Riu Gan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRiu Gan
赣江 - Gàn Jiāng - Kōm-kong
Ganzhou Yuhong Ta 2016.06.17 10-02-10.jpg
El riu Gan i la pagoda de Yuhong a Ganzhou
Tipus Riu
Inici
Continent Àsia
País de la conca República Popular de la Xina
País República Popular de la Xina Xina
Regió/prov. Jiangxi
Final
ProvínciaJiangxi
Localització Llac Poyang
(Poyang → Iang-Tsé)
Desembocadura Llac Poyang
29° 44′ 51″ N, 116° 12′ 42″ E / 29.7475°N,116.21166667°E / 29.7475; 116.21166667
29° 44′ 51″ N, 116° 12′ 42″ E / 29.7475°N,116.21166666667°E / 29.7475; 116.21166666667
Ciutats riberenques Ganzhou, Ji'an, Nanchang
Afluent
Conca hidràulica Iang-Tsé
Dades i xifres
Dimensions Amb fonts, 991 km
només 771 km  m (Llargada
Superfície 83 500 km²
Superfície de conca hidrogràfica 81.600 km²
Mesures i indicadors
Cabal 2.180 /s
Modifica les dades a Wikidata

El riu Gan (xinès: 赣江; pinyin: Gàn Jiāng, Gan, Kōm-kong) és un riu que flueix a través de la part occidental de la província de Jiangxi Xina. Es tracta d'un afluent del curs inferior del Iang-Tsé. Té una longitud de 751 quilòmetres (991 amb les capçaleres) i drena una conca d'uns 83.500 km², més gran que els països com la República Txeca, Panamà o Sèrbia. És la principal columna vertebral geogràfica de Jiangxi, i dóna nom a la llengua Gan.[1]

Vista de Nanchang, a la riba del llac Poyang

Discorre en general en direcció nord a través de Jiangxi fins a desembocar al llac Poyang (3.585 km²), un llac que desguassa al riu Iang-Tsé.[2] És la principal artèria de la ciutat de Nanchang, la capital de la província de Jiangxi, localitzada en el marge occidental del llac Poyang.

El seu principal tributari és el riu Xin (信江), a més dels rius Xiang, Lian Jiang, Meijiang, Jiang Ping i Jiang Tao.

Referències[modifica]

  1. James Stuart Olson. An Ethnohistorical Dictionary of China. Greenwood Press, 1998, p. 80. 
  2. Stephen Turnbull. «A Case Study of Chinese Fighting Ships». A: Fighting Ships of the Far East (1): China and Southeast Asia 202 BC-AD 1419. Osprey Publishing, 2002, p. 37.