Vés al contingut

Riu Alfeu

Plantilla:Infotaula indretRiu Alfeu
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlfeu Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaPeloponès Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaRegió del Peloponès (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciógolf d'Arcàdia Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 36′ 46″ N, 21° 27′ 05″ E / 37.6128°N,21.4514°E / 37.6128; 21.4514
37° 36′ 46″ N, 21° 27′ 05″ E / 37.6128°N,21.4514°E / 37.6128; 21.4514
Afluent
Tritonas (en) Tradueix, Kladeos (en) Tradueix, Selinunt, Bouphagos (en) Tradueix, Enipeas (en) Tradueix, Xerilas (en) Tradueix, Leukyanias (en) Tradueix, Cytherus (en) Tradueix, Diagonas (en) Tradueix, Parthenias river (en) Tradueix, Kelados (en) Tradueix, Nous (en) Tradueix, Nalifos (en) Tradueix, Ladó, Lousios (en) Tradueix, Erimantos, Helisson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2 m Modifica el valor a Wikidata
Mida120 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica3.600 km² Modifica el valor a Wikidata

L'Alfeu (en grec: Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès. Neix al sud-est d'Arcàdia, a la frontera amb Lacònia, i recorre la regió cap a l'oest, rebent les aigües de l'Helissont, el Ladó i l'Erimant, per entrar a la regió de l'Èlida i desembocar a la mar Jònica al sud de la vila de Pirgos.

A la mitologia grega, Alfeu era una divinitat fluvial fill d'Ocèan i Tetis. El Peneu i l'Alfeu eren els dos rius que Hèracles, en el seu cinquè treball, va desviar per netejar la brutor dels estables d'Augies, cosa que va fer en un sol dia, una tasca que s'havia suposat impossible.[1] A l'Eneida, Virgili explica que l'Alfeu flueix sota la mar per ressorgir a Ortígia, a Sicília, cercant la nimfa Aretusa.[2]

A la part més alta, l'Alfeu, com també fan molts altres rius d'Arcàdia, desapareix més d'una vegada sota la roca calcària, fluint un temps sota terra i reemergint més endavant. Pausànias[3] diu que la font de l'Alfeu es trobaven a Files, a les fronteres d'Arcàdia i Lacònia, i que, després de rebre un petit rierol que naixia de moltes fonts, feia cap a Tègea, on s'enfonsava sota terra. Tornava a sorgir a uns 5 estadis d'Àsea, a prop de la font de l'Eurotes, on els dos rius es barrejaven i recorrien uns 20 estadis conjuntament, per tornar a enfonsar-se sota terra i reaparèixer: l'Eurotes a Lacònia i l'Alfeu vora Megalòpolis, a Arcàdia. Estrabó explica una història semblant.[4] Aquesta gran confusió es deu al fet que l'altiplà arcadi entorn de Tègea i Mantinea no pertany a cap conca hidrogràfica concreta.

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 67. ISBN 9788496061972. 
  2. Virgili. Eneida, III, 694-696
  3. Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 54, 1; 44, 4
  4. Smith, William (ed.). «Alpheius». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 23 novembre 2022].