Riu de Saldes

Infotaula de geografia físicaRiu de Saldes
Imatge
El riu Saldes al seu pas per Vallcebre
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial2.235 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSaldes (Berguedà), Fígols (Berguedà) i Gósol (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCap de la Gallina Pelada Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final694 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBerguedà (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGuardiola de Berguedà Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 11′ 27″ N, 1° 44′ 06″ E / 42.190769°N,1.73503°E / 42.190769; 1.73503
42° 12′ 53″ N, 1° 52′ 09″ E / 42.214775°N,1.869164°E / 42.214775; 1.869164
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida17 (longitud) km

El riu de Saldes, també anomenat riera de saldes o riu d'Eina, neix al terme municipal de Saldes, a la comarca catalana del Berguedà. És afluent de capçalera del riu Llobregat a la serralada dels Pirineus. El vessant nord de la conca hidrogràfica del riu de Saldes (marge esquerre del riu) resta inclosa dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró (1983) i del Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca (1982).[1]

Travessa els municipis de Saldes, Gisclareny, Vallcebre i Guardiola de Berguedà.

Etim.: Del llatí Salices "salzes" com ho mostren les mencions més antigues. Ja ho digué M-Lübke (BDC xi), sense donar bona explicació de la -d- enlloc de la -z- del català normal, ja ben explicada [...] No cal dir que els salzes abunden al llarg del riu del seu nom, des d'on neix, al peu del serrat en el qual s'alçava el castell, i avui hi resta el nucli principal de les cases del poble.[2]

Recorregut[modifica]

Naixement[modifica]

El riu neix sota els cims de la serra d'Ensija (vessant nord del cim de la Gallina Pelada) serralada dels Pirineus, on recull les aigües de diversos canals i torrents, situats a una altitud de 2.200 m, que s'ajunten amb el torrent de Roques Blanques.

El riu de Saldes inicia el seu rumb cap a l'est a prop del coll de la Trapa, aigües amunt de la confluència de la Riera Salada, que recull les aigües provinents de la serra d'Ensija. Més endavant s'hi ajunta el torrent de Gresolet, que agrupa els torrents que baixen de la serra del Cadí i del Pedraforca.

Afluència[modifica]

El riu s'uneix al Llobregat a l'alçada de la central hidroelèctrica del Collet, a prop del Pont Vell i el castell de Guardiola (707 m), més avall del nucli urbà de Guardiola de Berguedà.

Conca hidrogràfica del riu de Saldes
Riu de Saldes. Conca hidrogràfica

Conca hidrogràfica[modifica]

La conca del riu de Saldes abasta una àrea aproximada de 101 km². Entre el naixement i l'afluència al riu Llobregat aplega rieres i torrents importants. Pel seu marge esquerre (nord) hi aflueixen la riera de Gresolet, el torrent de ca l'Estevenó i el torrent de l'Avellanosa. Pel marge dret (sud) el torrent de Roques Blanques, l'Aigua Salada, el torrent de Vallcebre i el de Bosoms.[3]

Orografia[modifica]

El riu de Saldes recull les aigües d'una extensa superfície muntanyenca que va d'oest a est des del coll de la Trapa i la vall del Llobregat, pel nord abasta els vessants sud-orientals de la serra del Cadí i la serra de Gislareny i cap al sud, el vessant nord de la serra de d'Ensija i els cingles de Vallcebre. La conca del riu Saldes és envoltada per cims com el Pedraforca (2.506 m), Comabona (2.548 m), Cap de la Gallina Pelada (2.321 m) i Serrat Voltor (2.282 m).[4]

Hidrografia[modifica]

L'Aigua Salada[modifica]

La riera de l'Aigua Salada neix al vessant nord de Serra d'Ensija, sobre la Pleta de la Vila, en una clotada en mig del bosc a 1.710 m d'altitud. S'ajunta amb el riu de Saldes al molí de la Palanca (1.108 m). La causa de la salinitat que dona nom a la riera rau en els materials geològics que es troben a les seves fonts. El torrent surt de la base d'un talús d'uns cinc metres d'alçada en forma de brollador de fort corrent. Les roques on neix són guixos del triàsic de colors grisos, marrons, vermells i blancs, barrejats amb els guixos hi ha sal mineral (halita). Quan l'aigua d'infiltració travessa aquestes capes de guixos, dissol la sal i la transporta cap a l'exterior.[5]

Es tracta d'un tipus d'aigua corrent únic a la comarca, essent una aigua tèrbola per la quantitat de materials en suspensió que porta. Els organismes que habiten en aquest corrent són també singulars.[6] L'aigua s'havia utilitzat per moure els molins de la Palanca, de les Flors i de les Llenes. Des de Palomera surt un itinerari que arriba fins a la riera.[7]

Riera de Gresolet[modifica]

Les aigües que provenen de la serra del Cadí, en arribar a la zona de Gresolet s'uneixen per formar la riera de Gresolet. La riera de Gresolet concentra les aigües de les canals de la cara nord del Pedraforca, torrents del Riambau, Gerdera, de les Molleres i Grevoleda, i els que li venen del nord (Cadí), torrents de Paller, Palomar, Comabona i Llúria. S'uneix al riu de Saldes a l'indret del Molí de Baix (951 m). La riera proporciona una gran frescor en època estival. Al llarg del seu recorregut es poden trobar restes d'antics molins.[8][9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu de Saldes
  1. «Història de protecció». Generalitat de Catalunya, Parc natural del Cadí-Moixeró, 2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  2. Joan Coromines. Onomasticon Cataloniae. Volum: VII. 1a edició. Curial Edicions Catalanes, 1989, p. Pàgina: 13 Columna: a Línia: 59. ISBN 9788472563315. 
  3. «rius i masses d'aigua». Agència Catalana de l'Aigua, ACA, 2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  4. «mapa topografic, base 1:5.000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2021. [Consulta: 2021].
  5. María del Agua Cortés Elía. «Mapa del Patrimoni Cultural de Saldes. Memòria tècnica» (PDF) p. 12. Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis, 2008. [Consulta: 29 juny 2021].
  6. Miquel Sala Prat. «Ecologia de rius salins mediterranis: la Riera Salada com a estudi de cas». Universitat de Barcelona, 2014. [Consulta: 29 juny 2021].
  7. «Les aigües del Pedraforca». Oficina de Turisme del Berguedà, 2021. Arxivat de l'original el 2021-06-29. [Consulta: 29 juny 2021].
  8. «mapa topogràfic, base 1:5.000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  9. «La riera de Gresolet». Oficina de Turisme del Berguedà, 2021. Arxivat de l'original el 2021-06-29. [Consulta: 29 juny 2021].