Rigidesa dielèctrica

De Viquipèdia

Entenem per rigidesa dielèctrica o rigidesa electroestàtica el valor límit de la intensitat del camp elèctric en el que un material perd la seva propietat aïllant i passa a ser conductor. Es mesura en volts per metre V/m (al SI).

També es pot definir-la com la màxima tensió elèctrica que pot suportar un aïllant sense perforar-se. Aquesta tensió rep el nom de tensió de ruptura d'un dielèctric.

Substància Trencament dielèctric (MV/m)
Heli 0,15
Aire 0,4 - 3,0 (depèn de la seva pressió)
Alúmina 13,4
Vidre de finestra 9,8 - 13,8
Oli de silicona, oli mineral 10-15
Benzè 16
Poliestirè 19,7
Polietilè 18,9 - 21,7
Goma de neoprè 15,7 - 27,6
aigua ultrapura (milliq) 30
Alt buit 20 - 40 (depèn de la forma de l'elèctrode)
Quars fos 25-40
Paper de cera 40-60
Tefló 60
Mica 20-70
Pel·lícula prima de SiO2 > 1000
Parafina 13,9
Paper parafinat 32 - 40 (depèn del gruix de cada material)

Vegeu també[modifica]