Riu Girona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaRiu Girona
Situació del Riu Girona dins de la província d'Alacant
Tipus riu
Inici
Cota inicial 800 (aprox.)
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaMarina Alta
Localització Serra Foradada (la Vall d'Alcalà)
Final
Localització Mediterrani a Els Poblets
Desguassos Mar Mediterrània
38° 51′ 53″ N, 0° 01′ 17″ E / 38.86472222°N,0.02138889°E / 38.86472222; 0.02138889
Característiques
Dimensions 38.600 (longitud) m
Creua El Comtat i la Marina Alta
Superfície 117,7 km²
Superfície de la conca 117,7 km²
Mesures i indicadors
Cabal -
Modifica dades a Wikidata

El riu Girona, o Bolata, naix a la població de la Vall d'Alcalà a l'extrem de ponent de la comarca valenciana de la Marina Alta. Després de travessar el terme de la Vall d'Ebo, s'engorja formant l'espectacular paratge conegut com el barranc de l'Infern, a l'eixida del qual hi ha la presa d'Isbert, situada sobretot al terme municipal de la Vall de Laguar. D'ací ençà, discorre per una plana d'al·luvió que conforma la meitat nord del Marquesat de Dénia, on rep les aigües del seu afluent principal, el barranc de la Bolata, i travessa els termes d'Orba, i dels diferents pobles de l'anomenada Rectoria de la Marina Alta, (Tormos, Sagra, el Ràfol d'Almúnia, Benimeli i Sanet i els Negrals), Beniarbeig, Ondara, el Verger i els Poblets, per desguassar finalment, a la punta de l'Almadrava, en el Mediterrani, fent de fita entre el terme d'aquesta darrera població i el de Dénia.

Riuades[modifica]

El riu Girona durant gran part de l'any manté un cabal reduït; tanmateix, de tardor a estiu, aquest augmenta considerablement, i a vegades, ha arribat a inundar els pobles i els camps de la seua ribera, en especial les viles de Beniarbeig, el Verger i els Poblets. Tots tres amb edificacions molt pròximes a la vora del riu.

El 30 de setembre de 1919 la crescuda del Girona va afectar especialment a Beniarbeig, on les aigües van soscavar els fonaments d'algunes cases en aconseguir el riu els 5 metres d'altura, i també va causar importants danys al Verger i Els Poblets. Unes altres inundacions importants a assenyalar van ser les de novembre de 1941 i la del novembre de 1957. En aquesta última, durant els dies 1 i 2 d'octubre, va tindre lloc un període de pluges torrencials que afavorí que el cabal del riu baixara de gom a gom.

El 12 d'octubre de 2007, fortes pluges concentrades en un espai de temps reduït van ser les causants de la crescuda del cabal del riu Girona i, conseqüentment del seu desbordament. Els valors pluviomètrics registrats en alguns pobles de la conca hidrogràfica del Girona, oscil·laren els 400 mm. Aquesta riuada destrossà 80 cases al llarg del riu al seu pas pel Verger, i arribà als dos metres d'alçària en els carrers contigus al riu. Fou el creixement més gran documentat al riu, deixant els ponts malmesos, el pont de Beniarbeig enrunat, i la mort d'una persona a la suara dit vila.

Fotografies[modifica]

El Girona al seu pas pel Verger
El Girona als Poblets
El Girona a Beniarbeig, amb la Segària al fons

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Girona Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 38° 48′ 28.06″ N, 0° 2′ 40.63″ O / 38.8077944°N,0.0446194°O / 38.8077944; -0.0446194