Rigidesa dielèctrica
Entenem per rigidesa dielèctrica o rigidesa electroestàtica el valor límit de la intensitat del camp elèctric en el que un material perd la seva propietat aïllant i passa a ser conductor. Es mesura en volts per metre V/m (al SI).
També es pot definir-la com la màxima tensió elèctrica que pot suportar un aïllant sense perforar-se. Aquesta tensió rep el nom de tensió de ruptura d'un dielèctric.
| Substància | Trencament dielèctric (MV/m) |
|---|---|
| Heli | 0,15 |
| Aire | 0,4 - 3,0 (depèn de la seva pressió) |
| Alúmina | 13,4 |
| Vidre de finestra | 9,8 - 13,8 |
| Oli de silicona, oli mineral | 10-15 |
| Benzè | 16 |
| Poliestirè | 19,7 |
| Polietilè | 18,9 - 21,7 |
| Goma de neoprè | 15,7 - 27,6 |
| aigua ultrapura (milliq) | 30 |
| Alt buit | 20 - 40 (depèn de la forma de l'elèctrode) |
| Quars fos | 25-40 |
| Paper de cera | 40-60 |
| Tefló | 60 |
| Mica | 20-70 |
| Pel·lícula prima de SiO₂ | > 1000 |
| Parafina | 13,9 |
| Paper parafinat | 32 - 40 (depèn del gruix de cada material) |
Vegeu també
[modifica]