Rigidesa dielèctrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Entenem per rigidesa dielèctrica o rigidesa electrostàtica el valor límit de la intensitat del camp elèctric en el que un material perd la seva propietat aïllant i passa a ser conductor. Es mesura en volts per metre V/m (al SI).

També es pot definir-la com la màxima tensió que pot suportar un aïllant sense perforar-se. Aquesta tensió rep el nom de tensió de ruptura d'un dielèctric.

Substància Trencament dielèctrica (MV/m)
Heli 0'15
Aire 0'4 - 3'0 (depèn de la seva pressió)
Alúmina 13'4
Vidre de finestra 9'8 - 13'8
Oli de silicona, Oli mineral 10-15
Benzè 16
Poliestirè 19,7
Polietilè 18'9 - 21'7
Goma de Neoprè 15'7 - 27'6
Ultra-pura Aigua 30
Alt buit 20 - 40 (depèn de la forma de l'elèctrode)
Quars fos 25-40
Paper de cera 40-60
Tefló 60
Mica 20-70
Pel·lícula prima de SiO 2 > 1000
Parafina 13'9
Paper parafinat 32 - 40 (depèn del gruix de cada material)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]