Riu de Queixigar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRiu de Queixigar
TipusCurs d'aigua
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
 42° 04′ 11″ N, 0° 32′ 56″ E / 42.06968°N,0.54897°E / 42.06968; 0.54897
Modifica les dades a Wikidata

El riu de Queixigar[1] (o barranc de Mil Homes a la capçalera)[2] és un afluent del riu Guart o riera de Calladrons,[3] per l'esquerra. Pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana.

El riu transcorre en direcció nord-sud per les terres del municipis de Monesma i Queixigar,[4] on neix;[5] Castigaleu, situat a la vall alta del riu, on el riu de Queixigar transcorre engorjat[6] i el cap del terme s'assenta a la seua vora;[7] Tolba (el poble de Lluçars, es troba a la dreta del riu)[8] i Benavarri (el poble d'Entença, està situat a l'esquerra del riu;[9] Siscar[10] està a la dreta). Tot el seu curs fluvial transcorre per la Baixa Ribagorça, a la Franja de Ponent de l'Aragó. Desemboca finalment a Estopanyà.

Afluents[modifica]

Referències[modifica]

  1. «riu de Queixigar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. La Puebla de Roda. Madrid: Ministerio de Fomento - Instituto Geográfico Nacional, 1.997 (Mapa Topográfico Nacional de España escala 1:25.000, 251-I). 
  3. «el Guard». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Queixigar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Vilà i Valentí, J. [et al]. Atles Universal Català (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, abril de 1986. ISBN 8485194411.  p. 26 K-2
  6. «Castigaleu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Castigaleu
  8. «Lluçars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Entença». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Siscar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Arén. Madrid: Direcció General de l'Institut Geogràfic i Catastral (Mapa Topogràfic, escala 1:50.000, 251). 
  12. Cruchaga, Luis Javier. PRAMES. Turbón y Sierra de Sis (en espanyol). PRAMES, 2002, p. 40. ISBN 84-8321-123-8. 
  13. «Viacamp». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.