Robert Jarvik
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 maig 1946  (77 anys)Midland (Michigan) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Syracuse Universitat Politècnica de Nova York Universitat de Nova York University of Utah School of Medicine (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | inventor, cardiòleg |
| Família | |
| Cònjuge | Marilyn vos Savant (1987–) |
| Lloc web | jarvikheart.com… |
Robert Jarvik (Midland, 11 de maig de 1946) és un científic, investigador i emprenedor nord-americà conegut pel seu paper en el desenvolupament del cor artificial Jarvik-7.
Primers anys[modifica]
Robert Jarvik va néixer a Midland, Michigan. És fill de Norman Eugene Jarvik i Edythe Koffler Jarvik, i nebot de Murray Jarvik, farmacòleg que va participar en l'invent del pegat de nicotina.[1] Jarvik va créixer a Stamford, Connecticut.[2][3]
Jarvik es va graduar a la Universitat de Syracuse i va obtenir un Màster en enginyeria biomèdica a la Universitat de Nova York.
Després de ser admès a la University of Utah School of Medicine, on Jarvik va completar dos anys d’estudis, l'any 1971 va ser contractat per Willem Johan Kolff, un metge i inventor holandès de la Universitat de Utah.[4] Kolff havia dissenyat la primera màquina de diàlisi i que treballava en altres òrgans artificials, inclòs un cor. Jarvik va obtenir el doctorat l'any 1976 a la Universitat de Utah. Com a metge no va realitzar les corresponents pràctiques ni residència i mai no ha estat autoritzat a exercir la medicina.[2][5]
Carrera professional[modifica]
Jarvik va entrar a formar part del programa d'òrgans artificials de la Universitat de Utah l'any 1971, liderat aleshores per Willem Johan Kolff, el seu mentor. En aquell moment el programa utilitzava un cor artificial pneumàtic dissenyat per Clifford Kwan-Gett que havia permès viure a un animal en el laboratori durant 10 dies. Kolff va assignar Jarvik la tasca de dissenyar un cor nou que superés els problemes del disseny del cor de Kwan-Gett. Aquest nou disseny va culminar finalment en el cor artificial Jarvik-7.[6]
L'any 1982, l'equip va dur a terme un implant de cor artificial (el segon fet mai), 13 anys després que Domingo Liotta i Denton Cooley fessin el primer el 1969.[7] El cirurgià William DeVries va fer el primer implant del Jarvik-7 a Barney Clark, dentista retirat, a la Universitat de Utah el 2 de desembre de 1982. Clark va necessitar visitar sovint l'hospital els següents 112 dies després de l'operació i finalment va morir. Jarvik i DeVries van mantenir informats als mitjans de comunicació sobre l'estat del pacient. Les següents implantacions del Jarvik-7 van ser liderades per Humana, una corporació empresarial que comercialitza i administra assegurances de salut. El segon pacient, William J. Schroeder, va sobreviure 620 dies.[8] L'any 1983 Jarvik i DeVries van rebre el Golden Plate Award de la American Academy of Achievement.[9]
L'any 2006, Jarvik va començar aparèixer en anuncis televisius del medicament contra el colesterol "Lipitor", de l'empresa farmacèutica Pfizer. Dos membres del Congrés dels Estats Units, com a part d'una campanya en contra del recolzament a celebritats, van iniciar una investigació sobre si aquests anuncis podien constituir un consell mèdic donat per una persona que no disposava de la llicència per practicar la medicina. Un dels anuncis mostrava a Jarvik remant, però per temes relacionats amb l'assegurança Jarvik no va remar i es va utilitzar un doble.[10] Més tard, Jarvik va dir que no havia pres "Lipitor" fins que va esdevenir un portaveu per l'empresa.[11] El 25 de febrer de 2008, Pfizer va anunciar que cancel·lava els seus anuncis amb Jarvik.[5]
Vida privada[modifica]
Jarvik ha estat casat dues vegades.
Va tenir un fill i filla amb la seva primera parella, l'escriptora i periodista Elaine Jarvik de Salt Lake City.[12] L'any 2011 ella i la seva filla van escriure l'obra A Man Enters, inspirada en la manca de contacte de Jarvik amb els seus fills des del seu divorci.[13][14]
Jarvik està casat des del 23 d'agost de 1987 amb la columnista de la revista Parade magazine Marilyn vos Savant.[15]
Contràriament al que diuen algunes algunes fonts, Jarvik no és membre de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.[16]
Referències[modifica]
- ↑ Maugh II, Thomas H. «UCLA pharmacologist invented nicotine patch». Los Angeles Times, 14-05-2008 [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Webster, Bayard «Men in the news: a pair of skilled hands to guide an artificial heart; Robert Kiffler Jarvik». The New York Times, 03-12-1982 [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Murray E. Jarvik, 84, professor and nicotine patch co-inventor». UCLA Health, 09-05-2008. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ "Milestones". Rime Magazine, March 2, 2009 p.18
- ↑ 5,0 5,1 Bazell, Robert. «Is this celebrity doctor's TV ad right for you?». NBC News, 01-03-2007. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Robert Jarvik». Salem Press. Arxivat de l'original el 28-11-2010. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ Cooley, D. A.; Liotta, D.; Hallman, G. L.; Bloodwell, R. D.; Leachman, R. D. «Orthotopic cardiac prosthesis for two-staged cardiac replacement». The American Journal of Cardiology, 24, 5, 1969-11, pàg. 723–730. DOI: 10.1016/0002-9149(69)90460-3. ISSN: 0002-9149. PMID: 4899910.
- ↑ «Artificial heart». Medical Discoveries. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Golden Plate Awardees». American Academy of Achievement. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Congress questions Jarvik's Lipitor lip service, credentials as part of celebrity-pitch probe». Laleva.org. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «“For Me There Is No Substitute”—Authenticity, Uniqueness, and the Lessons of Lipitor» (en anglès). AMA Journal of Ethics, 12, 10, 01-10-2010, pàg. 818–823. DOI: 10.1001/virtualmentor.2010.12.10.msoc2-1010. ISSN: 2376-6980.
- ↑ Gonzales, Laurence. The Still Point (en anglès). University of Arkansas Press, 1989, p. 47. ISBN 978-1-55728-081-7.
- ↑ Rao, Anand. «A Man Enters». Utah Stories, 03-11-2011. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Gonzales, Laurence. The still point. Fayetteville: University of Arkansas Press, 1989. ISBN 1-55728-080-0.
- ↑ «About Marilyn», 2006. Arxivat de l'original el 07-05-2006. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ Skousen, Paul B. Brother Paul's Mormon bathroom reader : amazing Mormon history, stories, quips & quotes. Springville, Utah: Cedar Fort, 2005. ISBN 1-55517-895-2.