Rizogènesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La rizogènesi en botànica és un procés que condiciona la formació i el desenvolupament de les arrels en els vegetals.

La rizogènesi es pot afavorir per l'aplicació d'auxina. Les citoquinines són antagonistes de la rizogènesi, és a dir, que inhibeixen el desenvolupament de les arrels.

Rizogènesi en cas de secada[modifica]

La rizogènesi en la secada és una resposta adaptativa de les arrels a l'estrès provocat per la secada. les noves arrels que s'emeten són curtes, inflades i sense pilositst, capaces de retenir la pressió de turgència i resistents a la dessecació prolongada. Després de la rehidratació, són capaços de formar ràpidament una superfície radicular d'absorció i el creixement de la pilositat. Es considera que aquesta rizogènesi és una estratègia de tolerància a la secada pel recuperament posteriro a l'estrès.[1][2]

Característiques estructurals[modifica]

Aquestes arrels curtes induïdes per la secada es poden trobar en qualsevol dels dos tipus d'arrels, l'arrel mestra i les arrels laterals o en les arrels laterals només. Aquests patrons són probablement un reflex de la capacitat de l'individu per mantenir l'activitat del meristem sot baix potencial d'aigua.[3]

Aquest fenomen morfològic es va trobar en algunes famílies d'angiospermes dicotiledònies perennes.

Referències[modifica]

  1. Vartanian, N. Plant Roots: The Hidden Half. CRC Press, 1996, p. 471–482. ISBN 0-8247-0631-5. «The Drought Rhizogenesis» 
  2. Vartanian, N., "Some aspects of structural and functional modifications induced by drought in root systems", Plant Soil 63 (1981): 83-92.
  3. Balestrini, S. and N. Vartanian, "Rhizogenic activity during water stress-induced senescence in Brassica napus var. oleifera", Physiologie Vegetale 21, volume 2 (1983a): 269-277.