Riu Gan

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaRiu Gan
赣江 - Gàn Jiāng - Kōm-kong
Imatge
El riu Gan i la pagoda de Yuhong a Ganzhou
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia
País de la concaRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaJiangxi (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaJiangxi (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlac Poyang
(Poyang → Iang-Tsé)
DesembocaduraLlac Poyang Modifica el valor a Wikidata
29° 44′ 51″ N, 116° 12′ 42″ E / 29.7475°N,116.2117°E / 29.7475; 116.2117Coord.: 29° 44′ 51″ N, 116° 12′ 42″ E / 29.7475°N,116.2117°E / 29.7475; 116.2117
29° 44′ 51″ N, 116° 12′ 42″ E / 29.7475°N,116.2117°E / 29.7475; 116.2117
Ciutats riberenquesGanzhou, Ji'an, Nanchang
Afluent
Conca hidràulicaIang-Tsé
Dades i xifres
Altitud11 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions758 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica81.600 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal2.180 /s

El riu Gan (xinès: 赣江; pinyin: Gàn jiāng; gan: Kōm-kong) és un riu que flueix a través de la part occidental de la província de Jiangxi, Xina. Es tracta d'un afluent del curs inferior del Iang-Tsé. Té una longitud de 751 quilòmetres (991 amb les capçaleres) i drena una conca d'uns 83.500 km², més gran que els països com la República Txeca, Panamà o Sèrbia. És la principal columna vertebral geogràfica de Jiangxi, i dona nom a la llengua gan.[1]

Vista de Nanchang, a la riba del llac Poyang

Discorre en general en direcció nord a través de Jiangxi fins a desembocar al llac Poyang (3.585 km²), un llac que desguassa al riu Iang-Tsé.[2] És la principal artèria de la ciutat de Nanchang, la capital de la província de Jiangxi, localitzada al marge occidental del llac Poyang.

El seu principal tributari és el riu Xin (信江), a més dels rius Xiang, Lian Jiang, Meijiang, Jiang Ping i Jiang Tao.

Referències[modifica]

  1. James Stuart Olson. An Ethnohistorical Dictionary of China. Greenwood Press, 1998, p. 80. 
  2. Stephen Turnbull. «A Case Study of Chinese Fighting Ships». A: Fighting Ships of the Far East (1): China and Southeast Asia 202 BC-AD 1419. Osprey Publishing, 2002, p. 37. [Enllaç no actiu]