Riera de Barrina
| Tipus | Curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 720 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Molsosa (Solsonès) | ||||
| Localització | Prades | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 631 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | ||||
| Localització | Sant Mateu de Bages | ||||
| Desembocadura | la Rasa | ||||
| |||||
| Afluent | 4 (3xD i 1xE)[1]
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 2,38 ( ) km | ||||
| Superfície | 413,1 km² | ||||
| Pendent | 5,4 % | ||||
La Riera de Barrina[2] és un afluent per la dreta de la Rasa, al Solsonès i al Bages.
Termes municipals que travessa[modifica]
Des del seu naixement, la Riera de Barrina passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de la Molsosa | 490 | 20,51% |
| Per l'interior del municipi de Sant Mateu de Bages | 1.894 | 79,28% |
Xarxa hidrogràfica[modifica]
La xarxa hidrogràfica de la Riera de Barrina està constituïda per 18 cursos fluvials que sumen una longitud total de 17.619 m.
Distribució municipal[modifica]
El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Barrina transcorre pels següents termes municipals:
| Distribució per municipis de la xarxa[3] | ||
| Municipi | Nombre de cursos o trams |
Longitud que hi transcorre |
|---|---|---|
| la Molsosa | 9 | 5.130 m. |
| Sant Mateu de Bages | 15 | 12.743 m. |
Principals afluents[modifica]
Territori PEIN[modifica]
La part de la conca que es troba dins el terme municipal de Sant Mateu de Bages forma part del PEIN de la Serra de Castelltallat.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.