIN[modifica]

La part de la conca que es troba dins el terme municipal de Sant Mateu de Bages forma part del PEIN de la Serra de Castelltallat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. 2,0 2,1 Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya
  3. Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
  4. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.