Robert Hooke

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert Hooke
Jan Baptist van Helmont portrait.jpg
Suposat retrat de Robert Hooke, segons la historiadora Lisa Jardine.
Naixement 18 de juliol de 1635
Freshwater (Isle of Wight, Anglaterra)
Mort 3 de març de 1703(1703-03-03) (als 67 anys)
Londres (Anglaterra)
Nacionalitat Britànic
Es coneix per Llei de Hooke
Microscopia
Camp científic arquitecte, astrònom, físic, escriptora i catedràtic d'universitat
Estudiants de doctorat Robert Boyle
Influències de Richard Busby
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635Londres, 3 de març de 1703) científic anglès.[1] Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscòpia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat científica de la història, la Royal Society de Londres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hooke va néixer a Freshwater, a l'illa de Wight, fill d'un reverend. Va ser un nen feble i malaltís que va destacar ràpidament per la seva habilitat per al dibuix i les activitats manuals. Va estudiar en el col·legi de Westminster. El 1653 va guanyar una plaça al Christ Church College de la Universitat d'Oxford, on va treballar com a assistent per Thomas Willis i Robert Boyle, aquest darrer des de 1658.

El 1660 va formular l'actualment anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elàstic s'estira de forma proporcional a la força que s'hi exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenció del ressort helicoïdal o molla.[2]

El 1665 va publicar el llibre Micrographia,[3] relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula i s'hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven a les cel·les d'un rusc. Per això va anomenar «cèl·lula» a cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien com a constituents dels éssers vius.[4] El que estava observant eren cèl·lules vegetals mortes amb la seva característica forma poligonal.

A més de les observacions publicades al Micrographia i de la formulació de la teoria de l'elasticitat, Hooke va formular una teoria del moviment planetari i va mantenir contínues disputes amb el seu contemporani Isaac Newton sobre la teoria de la llum i la llei de la gravitació universal. Hooke va formular alguns dels aspectes més importants de la llei de la gravitació, però no va arribar a desenvolupar-los matemàticament, i va comentar aquesta teoria en un dels múltiples escrits que va dirigir a Isaac Newton. Quan Newton va publicar els seus Principia Mathematica (1687), incloent una prova de la gravitació, no va realitzar cap referència a Hooke. També va mantenir una duríssima polèmica que duraria decennis referida a la teoria de la llum.

Els invents mecànics i l'instrumental científic de mesura va ser, potser, el camp més prolífic de la seva creació científica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com a inventor destacà per la invenció de la junta o articulació universal, el primer baròmetre, higròmetre i anemòmetre. Va ser també el responsable de l'establiment del punt de congelació de l'aigua com a referència fixa en el termòmetre. També col·laborà amb Christopher Wren en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Robert Hooke». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «llei de Hooke». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «citologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «biologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • El genio olvidado de Robert Hooke (castellà)
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Hooke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Westfall, Richard S. Hooke, Robert. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 19 juny 2014.
  • «Hooke, Robert»., The Galileo Project, Richard Westfall.