Riu Magre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaMagre

Vista del Riu Magre a l'Embassament de Forata

Vista del Riu Magre a l'Embassament de Forata
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 1.100 m
Estat Espanya
Localització Serra d'Aliaguilla 39° 11′ 16″ N, 0° 25′ 25″ O / 39.187761°N,0.423703°O / 39.187761; -0.423703
Final
Localització riu Xúquer 
Geografia
Desguassos Xúquer
Creua Plana d'Utiel-Requena, Foia de Bunyol i Ribera Alta
Mesures i indicadors
Superfície de la conca 1.543,7 km²
Longitud 130 km
Cabal 0,91 m³/s
Modifica dades a Wikidata

El Magre és un riu valencià i un important afluent del Xúquer pel seu marge esquerre, juntament amb el Cabriol i el riu d'Albaida. Recorre una distància d'aproximadament 130 quilòmetres, estenent la seua conca uns 1.543,7 km² entre les comarques de la Plana d'Utiel, on trobem el seu naixement, la Foia de Bunyol i la Ribera Alta on desemboca en el Xúquer, prop d'Algemesí per la qual cosa és conegut també com la Rambla d'Algemesí.

Recorregut[modifica]

Riu Magre al seu pas per Requena.

Conca alta[modifica]

El riu naix al nord d'Utiel (Plana d'Utiel) a uns 1.100 metres d'altura sobre el nivell del mar, amb el nom de la rambla de la Torre en la divisòria d'aigües amb el riu Cabriol que marca el límit autonòmic del País Valencià amb Castella-la Manxa. Prop del naixement, una ampla vall d'escassa pendent condueix el corrent cap a l'altiplà de Requena en direcció sud-est.

La confluència de la rambla de la Torre amb el riu Madre, que baixa de la serra Bicuerca, i es troben poc abans de la vila d'Utiel, esdevé el vertader començament del riu Magre. El Magre sol ser més cabalós, però més curt.

Després de passar per Requena el riu comença a dibuixar meandres per a endinsar-se en un profund congost entre les serres de Malacara i Martés que li permetrà abandonar l'altiplà i incorporar-se a la Foia de Bunyol.

Els municipis que creua en aquest tram són els de Sinarcas, Utiel i Requena.

Conca mitjana[modifica]

Aquesta part es caracteritza pel fort desnivell encara que de forma escalonada. Els profunds congostos es combinen amb les petites riberes al·luvials fortament explotades agrícolament, tant en regadiu com per a secà, com és el cas de la zona vitivinícola de Torís (Ribera Alta). L'embassament de Forata és el primer obstacle que es troben les aigües del Magre quan abandonen l'altiplà, en el municipi de Iàtova (Foia de Bunyol) on també trobem el paratge de Tabarla.

En aquest tram rep les aportacions del riu Millars (en el mateix pantà de Forata), del Bunyol abans d'endinsar-se en la Vall dels Alcalans[1] on també rep les aigües de la rambla de l'Algodar, no tan cabalosa.

El Magre al seu pas per Algemesí

Municipis com Iàtova, Macastre, Torís, Montroi, Real de Montroi, Llombai, Catadau i Alfarp són travessats pel Magre.

Conca baixa[modifica]

Considerem que la conca baixa comença quan el Magre abandona la vall dels Alcalans i s'endinsa en la Ribera del Xúquer pròpiament dita. Ací el riu s'eixampla i comença a traçar amples meandres i, per tant a perdre poder erosiu. És per això que se'l coneix amb el nom de rambla d'Algemesí (Ribera Alta), ciutat que es troba rodejada i que històricament ha patit les crescudes del riu degut al seu caràcter torrencial. Després de vorejar Algemesí, el Magre discorre paral·lel al riu Xúquer al llarg d'un quilòmetre fins a desembocar en ell a través d'un canal artificial de 50 metres d'ample.

El magre travessa en aquesta part de la conca els municipis de Carlet, Benimodo, l'Alcúdia, Guadassuar i Algemesí.

Afluents[modifica]

Referències[modifica]

  1. «vall dels Alcalans». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «riu de Millars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Bunyol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «riu Joanes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • Cavanilles, Antonio José. Observaciones sobre la Historia natural, Geografía, Agricultura, Población y frutos del Reino de Valencia. Tom I, pp 163-168, p. 188. València: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realitzada en 1795 en la Impremta Reial de Madrid.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Magre Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 39° 11′ 15.94″ N, 0° 25′ 25.33″ O / 39.1877611°N,0.4237028°O / 39.1877611; -0.4237028