Robert I de Bar
  | |
| Nom original | (fr) Robert Ier de Bar |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 novembre 1344 |
| Mort | 12 abril 1411 (66 anys) |
| Sepultura | Bar-le-Duc |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Marquès de Pont-à-Mousson (1354–1399) Duc de Bar (1354–1411) Comte de Bar (1352–1354) |
| Família | Casa de Scarpone |
| Cònjuge | Maria de França (1364 (Gregorià)–) |
| Fills | Felip de Bar, Lluís II de Bar, Bonna de Bar, Joana de Bar, Violant de Bar, Enric de Bar, Violant de Bar, Maria de Bar, Eduard III de Bar, Joan de Bar |
| Pares | Enric IV de Bar i Violant de Dampierre |
| Germans | Eduard II de Bar |
 | |
Robert I de Bar (8 de novembre de 1344 - 12 d'abril de 1411) va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411. Era el fill segon d'Enric IV, comte de Bar, i de Violant de Dampierre.
Matrimoni i descendència
[modifica]Es va casar el 1364 amb Maria de França (1344 -1404), filla de Joan II el Bo, rei de França, i de Bonna de Luxemburg. Van tenir a:
- Iolanda (1365 -1431), casada el 1380 amb Joan el Caçador de Catalunya i Aragó (1350 -1396)
- Enric (1362 -1397), senyor de Marle, mort prop de Venècia poc després de la batalla de Nicòpolis, on havia estat fet presoner; casat el 1384 amb Maria de Coucy, del que va tenir a Robert de Marle, comte de Soissons (1390, mort a Azincourt 1415
- Felip (1372 -1396), mort igualment a la batalla de Nicòpolis
- Carles (1373 -1392), senyor de Nogent-le-Rotrou
- Maria (1374-?), casada el 1384 amb Guillem II, marcgravi de Namur (1355 -1418)
- Eduard III (1377-1415), duc de Bar, mort a la batalla d'Agincourt
- Lluís (mort el 1431), bisbe de Verdun i cardenal.
- Violant la Jove (morta el 1421), casada amb Adolf duc de Juliers (Jülich) i de Berg († 1437)
- Joan (1380 -1415), senyor de Puisaye, mort a la batalla d'Agincourt o Azincourt
- Bonna morta el 1400), casada el 1393 amb Walerà III de Luxemburg (1357 -1415), comte de Ligny-en-Barrois i de Saint Pol
- Joana (morta el 1402); casada el 1393 amb Teodor Paleòleg, marquès de Montferrat (1361 -1418)
Infància
[modifica]Robert tenia menys d'un any quan el seu pare va morir i el seu germà gran, Eduard II, va esdevenir comte de Bar sota la regència de la seva mare. Com els dos germans eren de constitució feble, Violant va demanar i va obtenir del papa Climent VI, per a ambdós, l'autorització de menjar carn durant els períodes d'abstinència.
Quan el seu germà va morir, no tenia més que uns set anys, i el problema de la regència es va plantejar de manera diferent que set anys abans. En efecte, la seva mare estava a punt de casar-se de nou amb Felip de Navarra, comte de Longueville, de la dinastia Evreux, que disputava la reialesa a Joan II de França. D'altra banda, Joana de Bar (1295 -1361), comtessa de Warren, filla del comte Enric III de Bar, va fer saber al rei que estava llesta per assumir la regència. El parlament de París, per orde del 5 de juny de 1352, va decidir que el Barrois era un feu reial i va confiar la regència a Joana de Bar el 27 de juliol de 1352. Violant de Flandes, que al principi havia renunciat a la regència, va revocar la seva decisió i va aixecar tropes per combatre Joana de Bar. El rei Joan II el Bo va haver d'intervenir i obligar Violant a renunciar el 2 de juliol de 1353.
L'erecció del ducat de Bar
[modifica]Una qüestió de precedència va portar a l'erecció del comtat de Bar en ducat. En efecte, la senyoria de Pont-à-Mousson havia estat erigida en marquesat, i les actes esmentaven a Robert com a marquès de Pont-a-Mousson i comte de Bar, cosa que, per als nobles barresos, era il·lògic, ja que el Barrois era territorialment més important que Pont-a-Mousson. Per resoldre aquesta anomalia, l'emperador Carles IV va erigir el Barrois (i Luxemburg) en ducats.
La derrota de l'exèrcit francès a la batalla de Poitiers (1356) va privar a Joana de Bar del suport del rei, que fou fet presoner. Violant va reprendre la regència i Robert fou armat cavaller el desembre de 1356.
Majoria d'edat i maduresa
[modifica]Fou declarat major el 8 de novembre de 1359 i va assistir a la consagració del rei Carles V de França a Reims el 19 de maig de 1364, i després al de Carles VI de França el 4 de novembre de 1380. Durant el regnat de Carles V, va participar el 1374 en diverses expedicions militars destinades a fer fora als anglesos de Normandia.
El 1401, va cedir el ducat al seu fill Eduard III reservant-se'n l'usdefruit, apartant el seu net Robert, fill d'Enric, senyor de Marle. Aquest últim intentarà oposar-s'hi per un procés al Parlament de París que durarà de 1406 a 1409, però sense èxit.
La bogeria de Carles VI va enfrontar el duc d'Orleans Lluís I amb el duc de Borgonya Joan I Sense Por. Robert I, del qual els seus estats eren fronterers de França i de Borgonya, va sostenir el duc d'Orleans, però després de l'assassinat d'aquest últim, va restar cada vegada més en el seu ducat a causa de les crisis de gota que li impedien caminar.
Bibliografia
[modifica]- Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994