Robert Alan Aurthur
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1922  Nova York |
| Mort | 20 novembre 1978 (56 anys) Nova York |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pulmó ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Pennsilvània Universitat de Princeton |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, escriptor, productor de cinema, director de cinema, productor de televisió |
| Família | |
| Cònjuge | Bea Arthur (1947–1950) |
     | |
Robert Alan Aurthur (10 de juny de 1922 – Nova York, 20 de novembre 1978) va ser un guionista, director i productor de cinema estatunidenc.[1]
Primers anys[modifica]
Es va criar a Freeport, va ser estudiant premeditat a la Universitat de Pennsilvània. Una vegada que va esclatar la Segona Guerra Mundial, va marxar per unir-se als marines.[2]
Televisió[modifica]
En els primers anys de la televisió, va escriure per a Studio One després va escriure episodis de Mister Peepers (1952–53). Va escriure peces de televisió èr Campbell Playhouse (1954), Justice (1954), Goodyear Television Playhouse (1953–54) i Producers' Showcase (1955). Una de les seves quatre obres de 1951-55 per a Philco Television Playhouse va ser la nominada als Emmy A Man Is Ten Feet Tall (1955), amb Don Murray i Sidney Poitier, que va ser adaptada dos anys després com a pel·lícula teatral, Edge of the City (1957) amb Poitier i John Cassavetes.
Va escriure dues teleobrse per Playhouse 90. Una d'elles, A Sound of Different Drummers (3 d'octubre de 1957), era tan semblant a Fahrenheit 451 de Ray Bradbury que aquest el va demandar.[3] Aurthur apareix amb Merle Miller en un documental de David Susskind de 2012 sobre el president Truman titulat Give 'em Hell, Harry,[4] afirmant: "Entrar en un Howard Johnson va ser prou dolent, però amb un president!" Van discutir amb George Marshall, Dwight Eisenhower, i Richard Nixon, així com les seves observacions sobre el respecte de Truman per Marshall.
Pel·lícules[modifica]
Després de 1957, va continuar escrivint guions. Va ser un dels guionistes de Spring Reunion (1957), smn un notable darrer paper de Betty Hutton, seguit de Warlock (1959), i la seva anterior associació amb Cassavetes va conduir a contribucions de guió al debut en la direcció de l'actor amb Shadows (1959). Després d'una contribució no acreditada a Lilith (1964), va escriure el guió de Grand Prix (1966) de John Frankenheimer.
Va escriure i dirigir The Lost Man (1969) sobre un militant negre (Sidney Poitier). També va escriure i produir All That Jazz (1979),[1] va rebre dues nominacions pòstumes a l'Acadèmia.
Vida personal[modifica]
Aurthur va servir al Cos de Marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser el primer marit de l'actriu Beatrice Arthur, que també va servir als Marines; es van divorciar el 1950 i no van tenir fills. Va utilitzar una variació del seu cognom com a nom professional.[5]
Mort[modifica]
Aurthur va morir de càncer de pulmó a la ciutat de Nova York, amb 56 anys.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Canby, Vincent. «All That Jazz (1979) The Screen: Roy Scheider Stars in 'All That Jazz':Peter Pan Syndrome». The New York Times, 20-12-1979.
- ↑ «Robert A. Aurthur, 56 Years Old, A Leading Writer and Producer». NY Times, 21-11-1978 [Consulta: 15 febrer 2019].
- ↑ [1]
- ↑ https://www.amazon.com/Give-em-Hell-Harry-Truman/dp/B079XZQJV7/ref=sr_1_5?keywords=David+Susskind&qid=1550808915&s=instant-video&sr=1-5
- ↑ Thesmokinggun.com
Enllaços externs[modifica]
- Robert Alan Aurthur Arxivat 2011-08-20 a Wayback Machine. a la BFI