Riu Leteu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRiu Leteu
TipusRiu mític i Potamoi Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaInframón grec Modifica el valor a Wikidata

En la mitologia grega, el Leteu o també Lete[a] (en grec antic Λήθη Lếthê/, 'oblit' o 'ocultació') és un dels rius de l'Hades. Beure de les seves aigües provocava un oblit complet. Plató es fa ressò d'algunes doctrines filosòfiques sobre la reencarnació i explica que abans de tornar a un altre cos, les ànimes bevien l'aigua d'aquest riu, que els esborrava la memòria del que havien vist als inferns, i tampoc no recordaven les seves vides passades.[1]

Lete era una divinitat, filla d'Eris, la Discòrdia. Es va convertir en una al·legoria, l'Oblit, germana de la Mort i del Somni.[2]

Algunes religions mistèriques ensenyaven l'existència d'un altre riu, anomenat de la Memòria Mnemòsine, les aigües del qual, en ser begudes, feien recordar-ho tot i arribar a l'omnisciència. Als iniciats els ensenyaven que se'ls deixaria triar de quin riu volien beure després de la mort, i que havien de beure del de la Memòria en lloc del Leteu. Aquests dos rius apareixen en diverses inscripcions en plaques d'or, fetes a partir del segle iv aC, i trobades a Turis, al sud d'Itàlia, i per tot el món grec.[1]

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Conti, Natalie. Mitología. Murcia: Universidad de Murcia, 2006, p. 220-223. ISBN 9788483715994. 
  2. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 20