Riu Missouri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRiu Missouri
St Joseph Missouri River.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
EpònimMissouria Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
País de la concaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMontana (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaWisconsin (EUA) i Missouri (EUA) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMississipí Modifica el valor a Wikidata
45° 55′ 39″ N, 111° 30′ 29″ O / 45.9275°N,111.5081°O / 45.9275; -111.5081
38° 48′ 49″ N, 90° 07′ 11″ O / 38.8136°N,90.1197°O / 38.8136; -90.1197
Afluent
64
Conca hidràulicaConca del riu Missouri Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions3.726 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica1.371.010 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal2.478 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Missouri és el riu més llarg d'Amèrica del Nord i la via fluvial més important dels Estats Units. Neix a les Muntanyes Rocalloses, al sud-oest de Montana, i discorre cap a l'est i el sud al llarg de 3.767 km, fins que desemboca al riu Mississipí a Saint Louis (Missouri). Drena una conca poc poblada i de clima semiàrid d'1.370.000 km², la qual inclou parts de deu estats dels EUA i de dues províncies del Canadà. Encara que nominalment és considerat un tributari del Mississipí, el riu Missouri, per sobre de la confluència, és més llarg i porta un volum d'aigua comparable. Quan es combina amb el baix Mississipí constitueixen el quart sistema fluvial mundial.[1]

Descripció del curs[modifica]

El riu Missouri es forma a partir de la unió de tres rius —Jefferson, Gallatin i Madison, originaris del Parc Nacional de Yellowstone— a una altitud de 1.200 m sobre el nivell del mar prop de Three Forks (Montana). D'aquesta manera, el riu Missouri té pròpiament una longitud de 3.767 km.[2] D'altres fonts, tanmateix, consideren la longitud combinada del Missouri amb el riu Red Rock, que és el curs superior del Jefferson. En aquest darrer cas, el sistema Missouri-Red Rock té una longitud total de 4.090 km.[3]

A les altes planes de Montana, anomenades també l'altiplà del Missouri, el curs del riu està orientat d'oest a est. Per la riba dreta rep nombrosos afluents, nascuts tots ells als peus o a l'interior de les Rocalloses, el més important dels quals és el Yellowstone. El riu Missouri, en travessar aquestes planúries tallades en badlands, antigament transportava enormes quantitats de llot, per la qual cosa se l'anomenava Big Muddy.[4] Actualment, però, la quantitat de sediment és molt menor degut a les preses construïdes al llarg del seu recorregut.[1]

A partir de Williston (Dakota del Nord) pren la direcció sud-est i rep les aportacions d'altres afluents per la dreta, com ara el Platte i el Kansas. El Missouri, finalment, s'uneix al Mississipí a pocs quilòmetres al nord de Saint Louis.[4]

Règim fluvial[modifica]

El règim fluvial del riu Missouri es ressent de l'aridesa de la conca. El cabal mínim és de 120 m³/s i el màxim de 25.500 m³/s.[2] A la confluència amb el Mississipí el seu cabal és, de mitjana, de 1.825 m³/s,[5] que és inferior al cabal del Mississipí tot i tenir una conca tres vegades més gran. Només la fusió primaveral de la neu de les Rocalloses assegura la seva alimentació.[4]

Els seus afluents més importants són els de la dreta: el Yellowstone té un règim de fusió nival a l'abril i el maig, pluges fortes al juny i un hivern sec; el Platte —amb dues branques que procedeixen de les planes altes de Wyoming i de la serralada de Front Range— i el Kansas —que travessa l'estat del mateix nom des de Colorado— porten aigües molt escasses en proporció a llur vessant. Només prop del Mississipí el clima assegura pluges abundants a l'hivern, les quals no arriben a notar-se en el règim del riu.[5]

Els 10 afluents més llargs del riu Missouri
Afluent Riba Longitud (km) Superfície de la conca (km²) Cabal mitjà (m³/s)
Platte Dreta 1.708 219.900 199
Kansas Dreta 1.205 154.000 209
Milk Esquerra 1.170 39.600 17,5
James Esquerra 1.140 55.700 18,3
Yellowstone Dreta 1.130 180.000 391
White Dreta 933 26.420 16,1
Niobrara Dreta 914 36.000 48,7
Little Missouri Dreta 900 24.700 15,1
Osage Dreta 793 38.300 339
Big Sioux Esquerra 674 20.800 37,4

Poblament[modifica]

El pont ASB sobre el riu Missouri a Kansas City

Durant mil·lennis, els pobladors han depès del riu Missouri i dels seus tributaris com a mitjà de vida i de transport. Més de 10 grans grups de pobles indígenes d'Amèrica poblaven la conca hidrogràfica, com ara els Blackfoot, els Hidatses i els Crow.[2] La majoria eren nòmades i depenien dels ramats de bisons que es movien per les Grans Planes.

