Riera de Calonge

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaRiera de Calonge
Calonge - Rifred un Riera dels molins fleten tosammen.jpg
El naixement a la confluència del Rifred i de la Riera dels Molins
Tipus riu
Inici
Cota inicial 19[1]
Municipi Calonge
Localització Calonge i Sant Antoni
Final
Cota final 0[2]
Sant Antoni de Calonge
Localització Sant Antoni de Calonge
Desguassos Mar Mediterrània
A41° 51′ 29″ N, 3° 04′ 30″ E / 41.858055555556°N,3.075°E / 41.858055555556; 3.075
B41° 50′ 30″ N, 3° 05′ 52″ E / 41.841666666667°N,3.0977777777778°E / 41.841666666667; 3.0977777777778
Afluents
Conca hidrogràfica Conca de Calonge
Característiques
Dimensions 3.500 (longitud) m
Creua Baix Empordà
Catalunya
Modifica dades a Wikidata


Desembocadura de la riera

La Riera de Calonge és un riu de Catalunya que neix a Calonge a la confluència de la Riera dels Molins i del Rifred a uns 12 metres d'altitud, uns centenars de metres avall del centre històric del poble, fins a desembocar a la mar Mediterrània a Sant Antoni de Calonge.[3] És un riu de tipus estacional amb un recorregut que segueix una trajectòria quasi recte sud-est, paral·lel a l'Avinguda de la Unió. Té només un afluent: la riera del Tinar[4]

La Riera de Calonge d'hivern
La riera després de la riuada del 2005

Des de la fi dels anys 70 del segle passat, la forta reducció del cabals circulants de la Riera de Calonge i de part dels seus afluents ha coincidit amb un descens del mantell freàtic i augmentar la salinització per infiltració de l'aigua de mar, mentre que, com a causa inductora, el ritme de consums ha augmentat: durant l'estació turística tot i ésser la més seca de l'any, la població i el consum d'aigua gairebé decupla. Per a resoldre aquest problema, el 1985, hom pensava a construir una presa a la zona a prop del Pont Rodó que mai no va realitzar-se.[5] El 1989, la Generalitat i el MOPU van refusar un projecte de construir un port esportiu a l'estuari de la riera a Sant Antoni.[6]

Un primer projecte de canalització, aprovat a l'agost de 1984,[7] no va palesar suficient. Tot i baixar seca o amb poc de cabal a l'hivern, per temps de pluja fort pot pujar ràpidament d'uns metres[8] com va passar a l'octubre de 1994 i de 2005, una riuada després de pluges torrencials durant les quals va caure més de 290 litres d'aigua per m2, va causar una morta i molts danys materials.[9] Les exigències a la riera són múltiples (proveïment d'aigua potable, evacuació de les aigües de pluja, manteniment de la biodiversitat, lluita contra les espècies invasores i el manteniment del sistema ecològic fràgil). Tots aquests problemes desassosseguen el Consorci de les Gavarres, que va proposar intervenir per a mantindre la diversitat i protegir el peix espinós. Per al Consorci, s'hauria de restaurar la funcionalitat de les rescloses i treure els sediments.[10]

Van caldre tres anys per a posar en joc un projecte per a protegir els marges. A l'abril de 2009 l'obra per a canalitzar la riera de Calonge va començar. Es divideix en dos trams: als 600 metres des de la desembocadura fins al carrer Pinedes aproximadament, la riera es canalitzarà amb un mur de formigó d'entre 4,70 i 5,35 metres. Dos ponts han de substituir-se: el pont dels Ànecs i el pont de la carretera. Enllà del carrer Pinedes fins a l'Esfera del Fòrum, uns 1200 metres dels marges es protegiran amb talussos i una escullera d'una alçària mitjana serà de 4,35 metres i una amplada entre els 30 i els 35 metres.[11][12]

Galeria[modifica]

Poblacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riera de Calonge Modifica l'enllaç a Wikidata