Rizoma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rizoma de gingebre
Rizoma de lliri

El rizoma de l'antic grec:rhízōma,"massa d'arrels",[1][2] és una tija subterrània modificada d'una planta. Els rizomes es desenvolupen a partir de gemmes axilars i són diageotròpics i per tant, creixen horitzontalment respecte a la superfície del sòl. El rizoma també conserva la capacitat d'emetre nous brots que creixen cap amunt, mentre que cap avall creixen les seves arrels.[3]

Si un rizoma es separa en trossos, cadascun d'ells pot donar lloc a una nova planta. La planta utilitza els rizomes per emmagatzemar midons proteïnes i altres nutrients.[3] Aquest és un procés que es coneix com a reproducció vegetativa. També permet l'extensió lateral de plantes herbàcies com el bambú. Exemples de plantes que es propaguen d'aquesta manera inclouen el llúpol, espàrrecs, gingebre, els bananers, les canyes (Arundo donax, Phragmites australis, Ammophila arenaria, els lliris (Iris) i les orquídies simpodials. Alguns rizomes es mengen dirctament (com el gingebre).

Normalment els rizomes són propis de plantes vivaces que perden les parts aèries en l'estació desfavorable (geòfits i hemicriptòfits). Moltes plantes amb rizomes es poden multiplicar vegetativament amb la plantació d'un rizoma o d'un tros de rizoma. (Musa sp), l bambús) són exemples de plantes amb rizoma.

Rizoma leptomorf[modifica | modifica el codi]

Rizoma leptomorf a Phyllostachys bambusoides

Els rizomes leptomorfs apareixen en alguns tipus de bambús, són llargs i prims, cilíndric o gairebé cilíndric amb un diàmetre generalment menor que el de les fulles. Els entrenusos són simètrics o gairebé simètrics, més llargs que amples, i tots tenen aproximadament la mateixa longitud. Les gemmes laterals dormants tenen majoritàriament la forma de barca. Els rizomes Leptomorfs també s'anomenne "monopodials".[4]

En filosofia[modifica | modifica el codi]

S'ha usat el terme com a metàfora en filosofia per explicar el desenvolupament d'una societat en forma de xarxa, sense jerarquies o centres definits, especialment a l'obra de Gilles Deleuze i Félix Guattari.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. LSJ r(I/zwma|ῥίζωμα|ref
  2. LSJ|r(izo/w|ῥιζόω
  3. 3,0 3,1 Jang, Cheol Seong «Functional classification, genomic organization, putatively cis-acting regulatory elements, and relationship to quantitative trait loci, of sorghum genes with rhizome-enriched expression.». Plant Physiology, 142, 3, 2006, pàg. 1148–1159. DOI: 10.1104/pp.106.082891.
  4. McClure: The Bamboos, S. 25.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rizoma Modifica l'enllaç a Wikidata