Robert Kennicott

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRobert Kennicott

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1835 Modifica el valor a Wikidata
Nova Orleans (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1866 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Nulato (Alaska) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Director de tesiSpencer Fullerton Baird Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perzoòleg, herpetolèg
Activitat
Camp de treballZoologia i herpetologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióexplorador, herpetòleg, biòleg, zoòleg, naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSmithsonian Institution Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. zoologiaKennicott Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
GermansAlice Mary Kennicott Modifica el valor a Wikidata
ParentsHelen L. Teunisson (en) Tradueix (cosina germana) Modifica el valor a Wikidata

Robert Kennicott (Nova Orleans, Louisiana, 13 de novembre de 1835 - prop de Fort Nulato, Amèrica Russa, 13 de maig de 1866) va ser un naturalista i herpetolèg estatunidenc. De petit una malaltia crònica l'allunyà de l'escola. Com a contrapartida va passar la major part del seu temps a l'aire lliure, recol·lectant plantes i animals. Primer el seu pare, i posteriorment amb l'ajuda del naturalista Jared Potter Kirtland l'educaren a casa. Aviat, Kennicott passà a proporcionar espècimens per a la Smithsonian Institution mitjançant Spencer Fullerton Baird.[1]

Kennicott va defensar l'estudi i la protecció dels animals natius de les praderies en una època en què els agricultors intentaven erradicar-los. Es va associar amb la Universitat Northwestern per tal de fundar un museu d'història natural el 1857, i després va fundar l'Acadèmia de Ciències de Chicago. Es va unir al Club Megatherium per estudiar espècies a la Badia de Hudson. La Western Union li va encarregar dirigir un equip en la construcció del Telègraf russo-americà a mitjans de la dècada de 1860. Kennicott va morir durant aquesta expedició, possiblement per una insuficiència cardíaca.[2]

Llegat[modifica]

El cos de Kennicott, posat dins un recipient de metall, va ser tornat a la seva família a Illinois fent gairebé la volta al món en el transcurs d'un any, a través de Rússia i el Japó, davant la inexistència de camins a través del Canadà. Mentrestant el secretari d'Estat, Robert Seward va comprar Alaska a Rússia amb un tractat signat el 30 de març de 1867.

Per commemorar els seus esforços en nom de la ciència la glacera de Kennicott, la vall de Kennicott, el riu de Kennicott i el vaixell MV Kennicott foren anomenats en record seu.

Alguns dels seus treballs es conserven a la Universitat Northwestern, altres a la casa familiar a Glenview, Illinois, actualment National Historic Landmark. La seva documentació també és consultable a la Biblioteca Pública de Glenview.[3]

Bibliografia[modifica]

  • Kennicott, R. (1855). "Catalogue of animals observed in Cook County, Illinois". Ill. State Ag. Soc. Trans. for 1853-1854 1: 577-595.
  • Kennicott, R. (1856). "Description of a new snake from Illinois". Acad. Nat. Sci. Phil. Proc. 8: 95-96.
  • Kennicott, R. (1859). "Notes on Coluber calligaster of Say, and a description of new species of serpents in the collection of the North Western University of Evanston, Illinois". Acad. Nat. Sci. Phila. Proc. 1859: 98-100.
  • Kennicott, R. (1861). "On three new forms of rattlesnakes". Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 13: 206-208.
  • Audubon to Xanthus: The Lives of Those Commemorated in North American Bird Names. Mearns and Mearns ISBN 0-12-487423-1
  • Schlachtmeyer, S. S. (2010). A death decoded: Robert Kennicott and the Alaska telegraph : a forensic investigation. Alexandria, Va: Voyage Publishing.
  • Vasile, Ronald S. (1994). "The Early Career of Robert Kennicott, Illinois' Pioneering Naturalist." Journal of the Illinois State Historical Society vol. 87: 150-70.

Referències[modifica]

  1. ↑ Vasile, Ronald S. «The Early Career of Robert Kennicott, Illinois' Pioneering Naturalist». Illinois Historical Journal, 87, tardor 1994.
  2. ↑ Schlachtmeyer, S.S. (2010). A Death Decoded: Robert Kennicott and the Alaska Telegraph: A Forensic Investigation. Alexandria, Va: Voyage Pub.
  3. ↑ Family Papers 1830-1913[Enllaç no actiu] a glenviewpl.org

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Kennicott
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Kennicott&oldid=31574790»