Rikard Nordraak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRikard Nordraak

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1842 Modifica el valor a Wikidata
Christiania Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1866 Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri del Nostre Salvador Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor universitari de música Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTheodor Kullak Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareGeorg Marcus Nordraach (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsGudrun Nordraak-Feyling (neboda) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1142264 Musicbrainz: 5fbdad36-6d67-448b-9c27-ddd2f7bd65d2 Lieder.net: 16888 Discogs: 857018 IMSLP: Category:Nordraak,_Rikard Allmusic: mn0001606471 Find a Grave: 20001557 Modifica el valor a Wikidata

Rikard Nordraak, nascut Richard Nordraach,[1] (1842–1866) va ser un compositor noruec. És conegut sobretot per haver compost la música de l'himne nacional noruec, escrit el 1863/64, i interpretat públicament per primera vegada el 1864.[2]

Com Bjørnstjerne Bjørnson, Nordraak descendia del bosc "Finn Mads Mikkelsen Finne på Land".[3] L'avi patern Mads Mikkelsen Nordraach venia de la granja Nordråkeidet.[4] El pare de Rikard Nordraak, Georg Marcus Nordraach (1811-91) va ser un mestre pintor[5] i germà d'Inger Elise, que es va convertir en la mare de Bjørnstjerne Bjørnson.[6]

Nordraak, que a l'edat adulta va canviar el seu nom per una grafia més moderna, va tenir una mare danesa i va mostrar un primer talent musical.[1] Als 15 anys, va viatjar a Copenhaguen per assistir a l'escola de negocis, però va abandonar aquests estudis en favor de la música, i va ser apadrinat pel cantant i compositor danès Carl Ludvig Gerlach. El 1859, als 18 anys, Nordraak va viatjar a Berlín per estudiar amb Theodor Kullak i Friedrich Kiel, però va haver de tornar a casa després de sis mesos.

De tornada a Oslo, l'organista alemany Rudolph Magnus li va ensenyar piano i composició. Més tard va viure principalment a Berlín. Aquí va conèixer les pianistes Ida Lie i Erika Nissen Lie, i l'himne nacional noruec es va inspirar en estar amb elles.

Nordraak era cosí de Bjørnstjerne Bjørnson.[1] Va escriure la música de diverses obres de Bjørnson, com les obres de teatre Sigurd Slembe i Maria Stuart o els poemes "Ingerid Sletten af ​​​​Sillejord", "Killebkken, Lammet mit", "Olav Trygvason", "Der lieg et land mot den, evige sne", "Aixeca el cap, noi ràpid!", "Ets important per mi", etc.

A Copenhaguen havia conegut Edvard Grieg, que s'havia convertit en un bon amic.[1] Grieg es va infectar per l'entusiasme de Nordraak per tot allò noruec, i més tard li va dedicar diverses obres.

Juntament amb Grieg, va fundar la companyia de música Euterpe l'hivern de 1864/65, que tenia com a objectiu interpretar música contemporània més nòrdica.[1]

Rikard Nordraak va contreure pneumònia el novembre de 1865 i va morir de tuberculosi a Berlín el març de l'any següent, amb només 23 anys.[1] Va ser enterrat allà, i les restes van ser portades per primera vegada a Oslo i enterrades a Æreslunden al cementiri de Vår Frelser 59 anys més tard, el 1925. El seu monument tomba original de quatre metres d'alçada encara es conserva al cementiri de Jerusalem al districte de Kreuzberg de Berlín. Hi ha una pilona de granit vermell alt, de poc més de quatre metres d'alçada, al lloc on va ser enterrat per primera vegada Nordraak. Bjørnstjerne Bjørnson va viatjar a Berlín i va pronunciar un emotiu discurs commemoratiu a la inauguració el 1906. Els noruecs encara es reuneixen a Berlín cada 17 de maig al cementiri de Jerusalem i canten tres versos de "Sí, ens encanta".[7]

Epíleg[modifica]

Una estàtua de pedra esteatita de Gustav Vigeland es va erigir a Oslo el 1911. L'estàtua es troba a Wergelandsveien fora de la residència dels artistes Grotten.[8]

Nordraaks gate i Nordraaks plass a Oslo reben el nom de Nordraak. També es poden trobar carrers o carreteres amb nom de Nordraak a Bergen (amb l'ortografia "Richard Nordraak"),[9] Lørenskog, Lillestrøm, Nordre Follo, Elverum, Indre Østfold, Bærum, Notodden, Kragerø, Skien i Stavanger.[10]

Nordraak era oncle del compositor Gudrun Nordraak-Feyling (fill de la seva germanastra), però mai es van conèixer, ja que va néixer molts anys després de la seva mort. Rikard Nordraak ha estat homenatjat amb noms de carrers a diversos municipis noruecs. El 1942 va ser homenatjat amb una sèrie de segells, NK 302 - 305.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Hagen, Maren Kvamme (15. mai 2020). «Kva skjedde med Rikard Nordraak?». NRK (norsk nynorsk). Besøkt 16. mai 2020.
  2. ↑ Arntzen, Jon Gunnar (8. oktober 2020). «Ja, vi elsker dette landet». Store norske leksikon. Besøkt 27. juli 2021.
  3. ↑ «Den ukjente Finnskogen i Oslomarka», Dagbladet 18. september 1994
  4. ↑ https://lokalhistoriewiki.no/wiki/Nordråk
  5. ↑ Gravstein
  6. ↑ https://lokalhistoriewiki.no/wiki/Inger_Elise_Bjørnson_(1808–1897)
  7. ↑ Gravsteinen i Berlin
  8. ↑ Benestad, Finn. (2009, 13. februar). Rikard Nordraak. I Norsk biografisk leksikon. Hentet 1. januar 2017.
  9. ↑ Fornavnet stavet «Richard»
  10. ↑ http://www.norgeskart.no
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rikard Nordraak
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rikard_Nordraak&oldid=33339869»