Els primers europeus van arribar al Missouri a finals del segle xvii. La desembocadura va ser descoberta pels exploradors Jacques Marquette i Louis Jolliet el 1673, quan baixaven en canoa pel Mississipí.[2] A principis del segle xviii els comerciants de pells francesos van començar a navegar-hi aigües amunt. Després de la compra de Louisiana per part dels Estats Units a França, es va portar a terme la primera exploració completa del riu el 1804-05 durant l'expedició de Lewis i Clark.[2]

El riu Missouri va ser una de les principals rutes de l'expansió cap a l'oest dels Estats Units durant el segle xix, impulsada en bona part gràcies a l'auge del comerç de pells. Els pioners es van dirigir en massa cap a l'oest els anys 1830, primer per terra i després amb els vaixells de vapor de l'American Fur Company que van entrar en servei al llarg del riu. Els pobladors van ocupar les terres dels pobles indígenes, tot provocant algunes de les guerres més duradores i violentes contra aquests pobles de la història nord-americana. El tràfic fluvial amb els vaixells de vapor va assolir el seu màxim el 1858, però va començar a declinar l'any següent amb la construcció del ferrocarril entre Hannibal (Missouri) i Saint Joseph (Missouri).[2]

Actualment, al llarg del riu Missouri hi ha les següents reserves índies: Fort Peck (Montana), Fort Berthold (Dakota del Nord), Cheyenne River, Crow Creek i Yankton (Dakota del Sud) i Santee Sioux i Omaha (Nebraska).

Economia[modifica]

La conca del riu Missouri és essencialment rural, agrícola i ramadera.[5] Més o menys una quarta part del sòl agrícola dels Estats Units es troba en aquesta conca, la qual proveeix més d'una tercera part del blat, lli, ordi i civada del país.[1] Durant el segle xx s'hi va desenvolupar el regadiu, el control d'inundacions i la generació d'energia hidroelèctrica. Alguns meandres es van tallar i el riu es va canalitzar per tal de millorar-ne la navegació, tot reduint així la seva longitud en més de 300 km. Al llarg del curs principal hi ha quinze preses, i més d'un centenar als rius tributaris. Les preses que originen els embassaments més grans són les de Fort Peck (prop de Glasgow, Montana), Garrison (Dakota del Nord) i Oahe (prop de Pierre, Dakota del Sud).[2]

Els principals embassaments del riu Missouri
Presa Estat Capacitat (hm³) Superfície (ha)
Garrison Dakota del Nord 29.383 154.600
Oahe Dakota del Sud 28.539 151.000
Fort Peck Montana 22.774 98.000

Medi natural[modifica]

El peix espàtula

Al riu Missouri es poden trobar algunes espècies animals autòctones, com ara el peix espàtula o l'esturió pàl·lid, d'entre les 150 espècies de peixos de tota la conca. D'aus n'hi ha unes 300 espècies i de mamífers destaquen els uapitís, els cérvols de cua blanca i els cérvols mul. Fins i tot s'ha observat ocasionalment l'ós grizzly prop de Fort Benton (Montana).[1] La vall del baix Missouri és actualment una regió agrícola i industrial, de manera que el gran desenvolupament ha afectat la vida salvatge i les poblacions de peixos, així com la qualitat de l'aigua.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Missouri river». American Rivers. [Consulta: 27 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Wallenfeldt, Jeff. «Missouri River». Enciclopædia Britannica. [Consulta: 26 gener 2020].
  3. Kammerer, J.C. «Largest rivers in the United States» (PDF). U.S. Geological Survey, Department of Interior, 1990. [Consulta: 23 gener 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 Lamorisse, R. Gran Enciclopedia Larousse. Barcelona: Planeta S.A., 1973. ISBN 84-320-2037-X. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Missouri». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 25 gener 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Missouri