Tet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Riu Tet)
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Tet (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaLa Tet
Trainjaune 03.jpg
Pont del Tren Groc sobre la Tet prop de Vilafranca de Conflent
Tipologia Riu
Inici
Cota inicial 2.061,8 m
Estat França
Regió Catalunya Catalunya del Nord
Localització Unió del Rec de la Grava amb el Rec de la Llosa 42° 35′ 25.18″ N, 1° 58′ 52.20″ E / 42.5903278°N,1.9811667°E / 42.5903278; 1.9811667
Final
Cota final 0 m
Localització Desembocadura en la Mar Mediterrània, en el terme de Canet de Rosselló 42° 42′ 49″ N, 3° 2′ 18″ E / 42.71361°N,3.03833°E / 42.71361; 3.03833
Geografia
Afluents Caillan, Castellane, Lentillà, Rotja, Bolès, Carança i Q28494585
Desguassos mar Mediterrània
Creua Comarques d'Alta Cerdanya, Capcir, Conflent i Rosselló
Mesures i indicadors
Superfície de la conca 1.550 km²
Longitud 115,8 km
Cabal 7,5 m³/seg
Modifica dades a Wikidata

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània, després de 120 km.

El riu es forma a 2.059 m alt per la unió de dos torrents de muntanya, el Rec de la Grava, que prové del nord-oest, i el Rec de la Llosa, que ho fa del nord-est. El seu naixement és en terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, al nord-oest del Carlit.

El curs de la Tet es veu modificat per l'existència d'embassaments artificials com ho són l'estany de la Bullosa, construït per generar energia hidroelèctrica, i el pantà de Vinçà.

Travessa una bon quantitat de comunes: Angostrina i Vilanova de les Escaldes, els Angles, Bolquera, la Llaguna, la Cabanassa, Montlluís, Sautó, Sant Pere dels Forcats, Planès, Fontpedrosa, Toès i Entrevalls, Canavelles, Nyer, Soanyes, Oleta i Èvol, Serdinyà, Fullà, Vilafranca de Conflent, Cornellà de Conflent, Rià i Cirac, Codalet, Prada, Catllar, Eus, Marqueixanes, Arboçols, Vinçà, Rodès, Bulaternera, Illa, Nefiac i Perpinyà.

El 1940, la Tet va provocar un fort aiguat, que va fer importants destruccions.

El seu nom antic fou Ruscino, i Pomponi Mela l'esmenta ja com Tetis o Telis.

Principals afluents[modifica]

Localitats principals situades al llarg del seu curs[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tet Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Société d'Ingénierie pour l'Eau et l'Environnement, S.I.E.E. Etude globale de la Têt et de ses principaux affluents. Perpignan: Conseil Général des Pyrénées-Orientales - Communauté d'Agglomération Perpignan Méditerranée, 2004. 
  • Vidal, H. «Documentation sur l'ancien lit de la Tet, et sur le port ancien du Bordigol». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome XIV. Canet-en-Roussillon: Amis du Vieux Canet, 1995/1996. 

Coord.: 42° 42′ 49″ N, 3° 2′ 18″ E / 42.71361°N,3.03833°E / 42.71361; 3.03833