Robert Hooke
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ésser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Robert Hooke}}--~~~~ |
 Suposat retrat de Robert Hooke, segons la historiadora Lisa Jardine. |
|
| Naixement | 18 de juliol de 1635 Freshwater (Isle of Wight, Anglaterra) |
|---|---|
| Mort | 3 de març de 1703 (als 67 anys) Londres (Anglaterra) |
| Nacionalitat | Britànic |
| Estudiants doctorals | Robert Boyle |
| Treball(s) | Llei de Hooke Microscopia |
| Influenciat per | Richard Busby |
Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès. Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscòpia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat científica de la història, la Royal Society de Londres.
Hooke va néixer a Freshwater, a l'illa de Wight, fill d'un reverend. Va ser un nen feble i malaltís que va destacar ràpidament per la seva habilitat per al dibuix i les activitats manuals. Va estudiar en el col·legi de Westminster. El 1653 va guanyar una plaça a Oxford on va conèixer Robert Boyle, de qui fou assistent des de 1658.
El 1660 va formular l'actualment anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elàstic s'estira de forma proporcional a la força que s'hi exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenció del ressort helicoïdal o molla.
El 1665 va publicar el llibre Micrographia, relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula i s'hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven a les cel·les d'un rusc. Per això va anomenar «cèl·lula» a cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien com a constituents dels éssers vius. El que estava observant eren cèl·lules vegetals mortes amb la seva característica forma poligonal.
A més de les observacions publicades al Micrographia i de la formulació de la teoria de l'elasticitat, Hooke va formular una teoria del moviment planetari i va mantenir contínues disputes amb el seu contemporani Isaac Newton sobre la teoria de la llum i la llei de la gravitació universal. Hooke va formular alguns dels aspectes més importants de la llei de la gravitació, però no va arribar a desenvolupar-los matemàticament, i va comentar aquesta teoria en un dels múltiples escrits que va dirigir a Isaac Newton. Quan Newton va publicar els seus Principia Mathematica (1687), incloent una prova de la gravitació, no va realitzar cap referència a Hooke. També va mantenir una duríssima polèmica que duraria decennis referida a la teoria de la llum.
Els invents mecànics i l'instrumental científic de mesura va ser, potser, el camp més prolífic de la seva creació científica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com a inventor destacà per la invenció de la junta o articulació universal, el primer baròmetre, higròmetre i anemòmetre. Va ser també el responsable de l'establiment del punt de congelació de l'aigua com a referència fixa en el termòmetre. També col·laborà amb Christopher Wren en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Hooke |
- El genio olvidado de Robert Hooke (castellà)
